Retorna Pol Borràs a l’espai capgròs i ho fa amb una aposta més reflexiva que l’anterior, encara que per aquell llavors ja hi havia alguna obra en aquesta línia .
Ara Borràs fa juguesca, i em sembla aquesta la paraula més
adequada, amb les conseqüències que pot comportar el canvi climàtic, si no hi
posem aturador. I ho fa mantenint la seva estima per l’aquarel·la i la seva tirada
envers un cert hiperrealisme que a voltes s’escrostona quan el protagonisme
recau en indrets del tot reconeguts per a tots.
Per fer anàlisi global de la mostra podríem reproduir perfectament l’escrit que vàrem realitzar en la seva anterior mostra i que poden recuperar aquí, ja que la seva fidelitat estructural és total.
Altre cosa però és parlar del nou concepte , que s’endinsa per
camins més de l’onirisme que del surrealisme, però amb un accent irònic i
divertit que serveix d’oportú esquer per provocar la reflexió de l’espectador
que crec accepta de bon grat l’aposta del creador.
Crec que de tot el presentat el millor està en les accions imaginades i els seus detalls. Aquella catenària mig submergida amb l’anunci de bany prohibit, o aquests animals marins submergits damunt un terra enrajolat amb peces hidràuliques (excel·lent ironia). És aquí on crec que rau el millor del presentat , alhora que el commino a incidir en el mateix ja que crec és el més adient en aquesta creuada artística-climàtica en la que s’ha embrancat l’autor.
Una exposició en la que clarament el fons ( conceptes) domina
sobre les formes ( plasmació artística). És qüestió dons de cercar l’equilibri
per arrodonir així la intencionalitat del seu pensament artístic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada