JOSEP SERRA PAINTING.

Aquest és l’escrit de presentació fet per el catàleg “Painting” en l’exposició de l’argentoní Josep Serra que presenta a partir d’aquest dimarts la seva obra abstracte a la Galeria Comas de Barcelona, allà on el Passeig de Gràcia perd el seu nom per convertir-se en els Jardinets de Gràcia.

Amic personal i defensor del seu treball, des de fa més de trenta anys, per a mi ha estat un plaer, un honor i un orgull fer-ne aquest escritper el seu catàleg

LA SINCERITAT  ARTÍSTICA DE JOSEP SERRA

Deia Jackson Pollock que “pintar és auto-descobrir-se. Tot bon artista pinta el que ell és”. Josep Serra que el té com a pintor de capçalera i referència, sembla que a més de viure profunda i íntimament el concepte de la seva pintura, comparteix alhora el seu pensament i filosofia vital.

Així passejar-se per l’obra de l’artista és passejar-se per la nuesa absoluta de la seva personalitat  i per davant de totes les cares que conformen la seva polièdrica figura , complexa com la de tots nosaltres. Davant d’ella ens podem trobar amb la serenor i la calma d’una poètica de transcendència vital, però també amb la virulència interior de la lluita per canviar el món, o si més no, el propi entorn.

La pintura de Josep Serra amb el gest , el ritme i el color com a eix, fonament i raó, ens evidència el sentit de la vida, aquella que va més enllà de l’aparença per establir-se en els cànons ètics més profunds del creador, aquells que  es refereixen , tal i com raonava l’escultor Oteiza quan deia: “L’art no transforma res, no canvia el món, no canvia la realitat. El que l’artista transforma de debò és a si mateix. I aquest home, transformat per l’art, és qui pot des de la vida transformar la realitat”.

La maduresa que evidencia l’obra que presenta Josep Serra en aquesta exposició ens demostra el nivell  del seu fer establert en l’autoexigència creativa i la màxima sinceritat vital, elements essencials per ser un bon artista , és adir per pintar el que veritablement, un és.