Parlo de memòria però crec que no vaig errat si dic que aquesta
és l’edició en que més artistes locals han estat seleccionats. I a més ho han
estat amb peces que responen perfectament a la seva personal idiosincràsia pictòrica
i sense haver fet concessions ni al premi ni al jurat . I ho dic així ja que
generalment molts son els creadors que modifiquen lleugerament les seves
lectures creatives segons la tendència general del premi o el jurat que el
qualifica, apropant-les als seus particulars gustos més a l’espera de la recompensa
econòmica que no pas a la recompensa creativa de ser seleccionat per el seu
treball.
GLÒRIA BADOSA ( “F 1419” . oli sobre tela 162 x130 cm)
presenta una abstracció plenament emmarcada en la seva línia
de treball actual submergida com està en
el camp de l’abstracció poètica. La seva obra “rafoleja” el que no és pas un defecte
i sí una demostració del nivell que està assolint en aquest camp. El seu blaus,
molt ben compensats amb una parell d’espurnes ataronjades, que equilibren la
peça , creen una ambient enormement atractiu que potser té el defecte d’un cert
decorativisme. Queda clar que el següent pas és “endurir” l’obra per seguir avançant
en aquesta línia en al que sembla haver trobat definitivament la seva raó
artística.
ANNA DE JAIME ( “Metafísica
de la Ausencia. Primeros principios en al consideración del intersticio y las
posibilidades “. 162 x 162 cm)
Fa el salt al buit amb aquesta obra ja que fins ara, o al menys públicament, mai
havia presentat obra de mides tan grans. I fa al salt amb total desinhibició i
un domini de les mides i l’equilibri que suposen prou escaient.
L’obra dintre de la seva estilística actual aguanta la
mirada però queda una mica mancada d’una major consistència fet al que ajuda un
cromatisme massa decoratiu. Ens imaginem la mateixa obra amb un treball de
negres i grisos i creiem hauria estat molt més impactant. Aquesta certa baixada
de pistó de caire decoratiu, i el títol son sens dubte el pitjor d’una obra que
marca clarament el progrés de futur d’aquesta artista que s’està justament
llaurant un nom en l’ambient local.
JORDI PRAT PONS ( “Deixalleria 2015”. Collage i oli sobre
lli 150 x 120 cm)
Els artistes professionals mataronins no tenen per costum
acudir a la convocatòria de la biennal. Ho van fer més abundantment els primers
anys, però en els darrers edicions semblen defugir-la a bon segur per la por de
la no selecció i el que podria significar per la seva carrera local. El cert és
que és absurd ja que la cura de l’organització ha estat absoluta en tots els
anys i mai s’ha filtrat cap nom, però..
Jordi Prat defuig d’aquestes misèries i encertadament crec jo, cerca més la
validació del jurat amb el que significa, que no pas la por de no assolir glòria
efímera , i presenta en aqueta ocasió una obra habitual en ell a l’entorn de la
seva estilística “vintage”. Una obra efectiva i molt ben treballada. , amb un cert
grau de dificultat superior a les molt conegudes series de “botelles” o “xapes”.
Potser a l’entorn del que significa un concurs, hauria estat més impactant qualsevol
dels seus treballs sobre obres de grans artistes, però Prat , i tindrà raons
més suficients que no pas les meves, ha apostat per la seva línia tradicional, i
ho ha fet amb encert i èxit.
ITA PUIG. ( “Constel·lació 2/19”. Aquarel.la, tina xina, llapis
i retolador sobre tela 114 x 162 cm)
Agradable sorpresa el retorn creatiu d’Ita Puig més centrada
darrerament en altres activitats. En aquesta obra seleccionada, Ita Puig manté
el seu idioma creatiu contemporani en la
seva plenitud, en aquesta invitació permanent a retrobar-nos amb nosaltres mateixos
i en la recerca constant de la serenitat interior. Una obra absolutament
introspectiva en la que és difícil penetrar
per manca de pistes clares, potser per desig de la mateixa creadora que ens
invita d’aquesta manera a plasmar encara que sigui metafòricament el nostre
propi interior.
Obra ben característica de l’autora de la que celebrem el
retorn actiu a casa nostra.
JAUME SIMON (“Territori cromàtic” Acrílic sobre paper 162 x
162 cm)
Jaume Simon presenta la única obra de caire conceptual, no
pictòrica exhibida a la Biennal. Quatre escaires de colors emmarcant el buit,
esdevingut espai físic en la paret que els sustenta. Un joc provocatiu marcant la
pintura no com a “presencia” i sí com “absència” i redireccionant reflexions
envers obres mestres com pugui ser el quadrat blanc sobre blanc de Malèvitx.
Una aposta , aquesta , que no es pas novedosa, i fins i tot
el mateix artista va fer la mateixa juguesca en el Concurs d’escultura de la
Fundació Vila Casas essent igualment seleccionada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada