En temps de confinament, com tants d’altres un va fer “dissabte”, repassant carpetes varies en les que hi havia de tot. Allà vaig trobar aquests cartells de la Sant Lluc de les edicions celebrades els anys 1972 i 1973 al Museu Municipal. Uns cartells personalitzats per Domínguez (1972) i Martínez Isern i Escalera (1973).
Eren un cartells que seguin el costum de l’època, eren personalitzats. Hi havia una matriu impresa amb les dades de l’acte i llavors cada artista participant els “personalitzava” amb un original per ser venuts a preus assequibles i amb aquells diners finançar la col·lectiva. El pare, que va ser qui els va adquirir, ho va fer apostant més per afeccionats amb una obra decent, que no pas a la caça i captura d’obra dels consagrats.
Vaig pensar que per estar dormint en una carpeta, millor seria lliurar-los a l’associació per que formin part del seu fons històric. I més en la data d’aquest 2020 . en la que la no presència de Parés de Mataró, em convertia amb la persona amb més participacions (45 anys) a la col·lectiva. Òbviament no com a artista, però sí com a crític. Una participació que en moltes edicions ha tingut importància cabdal per el que ha generat.
Estic molt content d’haver-ho fet i alhora penso que es
podria recuperar la idea per a properes edicions. Els participants, de manera voluntària
podrien personalitzar cartells que fossin posats a la venda a un preu molt assequible
i que servis per recollir diners per a l’organització. Així potser es podrien
llogar els pisos superiors de l’Ateneu i ampliar i esponjar la participació de
la col·lectiva i millorar el seu nivell qualitatiu i expositiu.
Per pensar-hi
1 comentari:
Gràcies Pere.
Publica un comentari a l'entrada