dilluns, de febrer 28, 2022

QUAN ELS ARBRES NO DEIXEN VEURE EL BOSC.

 



Marta Duran, Michelle le Pape i Esther Tenedor, son tres artistes i alhora amigues que coincidint actualment en una línia de treball fonamentada en la natura , tant en el que pertoca a la seva vesant estètica i de vellesa com en la més crítica al voltant de l’abandonament que està patint aquesta per part dels humans, han decidit exposar de forma conjunta els seus treballs i així ho fan aquets mes a la sala del Col·legi d’Aparelladors amb l’exposició de títol “En el límit del bosc”.

Obres de Marta Duran


Una exposició que produeix un sentiment ambivalent. Si un aconsegueix fer abstracció, una per una, de les obres presentades, el resultat serà sens dubte plaent i positiu, ja que les tres autores amb les seves diferències constructives i de nivell, es mouen en la seva zona de confort creatiu , confort que es trasllada a l’espectador amant d’aquest estilística i el far gaudir amplament del seus treballs.

Obra de Michelle Le Pape


Però aquesta abstracció individualitzada dels treballs és quasi impossible per el nombre i densitat de les peces presentades , en especial de les peces no pictòriques , el que produeix un garbuix i una densitat visual tal tal que impossibilita qualsevol la digestió artística del presentat.

Obra d¡Esther Tenedor


I el cert és que és llàstima, ja que com dèiem abans, les artistes mostren la seva solvència artística. De Marta Duran, poc hi ha de dir ja que és abastament coneguda de tots. Està en uns moments en que es mou per camins més texturals i ha intensificat la seva paleta cromàtica en uns camins evolutius. Le Pape manté aquesta abstracció cromàtica amb inclusions subtils que tant bé domina, i Esther Tenedor , deixa de costat el to de la seva darrera expo a l’espai capgròs i retoma el camí del Sant Lluc del 21 , en el que destacà amb una obra també de caire floral. Com a resum de tot l’exposat aconsello fixar l’atenció en les obres de petit format que amaguen les essències del fer de cada artista.



Exposició que no assoleix el nivell desitjat especialment per l’excés i l’enfarfegament de les obres presentades que produeixen el fet paradoxal de que els quadres no permeten visionar correctament l’exposició en el global. Dit d’altre manera i aprofitant el títol de l’exposició, els arbres no deixen veure el bosc. Llàstima

 

Marta Duran, Michelle Le Pape, Ester Tenedor

En el límit  del Bosc

Del 18 de febrer al 13 de març de 2022