El saló de Pedra de l’Ajuntament d’Argentona reubicat de nou com a sala d’exposicions municipal, acull en aquest dies a les artistes Lídia Tur i Gemma Nicolau , en una mostra que essent conjunta no deixa de ser individualitzada ja que malgrat una certa identificació de pensament , - aquests camins que es troben-, presenten una clara divergència de plantejaments artístics.
Lídia Tur presenta una escenificació plàstica al voltant de la
cançó “Hija de la luna” , popularitzada per Mecano i relacionada amb una vella
llegenda gitana. Una llegenda dramàtica que no ha estat copsada amb tota
intensitat per l’autora que ha preferit caminar per verals poètics que no
enfrontar-se cara a cara a un fet social i cultural, si més no, especial. Certament
el fet d’expressar-se en unes mides petites no li permet desenvolupar el profund
dramatisme de la història i sí centrar-se en l’anecdòtic de la mateixa, el que
alleugera massa la càrrega intencional del treball.
 |
| obra de Lidia Tur |
Lídia Tur ha establert amb el pas del temps, una zona de confort, amb una iconografia pròpia que evidentment cal trencar-la fent una decidida aposta per una major agressivitat i connectivitat amb l’espectador o el seu treball es dissoldrà com un sucret en la realitat artística actual.
.jpg) |
| Obra de Gemma Nicolau |
L’acompanya Gemma Nicolau de la que molt poc sé , però que sí he de dir m’ha causat una bona impressió , malgrat que la seva obra actual encara és mou per camins poc definits i precisa d’una objectivació i definició, tant d’intencions com de finalitats. L’autora es mostra valenta i llençada . Presenta escultures de clara influència plensiana, a les que cal una purificació i neteja , tant en el conceptual com en el resultat final, el que sens dubte millorarà i molt la seva visualització.
En el que pertoca a la pintura ,ens trobem amb circumstàncies semblants, però s’evidencia una potent força interior que s’ha de domar conceptualment i pulir plàsticament. L’intens expressionisme de Nicolau és energèticament comunicatiu però alhora dispers , es precisa per tant una meditació profunda del que i el com, per aconseguir uns resultats que facin esclatar la potència que sens dubte atresora l’artista.
 |
| obres de Gemma Nicolau |
En resum una exposició que més hauria de servir com a
plataforma evolutiva que no pas com a realitat contemplativa. Més un punt de
partida que no pas estadi de fermesa artística. Un punt de reflexió per
evolucionar i tirar endavant amb eines de futur.
Camins que es troben.
Lídia tur i Gemma Nicolau
Saló de Pedra. Ajuntament d’Argentona
Del 4 al 27 de març
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada