COL·LECCIÓ BASSAT SEGLE XXI (I).NAU GAUDÍ. (II)

 

ROSA CODINA-ESTEVE (Mataró, 1948) és la prova del cotó de la col·lecció Bassat. Les obres que va triar el col·leccionista, que crec que va quedar obnubilat amb el treball que presentà a “Tempus Fugit” a la mateixa Nau Gaudí, malgrat disposar ja d’una peça en la seva col·lecció , així sembla demostrar-ho.

Bassat va quedar allà abduït per les obres de la sèrie “Vacuïtat” que va presentar i que va fer seves ampliant el conjunt, obrint la porta als sentits del volum, de l’espai, de l’espiritualització de les formes.

Un, fa ben poc va visitar el tête  a tête de Chillida amb Oteiza que s’exposa a València. Davant d’aquella lluita entre concepcions d’espai i volum, del creat a partir de la massa enfrontat al creat per l’acotació de l’eteri , un hi veia l’espai líquid i fluid que genera Codina Esteve amb la seva obra, en aquesta “dissecció entre el blanc i el negre, fins a copsar la presència del buit” com molt bé explicita Mercadé en el catàleg de l’exposició.

Codina aconsegueix difuminar en l’eteri la seva arrel figurativa per assolir el predomini de l’ànima del representat, en una potent fusió del yin i el yang que ho harmonitza tot i omple d’espiritualitat el més simple atuell de la nostre vida domèstica.

Un dominador mestratge tècnic sotmès a la utilitat d’una intencionalitat comunicativa per crear un àmbit d’art que sadolla i asserena esperits. Espectacular el seu bocí en aquets saborós pastís que és tota la col·lectiva.

 

RAMON ENRICH (Igualada 1968)és potser un dels artistes arribats fa ja uns anys al nivell de reconeixement popular i institucional amb un idioma plàstic propi, personal i inconfusible.

Parlar d’Enrich ens retrotrau de manera immediata a dos grans noms com son De Chirico i Morandi. De Di Chirico per la seva metafísica arquitectònica en l’establiment i distribució dels objectes en la superfície de l’obra , al que afegeix un ideari morandià de racionalitat pictòrica, estructural i volumètrica, fet que incideix en la seva forma plàstica d’expressió.

Enrich que ha arribat a viure en el desert de Texas, ens parla de la solitud de l’home tant en el personal, com en el social, però ho fa no sota un àmbit trist, fosc i depressiu, com altres autors, ans el contrari, amb la llum cegadora del desert i un cromatisme ric i vital que ens acosta a una esperança  de futur.

L’estructuralisme  del seus habitacles en un entorn asèptic, fred i inhòspit, es capgira cap una amabilitat conceptual que converteix en positius uns entorns aspres i poc amables.

L’obra d’Enrich genera un treball amb un potent esquer visual que ens obliga a una reflexió personal del ser humà i les seves circumstàncies., parlant-nos en el fons d’unes solituds compartides,  i apropant-nos a reflexionar a l’entorn de la nostra realitat individual i social més actual.

 

 

MARC PRAT (Mataró, 1971) se’ns presenta dintre de l’àmbit de la Col·lecció Bassat amb la seva façana  més dura. Acostumats a les seves visions d’àbsides i claustres que ens acosten a la seva vesant més espiritual , junt amb les seves sèries dedicades a la filosofia hindú i de caire oriental, ara i aquí ens enfronta a uns rostres hieràtics d’ulls tancats i un frontal de brau en tota la seva potència.

No sé amb tota certesa, si aquetes imatges es van gestar iniciàticament en aquell viatge a Mèxic amb Arnau, Novellas i Serra, però si estic convençut que allà ,al menys s’hi va sembrar la llavor.

Malgrat l’abrupte i el dur del traç de l’obra de Marc Prat, els seus rostres que no amaguen el patiment de la subsistència vital, ens ofereixen un deix d’humanitat que omple i cauteritza el neguit.  Rostres que interioritzen la vida de tots i cadascun de nosaltres, amb ulls tancats que indiquen la precisa i exacta reflexió a la que ens obliga el dia a dia, amb els seus contrapunts , agres i aguts moltes vegades, però amb l’apunt il·lusionat del seguir endavant.

Marc Prat amb les seves màscares ens parla a fi de comptes de que malgrat les màscares que amaguen la realitat, aquesta segueix vigent i a la que cal enfrontar-se amb la força i potència del bou capaç d’anar amb tot i contar tot.

Marc Prat ens parla, ras i clar, de l’home i de les seves dificultats per seguir viu i potent en el dia a dia, i en tots i cadascun dels passos que anem fent.

 

JAUME RIBAS (Granollers, 1944). és un dels grans desconeguts de la col·lecció Bassat, encara que a Mataró vàrem tenir la sort de gaudir de la seva obra a la galeria Minerva allà pels finals dels vuitanta.

Ribas és autor de gran capacitat intel·lectual. Llicenciat en filosofia i teologia, intenta sempre implicar el seu pensament humanístic i espiritual als seus treball que per altre banda es desenvolupen en un alt nivell de perfecció tècnica ,imprescindible per assolir les resultats desitjats en el seu treball.

El seu cartesianisme  l’obliga a aprofundir permanentment en els dos elements claus del seu treball com son la geometria i el color, elements que poden establir-se en el rigor, el constructivisme  o la concentració, vorejant es suprematisme, com en algunes de les seves èpoques anteriors, o com ara en que apareixen alliberats i en total explosió, abandonat el reduccionisme cromàtic per ampliar agosaradament la seva paleta .

Un fet aquest,  que li permet expressar  la seva interiorització, capaç d’expressar records dels paisatges camperols de la seva infantesa, com bé expressa Mercadé en el catàleg, o la introspecció més profunda al voltant dels seus dubtes i neguits, i tot amb una força que conjunta subtilesa amb  potència . Tot amanit en un àmbit de puresa creativa que sedueix a l’espectador al que porta l seu terreny per obligar-lo a reflexionar en relació a les seves intencions.

Jaume Ribas un espectacular artista  del que m’honoro haver estat l’inductor de la seva trobada amb Lluís Bassat i que ha portat com a  conseqüència  la presència de tant belles i apassionants obres a la col·lecció i de retruc en aquesta exposició.

 

Resumint , aquest primer boci de la col·lecció Bassat amb obres i autors d’aquets segle és simplement espectacular i serveix per obrir boca i esperar amb ànsia les que la seguiran. Exposició d’obligada i repetida visita i que ens obliga als amants de l’art en general i als mataronins en particular a tornar a agrair a Lluís Bassat la seva aposta per l’art i per Mataró

 

Col·lecció Bassat. Segle XXI (I)

Obras de Enric Ansesa, Pep Carrió, Xaro Castillo, Rosa Codina Esteve, Ramon Enrich, Marc Prat i Jaume Ribas

Nau Gaudí. Mataró del 2 de febrer al 3 de juliol de 2022