Cecília Morales és una artista mexicana
resident de fa anys a Llavaneres a on va arribar conduïda per l’amor i a on ara exposa en aquest mes en la sempre
afinada sala de Can Caralt , el Museu Arxiu de la població.
Fa anys ja d’ençà que l’autora va trencar
amb la seva estilística aquarel·lística , la seva especialitat , en la que practicava
una pintura il·lustrativa i acomodaticia
estructurada en uns certs cànons de la bellesa i la comercialitat,
realitazada sota un domini tècnic ben aclaparador . I ho va fer per passar just
al cantó contrari, de la rapidesa i el gest ràpid,innat i intuïtiu de l’aiguada
a la rigidesa tècnica i estructural del gravat, una tècnica en la que
sorpresivament va encaixar de manera perfecta ,en un equilibri controlat entre
el senys propi del mitjà i la rauxa d’un concepte creatiu i de bellesa, centrat
en el gest , el moviment i l’equilibri dinàmic.
Un camp aquest del gravat que s’ha anat
apoderant del seu fer modificant el seu ritme
creatiu vital, fugint cada vegada més de la figuració per endinsar-se en
una abstracció potent i generosa , encara que amb el deix latent , d’un reregust
si parléssim en temes enològic que deixa patent les seves arrels.
Un gravat potent en el gest i en la
intenció, amb una valentia cromàtica en el joc de colors amb el negre marcant incisions
i dominant el conjunt creant un cert sentit de ritme musical que un fa
paral·lel in mente a un jazz sincopat amb domini de teclats però amb el baix
sempre sonant en el contrapunt i marcant el ritme amb l’afegitó el detall
solista a l’estil saxo. Un gravat que em
sona a la meravellosa música del trio d’Oscar Peterson amb Stan Getz.
Però a més, avui Cecília Morales
que ha volgut titular la mostra com “Mar adentro”, en aquest sentit de ritmes i
colors dels seus treballs i en el cert sentit de misteri d’algunes d les seves
peces, ha volgut fer recordatori de la seva època anterior, presentant un
seguit d’aquarel·les de gran capacitat tècnica i d’una bellesa formal espectacular
en les que l’autora remarca la seva sensibilitat en el contrast actiu d’una capacitat
cromàtica intensa i agosarada a la que sap donar un to poètic i sensible que les converteix en uns treballs d’intensa
sensibilitat i bellesa.
Una mostra dual la de Cecília
Morales que demostra un cop més que la tècnica és sols mitja i que la capacitat
de l’artista en la creació és la que marca l’empremta del seu fer i és la que essencialment
ha de ser valorada per l’espectador. Una valoració que en aquest cas i crec que
de forma unànime ha serà positiva vista la qualitat que sura en tota l’exposició
i el grau de capacitat comunicativa que genera aquesta artista capaç de
reinventar-se a si mateixa per assolir, superant-se , les seves cotes.
Una magnífica exposició que exigeix
una detinguda visita. Si encara no l’heu visitada preneu-ne nota i no us la
deixeu escapar. Paga molt la pena.
1 comentari:
Esta exposición ha sido todo un reto para mi. Es el trabajo de todo un año en el que he experimentado y disfrutado mucho en el proceso.
Per, muchas gracias por tus comentarios. Valoro mucho tu opinión.
Cecilia
Publica un comentari a l'entrada