Aquest mes d’Abril les parets de l’espai
capgròs acullen les obres de Gina Pórtera (Barcelona 1963) artista que resideix
de fa temps a Sant Vicens de Montalt i que practica l’estilística de l’hiper realisme figuratiu.
Els estils, tendències o
estilístiques no impliquen per se cap mena de prejudici qualitatiu. Certament hi
ha tendències que estan més “ on fire” com es diu ara , però el que ha de
merèixer o no una resposta positiva al presentat ha de ser el bon fer de l’artista
en relació al seu projecte comunicatiu.
Gina Pórtera ha apostat sense
embuts per a un hiper realisme figuratiu, sens dubte una aposta difícil en el
que l’evidència de l’errada es si més no més evident. Sempre s’ha dit que figuració
i abstracció es mouen en una paràmetre d’igual dificultat però que en l’errada
la figuració en queda molt més malparada en l’obvietat. I aquest és el cas en
que ens ocupa.
Pórtera , crec que erròniament , ha
pensat que exposar a l’espai capgròs era un fet menor i per tant no ha apostat
per una mostra que seriosament respongués al seu bon fer i ha arreplegat quatre
obres de trascantó que donessin un toc apanyadet per passar del pas i ha errat
del tot.
I ho dic així ja que mentre l’exposat
es mou en el contrasentit , amb obres que mereixen l’atenció per l’acurada
realització com ho puguin ser “ofrena” o el fred treball d’influença hooperiana
, al costat seu hi ha peces que agafen paper capdavanter , com ho son “la luz
de la luna” o especialment “Terra ignota” , que son d’un nivell absolutament
desballestat en el seu estil, amb uns evidents problemes de realisme i
proporcionalitat
Però és clar , si ens acostem al
seu enllaç web professional, podem veure que Pórtera és capaç de fer obres molt
més interessants en especial quan deixa aquest realisme ferotge i es trasllada
al realisme simbòlic , el que ens fa pensar que a questa exposició ha estat per
a ella una simple baula més del seu currículum i no pas un espai en el que
mostrar el seu bon fer. Que la por ha cremar certs treballs ha dominat a l’aposta
per expressar-se en la seva rotunditat i fer evidència d’un nom del tot
desconegut en les contrades malgrat els anys de viure en elles.
Hom és lliure de fer i apostar per
un camí. I en aquesta ocasió Pórtera ha errat. Esperem que en altres i properes
ocasions tinguem ocasió de veure la realitat creativa d’una autora que per el
vist en el web, és molt superior al que presenta en aquest el seu debut a l’espai
capgròs.
Ps.- Digueu-me torrecollons, però això de llegir "artista plástica con proyección internacional", o semblant, en encapçalar un web em fa sempre molt mala espina i automàticament m'apuja uns graus l'exigència i em decreix en la mateixa graduació el meu respecte per la valoració de l'artista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada