TALLER DE GRAVAT

En motiu de les eleccions municipals  “Públic“ va fer una debat amb els aspirants a l’alcaldia,  amb el tema “cultura municipal”. A David Bote se li va preguntar quin era el seu objectiu estrella cultural per aquest mandat i va respondre “Que el taller de Gravat agafi de nou gran volada” , en Quim Fernández va riure per sota el nas ja que com ja ens havia explicitat a un grup de gent de l’art , ell tenia ja enllestit el tema amb un grup de gent jove , encapçalats per la filla d’un polític dels que talla el bacallà en el món local.

Va passar tot un any , i res de res, silencia absolut en relació al tema, i ara en començar la temporada i de cop i volta , apareix l’anunci d’un taller de Gravat que s’aixopluga a les que eren instal·lacions del vell taller de gravat emprant els seus materials.

I està clar que es crea una confusió, que ves a saber si és intencionadament volguda. El que s’ha fet ha estat una cessió de l’espai i de les eines  de l’antic taller, cosa que és ben positiu abans no es faci tot malt bé si és que en part no ho està.

El que no està tant bé és que hi hagi hagut aquest obscurantisme en la cessió i mai s’hagi publicitat la intenció de l’Ajuntament d’aquesta mena d’externalització i  això no hagi permés a altre gent a optar per la mateixa ( M’he passejat per la ferragosa web municipal i no he trobat enlloc cap avís públic de l’avís d’intenció de cessió. I repeteixo el dir que no he trobat ja que és molt fàcil perdre’s en el guirigall i potsre en algun lloc apareix aquest avís)

Però està clar que per més que porti taller de Gravat i els segells de Cultura Mataró i Ajuntament de Mataró, res té a veure en el sentit de continuació del taller que el malauradament ja desaparegut Raul Capitani va engendrar i marcar amb tanta qualitat i que la gent de Murtra eleva a nivell de Champions.

No es pot començar un taller pròpiament dit amb l’anunci sols d’un curset d’iniciació i sense ni dir qui en seran els professors. Un taller seriós s’inicia amb una programació variada i evolutiva de cursos i amb un un llistat de professors del nivell al que es vol situar el taller. Quan els professors encara serien alumnes en el cas d’haver continuat el cicle passat és que aquest no és el camí.

El que queda clar que  el projecte en sí s’estableix en l’ús indiscriminat de les eines tècniques del taller ( l’anomenat Taller Obert) és a dir l’ús discrecional del material per a l’activitat individual del creador. Per que queda molt poc clar aquest “projecte d’àmbit social amb la força del voluntariat”.

Un taller és essencialment una eina de formació i especialització, i és aquí on s’ha de fonamentar. L’altre sona  a paraules de mal pagador que ha de fer veure objectius llunyans als veritables).

Està clar que desitjo tota la sort del món als seus promotors, la necessitaran . i he d’aclarir que no vaig acudir a l’acte inaugural ja que a la mateixa hora hi havia homenatge al pintor Antoni Boix a ca l’Arenas. Allò de no tenir ni cura d’evitar coincidències és ja un mal punt de partida.

Però ha de quedar molt clar , i en aquest aclariment haurien d’incidir molt les promotores , que aquest taller no té res a veure i no és continuador en res del que inicià Capitani, continuaren Lloret i Rosés, i que assolí tant nivell i prestigi.

I no deixa de ser trist la coincidència del seu inici amb la mort de Capitani. Si de veritat la ciutat volia honorar a l’artista , res millor que haver continuat de manera correcte el seu llegat i no malbaratant el seu prestigi amb aquest projecte de vol ras i escàs encanteri.