ALBERT ALÍS. EN CRU

 

Una de les preguntes retòriques que els sociòlegs es feien en temps de pandèmia era la de si sortiríem millors o pitjors de la mateixa. Una pregunta de difícil resposta. Però fa ben poc llegia un article d’un analista cultural  explicant que els artistes, els creatius, sí que han sortit millor de la pandèmia. Potser no, o segurament no, en l’econòmic, però sí en el creatiu del seu fer.

Explicava que l’obligada reclusió social, havia provocat un tancament interior amb modificació dels sentits, sentiments i emocions, que no obviem son l’eix motriu de la creació. I que a més l’obligada desaparició dels canals comercials, els havia alliberat de les sevícies del mercat i els havia permès obviar l’encotillament de les estructures comercials i executar la seva creació en uns aires i camins de total llibertat.

Em venien al cap aquestes reflexions quan gaudia en quasi solitud, de les obres que Albert Alís ha penjat a l’espai capgròs per configurar l’exposició “En cru” que ha servit per reiniciar amb una certa normalitat presencial l’activitat expositiva de l’espaí.

Com ell mateix explicita en la tarja de presentació “no és aquesta una pintura que enlluerni, sinó més íntima, més recollida”. Una definició perfecte  que s’emmotlla a la perfecció al caminar de l’autor que ja des d’unes temporades va despullant de fullaraca els seus treballs per centrar-se tan sols en un detall, un ambient, un sentiment , a voltes fins hi tot anecdòtic, però al que converteix en element central de l’obra , i al que enbolcalla no amb altres elements que el puguin distorsionar i sí amb l’essencialitat de l’important que li dona pes específic i artístic.

És en aquesta creació d’ambients , ja en la singularitat d’un racó, en la monumentalitat d’una vista prou coneguda, o en la poètica d’un fet quotidià, on Alís assoleix nivell de mestratge, essent ajudat per l’especial tria tècnica de l’ús com a base d’una tela de lli, que empra sense preparació prèvia i  que com ell molt bé defineix “ dona un caire més íntim com el d’un to de sordina a un instrument.

Si als detalls tècnics i creatius, hi afegim, l’acurada presentació, amb les obres justes i exactes per l’espai en una més que pensada proporció d’obres de mides grans i més petites, lligades en un esperit comú, haurem de convenir que aquesta mostra d’Albert Alís és un veritable plaer estètic, visual i creatiu i esdevé exposició d’obligada visita.

Exposicions com aquesta son les que calen per revertir la visió de l’art figuratiu, allunyant-lo de la taca de ser considerat un art comercial, i apujant-lo a la dignitat del veritable art, aquell que a partir de les emocions de l’artista, en genera d’altres complementaries a l’espectador, tancant el gran cercle de l’art.

Felicitats, Albert

 

 Albert Alís .”En cru”
Espai cap gros

Del 3 al 30 de març de 2022