NEGRE SOBRE NEGRE. PSC MATARÓ

Si hi ha una bizantina discussió en això del color aquesta rau en el negre , el no color per a uns o el compendi de tots per uns altres. Més o menys com el PSC , el compendi d’una multiplicitat de mirades convergint en una idea de progrés , segons uns , o el monolitisme jacobí de punt de mirada fix , segons altres.

Una dicotomia que ha quedat ben explicitada en la malaurada , però que molt malaurada , llista que el PSC de Mataró presenta per a les municipals. Una llista que un , votant de sempre del PSC , no podia ni imaginar en els seus pitjor sons i que trencant tota la història del partit en la confluència de les sempre anomenades dues ànimes del partit, n’extermina una fent-ne tabula rasa i es llença obertament en els braços de l’altre , en tal manera que quasi hauria de canviar de sigles per dir-se PSAc ( partit Socialista Andalusista de Catalunya).

Que a Mataró el PSc és un desgavell quedava clar amb el cop d’estat en que Gomar, Fernández , Naya i companyia decapitaven tota una història i castigaven a l’exili interior al grup municipal al que han condemnat sense pa ni aigua , en una política de venjança justiciera que els qualifica desqualificant-los, deixant-los com el que son , un grup de qui m’estalvio l’epítet per no ser desagradable.

Però això podrien ser tan sols  batalletes interiors de poca transcendència vers la ciutadania , però quan aquestes batalletes esdevenen llista electoral amb tan poc pes específic , amb gent que fa fredar , mal considerades en el seus entorns professionals i que motiven que hi hagi gent que digui públicament que demanarà canvi de departament si tal ...  toca poder , això ja son faves d’altre costat.

La llista del PSC de Mataró fa pena. En un 2015 en el que la política està canviant a marxes forçades , quan la gent vol solucions i sortides, no es pot caure en la vella aposta de sindicalistes de tercera, associacions de veïns que segueixen sense entendre res , tancats en el que hay de lo mio, i homes de palla que puguin ser manipulats per el poder de l’aparell.

Qui hi ha que ens pugui fer trempar una mica, això per si de cas en coneixem a algú?. És clar que jo soc dels catalanistes ( vade retro, Satanàs ) i no visc en un barri perifèric, ja que la llista del PSC té forma de donnut , amb un gran forat al mig que aplega centre , eixample i costats , que queden orfes de representant. Però que importa , aquests son catalufos independentistes  ( paraula d’algú que va a la llista en lloc de sortida).

Una llista de desconeguts sense ni tan sols el contrapunt de pesos pesants en llocs de no sortida que li servissin d’aval. Però és clar, qui vol avalar a un estol de tant baix nivell. I ho dic potser en el desconeixement, però un desconeixement que el propi partit no ha volgut trencar , potser per por de fer evident les seves febleses i el seu poc nivell. Com és possible que David Bote s’hagi passejat aquests mesos per arreu i sempre sol, i mai hagi estat acompanyat d’aquests que ara volen manar en el nostre futur?.

Però això senyors es paga . I car. I ho sento per en David Bote que a més de ser bon jan , és un home amb ganes, amb capacitat de diàleg i amb desig d’escoltar. Però amb la caterva que s’ha envoltat no hi ha res a fer.

I en el càstig hi haurà la penitència. No es pot plantejar una campanya oblidant que si Mataró és el que és, ho és gràcies als socialistes. Però a uns socialistes oberts i generosos, no com els que ara manen al camí de la geganta , grisos, casposos i rancuniosos. Aquell PSC tenia el poder assentat en el poble. El d’ara es fonamenta en l’odi i la revenja i així no es va enlloc, o potser sí , al fracàs més absolut.

I anem tard. Que és això ara de cridar a uns quants que tenen llums per fer una xerradeta i ajudin al programa?. No, el programa ja hauria d’estar fet i explicat. I la llista cercada en funció del desenvolupament del mateix.

Però no, a can PSC , les llums van escasses i quan tot es negre sobre negre , el resultat final sols pot ser un , el de la foscor més absoluta, aquella que plana sobre un partir que era , representava i lluitava per un objectiu que ara ni recorden.

Pobre PSc. Malaurat PSc de Mataró.

Adéu