El coronavirus ho ha canviat tot i no cal entrar en detalls,
prou que els patim en el fons i en la forma, però la força de la pandèmia amb el que no ha pogut és amb el Sant Lluc
que manté intacta la seva estructura, la seva arrel, la seva essència i
inassequible al desencís, contra tot i contra tots, segueix mantenint-se fidel
a uns criteris esdevinguts dogmes de fe i endavant les atxes.
El Sant Lluc 2020 és exactament igual que el del 2019, el
del 2018 , el de... i lamentablement a bon segur que el del 2021. Encara que a
cada bugada es perdi un llençol, i actualment dels artistes que podíem
considerar top 30 de la ciutat, ens
sobrin dits d’una mà per comptar-los entre els participants. Ben llunyana a
qualsevol sentit de professionalitat la
mostra ha esdevingui tan sols aparador privilegiat per a afeccionats amb més o
menys nivell artístic per aconseguir el seu minut de glòria tot fent guàrdia
davant la seva obra per enorgullir-se davant amics i veïns.
Quan un negoci va de davallada ha d’examinar ben
racionalment les causes de la mateixa i intentar posar-hi remei. Si any rere
any, els bons artistes mataronins et donen l’esquena, caldrà preguntar-se per
quina raó renuncien a una exposició en un indret privilegiat i un nombre de
visitants important.
Amb la perspectiva que em dona haver estat protagonista amb
la meva critica en 45 edicions, superant a qualsevol participant de la
col·lectiva, he de cridar ben fort que ja n’hi ha prou. Que aquest Sant Luc,
concebut d’aquesta manera ha de morir ja. No és present i no té cap mena de
futur.
Que no serveix l’excusa del nombre de participants i de la
porta oberta que pot significar per alguns. No, rotundament no. EL Sant Lluc ha
de recuperar el seu projecte iniciàtic quan allà la post guerra, que no era cap
altre que fer avinent als mataronins l’art que es feia a la ciutat.
Mataró té nivell i qualitat en un nombre considerable
d’artistes com per exhibir una gran col·lectiva d’artistes locals. El Sant Lluc
ha de ser el reflex més aproximat a la realitat plàstica local i no com ara que
és una mostra menor amb un bon nombre d’obres absolutament inacceptables, i no
vull ni pensar amb el que s’ha quedat fora.I que evidentment no representa en
res la realitat plàstica local.
Cal en primer lloc recuperar les dates tradicionals ( Sant
Lluc és el 18 d’Octubre). Activa ja la temporada és molt més fàcil trobar l’aquiescència
dels creadors que ara amb recollida d’obres
els primers deis de setembre fa que molts d’elles caiguin en l’oblit. I cal
exigir als participants una obra adient al seu nivell.No val qualsevol obra arreplegada
de l’estudi.
Actualment els creadors importants no volen prendre-hi part ja que les seves obres no llueixen , tant per l’atapeïment
general de l’exposició, com per que no volen estar acompanyats d’obres d’ínfima
qualitat. I tenen bona part de raó. I no val a dir allò que he sentit més d'una vegada : "ells s`ho perden"
Una bona solució seria ocupar tot l’espai expositiu de l’Ateneu.
Amb exposicions diferenciades per qualitat en cada pis. I amb un muntatge espaiós
que posés en valor l’exposat. Que això costa diners?. Una exposició d’aquest
nivell crec que fàcilment podria estar esponsoritzada per Cultura Mataró per el
que significaria. I si no hi ha altres maneres, com per exemple amb els
cartells personalitzats tal i com es feia a començaments dels setanta.
I el Sant Lluc s’ha de vestir del que en realitat hauria de
ser, la Festa major de l’Art mataroní. Algun acte cultural complementari (conferència
/ debat). El reconeixement anyal a un artista per la seva trajectòria, una mica
més enllà del que ara significa l’artista convidat i altre activitats haurien de
vestir l’exposició convertint-la en un brillant aparador de l’art local.
És ineludible iniciar
ja un debat obert en l’intent de revitalitzar un difunt que sembli que gaudeix
de bona salut en l’aparença del bon nombre de participants, però que està en estat
gangrenós per la poca qualitat majoritària del presentat, amb ben poques
excepcions puntuals .
Cal posar mans a l’obra si no volem cantar ben aviat el rèquiem definitiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada