CARÀCTERS.- TOMÀS SAFONT-TRIA

 D’entre totes les definicions que he llegit sobre el que és art sempre m’he quedat en la que l’equipara a la vida. A fi de comptes que és l’art si no l’expressió plàstica dels sentiments, emocions i conceptes més personals del creador.

L’art, com la vida , ni és fàcil ni planer. Cal anar cercant constantment aquell punt interior que cal oferir en la nuesa més explícita. I en la recerca apareix el dubte , la debilitat i per tant la contradicció, que és més signe de fortalesa per el de lluita que significa, que no pas de feblesa i debilitat. I en ella un fer i la multiplicitat de camins , alguns d’ells absolutament contraris. Llavors cal triar i fer-ho amb convenciment , amb caràcter i marcant els caràcters propis i personals, encara que a voltes semblin contradictoris. La veritat no rau en l’absolut i sí en el compendi de les petites coses.

Avui en Tomàs Safont-Tria torna a la nuesa més terrible com és la d’enfrontar-se als més propers. I ho fa amb els dubtes i vacil·lacions d’aquell valent que vol anar més enllà i no vol quedar-se en el “bonic” per que cerca de manera insistent “el bo”. I ho  vol fer deixant ben clar els caràcters que marquen i expliciten el seu treball.

Presentant i oferint el dubte davant les dues cares de la moneda , però mantenint sempre la seva raó artística i vital, ens demostra la seva saviesa creativa i aquesta sensibilitat sense límits que el converteix en artista pur ja que simplement ens expressa plàsticament les seves emocions, sensacions i sentiments marcant aquell caràcter personal i estilístic que li es més definitori i  adient.

 I això, no ho dubtin , és la millor manera de ser el que és: Un artista a tenir molt en compte. I ho dic per si vostès encara no ho sabien.

Aquestes paraules que encapçalen el post corresponen a la presentació per el catàleg de l’exposició que em demanà el bon amic Tomás Safont-Tria. He cregut convenient reproduir-les ja que no va ser aquesta una presentació d’aquelles d’ofici i sí de benefici ja que es va escriure després de col·laborar amb l’artista a la selecció de les obres a exposar i per tant a priori ja era un judici de valor al respecte del que podem gaudir a Can Caralt de Llavaneres.

En Tomàs Safont Tria està en un gran moment de creació. Assentat del tot en aquest fauvisme visceral en el que gest i color desfermats gestionen les tensions de l’obra per aconseguir uns impactes visuals i anímics ben valuosos , en Tomàs entén que a vegades les seves sensacions precisen d’un grau d’ebullició pictòric una mica més baix per no passar-se de revolucions . I és aquest equilibri de complementaris , aquesta dualitat de conceptes les que marquen el to general de l’exposició i potser també marquen el signe del futur de l’artista.

Tot rau en que la llum i el color son l’essència bàsica del pensament artístic de Safont-Tria. Ho era quan practicava un àgil impressionisme, ho és quan el podem qualificar com a fauvista i ho serà si algun dia decideix moure’s per altres verals.

Però la llum i el color es poden graduar i més encara si a aquests elements hi afegim la pinzellada i el gest. És justament el que succeeix en aquesta ocasió. Tomàs aposta per la dualitat i la fa patent. Les mateixes obres obtenen per un cantó una potència absoluta en el color, pinzella i gest i alhora se’ns presenten en una estructura plana i geomètrica com si d’una limitació passional és tractés.

Bic naranja o bic cristal. Pintura plana o gestual. Pintura passional o freda i cromàtica Dues pintures , dos ismes, dues estructures i un sols i gran artista , en Tomàs Safont Tria. Una exposició altament recomanable.