Quan un començà en això de la crítica artística les exposicions
agafaven el nom de la tècnica , ja fos emprant el genèric de pintures o l’específic
d’olis, aquarel·les, dibuixos, ceres etc,
o be la temàtica retrats, bodegons, marines, paisatges , o accentuant el detall de l’indret,
paisatges del Pirineu, Costa Brava.
A posteriori els autors van comprendre que una exposició era més que un seguit d’obres col·locades harmònicament en un espai i van assolir que cada exposició havia de ser un fet compacte unit per un fil conductor, com si d’una sola cançó o d’un capítol de llibre es tractés. Així les exposicions van començar a tenir un títol que intentava explicar el concepte de la mateixa.
Actualment en el títol rau quasi l’essència de l’exposició i el judici de l’èxit o el fracàs de la mateixa quasi està en que el mateix sigui la constatació de l’exposat, de tal manera que més d’un artista m’ha confessat que el més costós d’una expo és trobar el títol adient a la mateixa.
Si acceptem doncs aquest importància del títol d’un expo i examinem l’escollit per Francisco Lamel·la en els eu debut expositiu a la sala del Casal Aliança, veurem que tria el de “Puntillisme extrem”. No ens parla d’un concepte , d’un pensament i en canvi posa l’accent en la tècnica de l’exposició oblidant la temàtica, l’estil o la intenció. Ens explicita així el que per a ell és el més important, la tècnica, deixant de costat la veritat de tot fet artístic que és la transmissió d’emocions i sensibilitat entre l’autor i els espectador.
La tècnica, necessària i imprescindible quasi sempre , és
sempre mitjà i mai finalitat. Una obra d’art mai impacta per la seva perfecció
tècnica , ho fa per el que transmet , inclòs amb una clara imperfecció. Per
això l’exposició de Lamela no és una exposició artística , és la d’un artesà
del dibuix, ja que hi ha ofici , en grau de perfecció, però no creació ni ànima.
Si a més afegim que l’autor converteix la petita sala del
Casal en un tot a cent, amuntegant obra fins el paroxisme, en un narcisisme
fora de mides que anul·la l’autocrítica imprescindible en tot artista, haurem
de convenir que és aquesta una estranya mostra d’un autor que domina el dibuix
i el puntillisme a la perfecció però que és incapaç de crear, dedicant-se a recrear
imatges que esdevenen fredes, asèptiques, inertes i sense vida, negant així el
principi de comunicació emocional i sensitiva que és i ha de ser , l’art.
Francisco Lamela
“Puntillisme extrem”
Sala Casal Aliança
Del 21 agost al 13 setembre 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada