FRANCISCO PADILLA. PROTAGONISTAS COTIDIANOS

La sala d’exposicions del col·legi d’aparelladors presenta aquest mes el debut expositiu de Francisco Padilla un dels més personals artistes mataronins que sols es deixava veure anyalment en la seva participació a la col·lectiva de Sant Lluc fet que no permetia aprofundir en el seu coneixement.Ho fa amb una mostra de títol "protagonistas cotidianos" reflex perfecte del seu tarannà creatiu.

De bones a primeres hem de dir que és aquesta una exposició brillant que respón a la perfecció a les premisses creatives que intuíem. Les diset obres presentades , uniformes en el concepte i la realització, confegeixen un tot que permet definir  la seva personal pintura com de caire essencialment social i humanista, establerta i construïda amb el concepte plàstic del còmic com a eix central.

Les seves obres protagonitzades sempre per un personatge central que moltes vegades s’assembla físicament al propi autor, al que col·loca en l’escena sota un angle de visió i perspectiva prou personal. Un personatge de qui sempre ensenya les mans com si fos un permanent homenatge al sentit de l’ofici i el treball. Uns personatges que semblen pertanyer a l’època fosca de la nostra història més propera. Molt en un sentit del neorealisme literari i cinematogràfic, però que malgrat l’aparença d’aquest desfase temporal, es senten propers i actuals.Personatges normals, fent coses normals en sistuacions quotidianes.

És difícil per a no dir impossible encasellar a Padilla en un línia determinada. Per a molts el domini del concepte del còmic , amb el que juga col·locant en algunes de les seves obres fins i tot el núvol del diàleg , com convidant a l’espectador  a la juguesca , és essencial. Altres es decantaran per parlar d’un concepte de caire pop.

Estilísticament jo m’inclino a considerar a l’autor com un artista exprssionista en la línia dels grans expressionistes espanyols amb qui salvant totes les distancies enllaça.En algunes obres hi ha una atmosfera tràgica que m’enllaça amb l’expressionisme ombrívol de Gutiérrez Solana, però en altres la referència amb els personatges de Rafael Zabaleta  és evident tot i que en el concepte plàstic , especialment en el camp cromàtic es mogui en les seves antípodes.

Tècnicament Padilla és un pintor enormement acurat que té molt interioritzat el seu propi concepte creatiu i les maneres d’aconseguir-ho. D’aquí l’especial composició de les seves obres i la limitació estructural de la seva paleta amb tonalitats que conviden a lligar l’obra , evitant tota dispersió.

Tot per aconseguir uns resultats atractius en l’aparença i profunds en la reflexió, aconseguint de manera ben adient allò que és necessari en una obra per  a ser considerada obra d’art, que la mateixa ens interrogui i ens neguiteixi, elements ambdós que es troben en aquesta exposició que aconsellem de manera intensa , de la mateixa manera que us recomano tingueu d’ara i per sempre , ben present el seu nom, si hi ha sort Padilla té la suficient personalitat i qualitat com per fer un salt endavant ben poderós.

Felicitats i a no ser tan gasiu amb les aposicions públiques.

 (les fotografies han estrat extretes el blog de l'Associació sant Lluc)