Durant molts anys Mariano Cabellos ha estat el paradigma de l’impressionisme a Mataró. Però un impressionisme de debò, no d’aquells edulcorats que han practicat tants i tants artistes figuratius .
La seva obra semblava
ser la confluència exacte i perfectament equilibrada entre la encegadora llum
de la seva Atienza natal, amb tota la força dels grocs, terrosos i violacis de Castella,
amb la llum més melodiosa i el cromatisme ple de matisos de la mediterrània que
copsa aquí en el seu lloc de residència. I amb això bastí i vestí durant anys unes
vistoses visions de gran atractiu visual.
Però de fa temps que Cabellos ha tingut molt clar que el paisatgisme que practicava, per més ben fet que fos i per més èxit que tingués entre els seus seguidors, no responia ja a la seva necessitat artística, ja que Cabellos és dels que entén que l’art és la forma més pura d’expressar les emocions i sensacions més íntimes de l’autor. I aquestes havien variat amb el pas del temps.
L’exposició ”Proceso” ( Col·legi d’Aparelladors,2013) va ser
un primer pas de desempallegar-se del passat. Un fet que s’accentuà a “Catàleg
de Mirades” ( Can Caralt. Museu de Llavaneres, 2014) on el protagonisme del seu
paisatgisme impressionista ja perdia el predomini davant el dibuix, un element
sempre preuat per l’autor i que practica amb precisió de tècnica clàssica, però
alhora amb un concepte absolutament actual. Al mateix temps també l’escultura
agafava veu protagonista , amb dues vessants complementaries: La clàssica amb
les escultures d’alabastre amb referència a instruments musicals i una rotundament
contemporània en una línia d’art pòvera amb elements procedents del reciclatge.
Ara, tot allò que esclatava en sordina fa uns anys, esdevé
ja en protagonista absolut en aquesta “Piedra, papel, madera” , exposició que
ens ofereix a l’espai Capgròs durant aquest mes d’octubre, i a on esclata
absolutament aquest Cabellos contemporani que res sembla a tenir a veure amb el
Cabellos pintor impressionista més conegut de tots.
“Fa uns anys vaig prendre consciència de la necessitat de no malgastar els recursos del planeta, de donar una nova utilitat als materials” ens diu l’autor en la seva presentació. I d’aquí aquest art absolutament sostenible que presenta amb materials i elements de reciclatge: L’alabastre, son retalls de blocs rebutjats d’una fàbrica ; la fusta prové d’un xiprer de més de cents anys que va morir; i el paper son les filadures de documents trinxats del seu lloc de treball.
Amb aquest estris i la seva imaginació i capacitat creativa,
confegeix Cabellos un sentit homenatge a la música i a la natura. I ho fa amb
unes vibrants escultures d’instruments musicals realitzades amb una dolçor però
alhora amb una força interior que donen la impressió que en qualsevol moment hi
podríem treure els més afinats sons. El mateix succeeix amb unes pintures d’instruments
impossibles que ens retrotrauen forçosament a aquells que imaginà el gran Pepe
Novellas.
En el que pertoca a la natura, Cabellos retorna a la mar amb unes petits peces en les que amb restes de tot, estructura animalons fantàstics , plens d’art i equilibri, arrodonint-ho tot amb una espectacular escultura ( la millor peça de l’exposició), amb un peix espectacular ple de vida, ritme i harmonia.
La mostra que com poques vegades està equilibrada en el
nombre de peces presentades s’arrodoneix amb un tors i alguna composició que
serveixen de lligam amb l’obra que presenta en el Sant Lluc en aquest desig de continuïtat
per aquest camí que sembla ja sense retorn possible.
Exposició de la que recomanem ferventment la visita i en la
que ens trobarem a un artista en plena maduresa després d’una evolució tan sorprenent com
positiva.
Felicitats .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada