Ahir vaig desplaçar-me a Argentona per a tal d’adquirir un parell
de càntirs de l’edició d’enguany, càntirs dissenyats per Andrée Ricard i que
malgrat els efectes del COVID-19 van com un tret en les vendes i poden assolir
l’èxit de la darrera edició amb el càntir de Miquel Milà.
Aprofitant l’ocasió vaig acostar-me a veure per fora la
rehabilitació de la casa d’estiueig de Puig i Cadafalch i em vaig trobar amb la
plaça de Vendre ( curiós nom el que té a Argentona la que arreu s’anomena Plaça
del mercat) amb taules i cadires de terrassa de bar i és que la que fos emblemàtica
pastisseria local de “Ca l’Odon” que ja feia temps va abandonar la seva
activitat ha tornat a la vida en forma d’espai de begudes, aperitius i menjar ocupant
de moment sòls l’espai exterior però que pressuposo que de cara el mal temps,
també ocuparà el que era pastisseria i espais adjacents. I a més ho fan amb productes locals de màxima proximitat
No em vaig estar de fer-hi parada i mentre gaudia d’un
excel·lent esmorzar la meva ànima volava a temps d’infantesa i més propers, i vaig
sentir ben a prop a la Josefa i el resta de pageses fent propaganda de les seves
verdures collites en feixa pròpia, i també a la Blanca tot explicant les
virtuts del bacallà, i als Riu, carnissers
d’origen Planoles a qui acudíem , no sols
per la seva qualitat ans també per afinitat d’origen ( la meva família materna
prové de Ribes de Freser), als peixaters Ballbona ....
I que dir de Ca l’Odon, parada obligatòria en sortir de
missa de 9, per recollir els dos tortells de nata que la iaia havia encarregat i
pagat en sortir de missa primera. I això per no dir dels records del partits de
futbol per televisió que anava a veure allà
cada setmana ja que a casa no hi havia encara la caixa màgica.
Fora del records , l’ambient de la plaça, afrancesat en l’entorn
local, em transportava alguna de les places de Ceret a punt de
demanar el plat du jour i un pitchet de vi fresquet., després d’haver visitat
el Museu de la població i alguna que altre exposició interesant.
Estic molt content d’aquesta feliç aparició argentonina i “que
cunda el ejemplo”. No estaria de més , com s’ha fet a la plaça gran de Mataró, recuperar
l’espai de les parades abandonades per convertir-les en petits espais gastronòmics
que ampliessin l’oferta. Però de moment vagi la meva felicitació a ODON
Argentona i que tinguin molta però que
molta sort. A mi ja em tenen guanyat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada