HA MORT RAÚL CAPITANI

Autoretrat de Raúl Capitani que va realitzar per a la sèrie “autoretrats” que es publicà al la revista Mataró Report)

Aquest matí ens arribava la trista notícia de la mort de Raúl Capitani, gran artista i bon amic. Sabíem del seu delicat estat de salut però no esperàvem el fatal desenllaç.  La seva salut ja fa anys que era més que dèbil  però semblava que el “marcapasos” que se l’hi havia implantat fa uns quants anys li donava prou forces com per tirar endavant amb entrebancs, però endavant, però la setmana passada ja m’arribava la mala nova d’una capacitat pulmonar tan minvada que el seu estat esdevenia preocupant, però no esperàvem que el desenllaç fos tan imminent.

Va ser en Manuel Casahuga , propietari de la sala Fuset qui em va presentar a Capitani quan feia poc que havia arribat de la seva Argentina natal fugint per raons polítiques. Me’l va presentar ja com a gran gravador i em va ensenyar alguns exemples entre ells una exuberant imatge de la coca de Mataró. Em va encisar des del primer moment , cosa que era fàcil, ja que de sempre he estat un gran enderiat del gravat, i allà em trobava per primera vegada front d’un artista que sabia molt bé que es tenia entre mans, amb un domini tècnic aclaparador i a més a més amb una capacitat i un desig d’investigació impressionant.

A més a més em vaig trobar amb un home de gran cultura , amb coneixements literaris, històrics, filosòfics i d’història d’art que depassaven intel·lectualment a l’habitual entre els creedors mataronins d’aquells temps.

D’ençà llavors vaig mantenir amb ell una relació fluida i constant i van ser forces les vegades que vaig tenir el plaer i l’honor de presentar diverses de les seves exposicions.

Capitani va ser del primers autors que van tenir a la literatura i espacialment a la poesia coma font d’inspiració. Quan va arribar a Mataró junt als seus gravats ja presentà un seguit de tintes aquarel·lades amb Garcia Lorca i Hernández com a protagonistes. Integrat ràpidament al país, va ses va acostar a l’obra d’Espriu essent el seu treball al voltant de “Lapell de brau” una veritable revolució plàstica i intel·lectual . Un camí que va seguir amb altres referents poètics, mantenint un potent diàleg entre la potència dels grans poetes i el seu expressionisme plàstic estructurat essencialment en el social.

Una treballs que va compartir amb una mirada pictòrica fonamentada especialment en l’expressionisme  que era l’eina estilística amb la que podia expressar més lliurament el seu pensament clarament social i d’esquerres. Una pintura a la que també va afegir de manera repetida uns camins d’investigació tècnica  amb procediments mixtes que convertiren a la seva pintura en una petita variació del gravat.

Un gravat que va ser sempre el seu eix i far , especialment amb la seva tasca en la creació del taller de Gravat ,que va dirigir durant una dotzena d’anys i que va enverinar apassionadament a un bon gruix d’artistes mataronins que van trobar en la diversitat de tècniques el gravat una nova manera d’expressar els seus neguits plàstics.

Però Capitani era molt més que un artista i un mestre , era un intel·lectual profund capaç d’aprofundir en qualsevol reflexió i discussió en que art , política, literatura o pensament en fos protagonista, com be saben els seus amics de la tertúlia del Dimarts del Llimoner. Com a bon argentí, essència interior a la que mai va renunciar, Capitani era un conversador incansable. Començar una xerrada amb ell significava que el temps desapareixia  i amb la seva parla lenta i meditada i el seu discurs que no o anava mai per camins lineals i sí ampliant i passejant per totes les branques, les idees fluïen i un quedava subjugat per la seva sapiència i reflexió.

Avui ens ha deixat i encara que tota sabem que sortosament els artistes no moren mai ja que romanen entre nosaltres amb les seves obres , tots trobarem a faltar la seva saviesa, la seva passió, el seu gravat i personalment unn trobarà a faltar aquell, Che Pic, amb el que sempre em saludava.

L’enyorarem raúl i moltes, però moltes gràcies per tot el que ens has donat en el temps que hem tingut l’honor de compartir amb tu.