M’acaba d’arribar el catàleg /llibre de l’exposició que el
bon amic i excel·lent escultor que és Manuel Solà inaugura aquest dissabte a la
galeria Àmbit, espai d’art, que es troba al Passeig d’en Blay 53 a Olot. Una exposició
que s’havia d’haver inaugurat el passat mes d’abril i que per culpa del
COVID-19 no ho farà fins aquest cap de setmana. Intentarem de totes totes fer-ne
visita, però observant les magnífiques reproduccions fotogràfiques de les peces
exposades hem cregut que bo es parlar-ne a priori per si algú es frapa davant les
imatges i se li acut fer viatge a les terres de la Garrotxa que sempre son
bones de visitar, i en aquest cas amb una excel·lent excusa.
Manuel Solà és un gran escultor apreciat i reconegut per els
bons coneixedors de l’art però no tant per els afeccionats , a bon segur per la
seva escassa expositiva pública fruit de la dificultat creativa del seu
treball. Exposicions escasses però d’una potència i ressò més que important.
Un desconeixement que encara és superior a Mataró, indret en el que visqué i manté parentiu. I a on debutà, amb pintures, al Museu Municipal el 1968, amb tan sols 18 anys d’edat, en l’any en que assolí el Primer Premi de Pintura Jove de la sala Parés , alhora que el premi de dibuix de fi de curs de l’escola Llotja de Barcelona.
Malgrat això tot bon afeccionat mataroní coneixerà una de
les seves obres emblemàtiques, com és “Kouros” que presideix majestuosament la
plaça de Can Mario a Palafrugell, en front del museu d’escultures de la
Fundació Vila Casas.
Una ciutat , Mataró, que li ha estat esquiva i que ja és
hora que algú pensi en ell per fer una gran exposició ,o una escultura pública,
tal i com la ciutat i ell mateix mereix.
Solà ha estat fidel des dels seus començaments a una
escultura entroncada en l’art primitiu i estructurada al voltant del component
màgic que desprèn.
Deia Francesc Miralles en el catàleg de presentació de la
seva exposició a la Fundació Antonio Pérz de Cuenca que: Manuel Solà se mueve dentro de las vanguardias
clásicas, utilizando el collage que inició tímidamente el cubismo y que de
manera revolucionaria utilizaron los dadaístas y surrealistas para dar un nuevo
sentido a los objetos, para revalorizar los objetos rechazados y
hallados. Decía que él desarrolla el collage de un modo plenamente personal, ya
que no incorpora un objeto a una obra más o menos desarrollada o
acabada, como tampoco da a un objeto un nuevo valor por si mismo, sino
que construye la obra con elementos hallados casualmente. Es casi la solución a
un rompecabezas no programado previamente. Decía que él construye una obra que
casi desarrolla un discurso literario, buscando una palabra, hallando una frase
que va dando sentido al conjunto. Va cerrando la pieza con un trozo de
hierro, con unas herramientas de madera, con un guijarro, construyendo una
poderosa imagen de un Kouros, de un antiguo carro solar, de un torso de un
nuevo profeta.
Però al seu costat manté el camí màgic del carros solars del
nostres avantpassats en els que hi diposita de nou els elements més interiors,
intims, emocionals i passionals de l’home d’avui en dia, perdut en les incerteses,
i més ara després de l’esvoranc produït per el trasbals del sotrac que ha patit
aquesta, la nostra societat. I ho fa lligant amb els sentiments ètics i
religiosos iniciàtics, en la recerca d’una puresa perduda i difícilment
recuperable.
Manuel Solà lliga en aquesta exposició, la seva visió
humanística de la societat i ho fa des d‘una
bellesa conceptual i formal. I és així ja que les seves obres sense defugir mai
la bellesa estètica i el plaer visual, van carregades d’intencions i reflexions
que obliguen a unes segones lectures més enriquidores si cap, al missatge de l’autor
que segueix en aquesta migració constant, en aquest trànsit i moviment continu
que tant bé certifica Hanafi El-kadaoui en la presentació del catàleg de l’exposició.
Una mostra que caldrà visitar en la certesa que després de
la seva visita estarem sadollats en el visual i molt més rics en la comprensió
de que l’Art és sempre la reproducció i el reflex de la vida mateixa.
Moltes felicitats Manuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada