Escrit per el catàleg de l'exposició del Fons d'Art de l'Aixernador que ocupa els espais de la Casa Gòtica d'Argentona.
Una exposició que ens permet admirar peces primerenques dels que ara ja son consagrats artistes mataronins:, alhora que una mirada a obres d'importants artistes de l'art catlà, amb pertinent mirada al bon fer d'un gruix d'artistes argentonins.
Una exposició de caire històric recent que us aconsello vivament, vista la impossibilitat de veure quelcom igual en les nostres contrades. No us la perdeu.
No seré pas jo qui es dediqui a
lloar l’immensa i excepcional tasca cultural que va dur a terme l’Aixernador en
el decurs de la seva massa curta història, altres persones amb més mèrits i
coneixements ja ho fan en altres escrits d’aquest catàleg llibre , però sí que
per a mi és un veritable honor el poder dedicar quatre ratlles a la gran tasca
que va dur a terme en el camp artístic i plàstic que queda perfectament
plasmada en la col·lecció que va atresorar mitjançant les donacions dels
diversos artistes després cada exposició. Una col·lecció esdevinguda municipal
per el desig de Joan Pannon i que ara penja brillant i cofoia en les parets i
dependències de la casa Gòtica.
Per entendre-la és obligat
resituar-se a la situació del moment. Mataró havia renunciat del tot al seu fer
de capitalitat artística. Encara sense espais expositius municipals i
foragitada la plàstica del Museu després de l’arribada de Carles Marfà a la
seva direcció, i amb evidents mancances en el camp de les galeries privades ,
l’art maresmenc agafà volada al Museu Monjo en el que Paco Rodon començava a
deixar petja amb un seguit d’exposicions que haurem de qualificar com
històriques i que van servir per recuperar tot el seguit de noms que havien
estat cabdals a partir dels cinquanta.
L’Aixernador es va poder aprofitar
de moltes d’aquestes exposicions que tingueren en les seves parets una segona
edició, el que va permetre que grans noms històrics de l’art (Abelló, Dau al
set, Vila grau....)penjaren de les seves parets.
Per l’altre cantó l’Aixernador va
fer una doble aposta molt important i agosarada com va ser apostar per l’art
local i /o relacionat amb Argentona ( Josep Tur, Amador, Joan Grau, Sixto
Albertí,paisatges argentonins de Rafael Estrany...) i amb els artistes de la
comarca que orfes d’espais expositius van trobar aixopluc en les seves parets.
Artistes de tot el ventall de l’art,
tant en el que pertoca en l’estilístic, com en relació a la seva edat i
importància.
Així al costat de noms consagrats
com Alcoy , Rovira Brull, Parés de mataró, podem trobar-hi tot el gruix
d’artistes mataronins del moment ( Perecoll, Novellas,Jordà, Viada,Simon,
Cuyàs, Garolera, J.M. Codina, Comabella, Monreal, Vilamanyà....)i els nous
artistes amergents com Domènec, Montlleó, Vilert.....
Tot aquest conglomerat artístic
representa , i de manera ben plena i eficient , la veritable història de l’art
de proximitat de la dècada dels vuitanta, una història que no està enlloc més
reflectida ja que no disposant Mataró d’un fons d‘art dels seus creadors i
dedicant-se la pinacoteca de Llavaneres, - la millor i més visitable de la
comarca-,a altres verals més històrics i museicistes, fa que sols en aquesta
col·lecció puguem gaudir de moments especials per les circumstàncies i el caire
d’iniciàtics que tenien, de bona part del gruix d’artistes que ara suporten el
pes de la qualitat de l’art de Mataró i comarca.
Una col·lecció molt important, de
la que com argentoní de cor que soc n’estic molt orgullós, alhora que com a
mataroní de residència em sap greu no poder-ne disposar d’altre de nivell
semblant.
Una col·lecció molt important de la
que la població d’Argentona n’hauria d’estar ben orgullós, mantenint-la i en
ser possible potenciant-la amb altres obres provinents de les exposicions en
espais públics, Un orgull semblant al que tinc jo per haver format part del
col·lectiu que la va engendrar.
Pere Pascual
Crític d’art
El Maresme, 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada