CARTELL DE LES SANTES 2022.- SIT CANTALLOPS

 Comencem per el final que és a bon segur el que desitgen saber els lectors que s’acosten avui a aquest blog., és a dir quina és la meva opinió del cartell de Santes 2022. Doncs bé, encara que formalment el cartell és correcte i perfectament enquadrat en el fer de l’autora Sit Cantallops, la valoració del mateix ha de ser negativa ja que no compleix les directrius exigibles a un cartell i més sí aquest és de Festa Major, alhora que tant visual com conceptualment aposta per un reduccionisme esbiaixat que no respon a la majoria del pensament dels ciutadans de Mataró. Un pèssim cartell. Dit això, comencem amb la reflexió.

Es bo o no el cartell de les Santes d’enguany?. Certament aquest any, i després d’uns quants anys torna a ser la pregunta del milió, ja que evidentment el treball de Sit Cantallops ,que és qui el signa, no deixa indiferent a ningú. I la resposta no és senzilla, doncs precisa de diverses matisacions , a partir de les quals arribarem al resultat final.

Hem de començar per recordar que el cartell de Santes és un cartell d’autor. És a dir que no es tria entre diversos cartells si no el que es fa és encarregar-lo a un artista a qui es dona total llibertat. Per tant si l’obra és perfectament representativa del treball creacional de l’artista haurem de donar per a bo el resultat, cosa que succeeix en aquest cas amb Sit Cantallops, ja que el cartell correspon a la seva línia de creació. Per tant res de disparar sobre el pianista, si de cas hauríem de disparar a qui l’ha contractat ,  en aquest cas per una tasca que al meu entendre, supera en molt les seves possibilitats.

El primer problema que caldria resoldre seria establir una mínimes bases en el que pertoca a quins poden ser els aspirants a l’honor, per què ha de ser un honor, poder fer el cartell de la festa major de la pròpia ciutat. Hi ha ciutats en que la tria és per el reconeixement a tota una carrera artística, per altres exigeixen ser artistes reconeguts en l’entorn  , en altres és per a autors emergents. A Mataró tot si val i la tria queda en mans d’una comissió semi-clandestina, i ho dic així ja que no s’acostuma a fer públics els seus noms, en el que en teoria s’hi aplega el global  dels diferents batecs de l’art local. Aquesta comissió és qui decideix qui en serà el protagonista, i com que el consens és més que impossible, ha arribat  a un satus quo en el que van alternant-se les línies que podríem dir tradicionals i contemporània  i cada any la balança es decanta cap un cantó .

Aquest any tocava contemporani i la tria ha caigut sorprenentment en Sit Cantallops. I dic sorprenentment ja que es tracta d’una artista del tot desconeguda del públic en general i fins i tot de l’artístic en particular, ja que han estat molt poques les seves presències públiques. De tots elles cal destacar la Vella Quaresma d’enguany que no va ser rebuda pas de manera molt positiva.

I potser caldria fer un incís i preguntar-se com una artista desconeguda, més propera al tatoo que a l’art més pur, aconsegueix rebre en un parell de mesos, els encàrrecs de realitzar la Vella Quaresma  i el cartell de Santes, els dos cartells més populars de la ciutat. I com diuen ara, ahí lo dejo..

Anant a l’anàlisi visual i conceptual de l’obra. Hem de dir que visualment el treball de Cantallops viu de la mirada poètica il·lustrativa d’Aurora Altisent que va triomfar abassegadorament fa uns dècades a la que dona un toc cap l’underground i el contracultural. El seu entramat vertical és molt parell al que va establir Santi Estrany en un altre cartell de Santes que llavors va ser polèmic per el fet d’aparèixer la bandera espanyola. En mig del batibull del tramat de la ciutat, Cantallops hàbilment hi diposita els diferents elements festius, com fent-la partícip a tota ella. Aconsegueix així un personal resultat amb el que perfectament podia donar per acabat el cartell ja que donant color als personatges oferia un missatge contundent. Mataró una ciutat grisa, que esclata en color en començar la festa de Les Santes.

Però no ha estat  així i l’autora ha volgut afegir-hi un missatge més profund, i ha col·locat com element central del cartell a dues figures femenines en el que segons ella mateixa fa “interpretació de com serien les santes Juliana i Semproniana ara, dones joves, naturals, amb actitud de gaudir de la festa i de la ciutat, del seu mar, del seu sol..

L’artista reivindica la figura femenina com a element central del cartell, i reivindica que la dona pugui gaudir de Les Santes i del carrer sense temor a possibles agressions masclistes que malauradament encara es cometen en entorns festius”,  i evidentment ha errat en l’aposta.

Uns personatges que esdevenen sobreafegits, que trenquen l’harmonia  del conjunt i que ofereixen un missatge conceptual esbiaixat i separador. Uns personatges ben definits per algú, com “xarxones” ( dona que va mal engiponada , deixada...) i que pertanyent a la part de la societat que podríem considerar pijo-progre i a la contracultural, alhora que la resta les veu de manera absolutament desagradable, no aconseguint alhora ni de bon tros fer avinent i evident les seves intencions conceptuals.

Si a això hi afegim que el resultat final no gaudeix dels condicionaments que precisa un bon cartell, com puguin ser  crida visual o  motivar la curiositat de saber que anuncia, hem de considerar com fallit l’intent de Sit Cantallops i per tant considerar com dolent el cartell, i en el que a mi pertoca com un dels pitjors de la darrera època.

Però voldria incidir de nou, i per acabar, que l’artista no n’és la culpable. Ella ha fet una obre correcte per el seu saber i en la seva línia d’interpretació. El que caldria és establir ,a l’entorn d’aquesta renovació de Santes que hom exigeix, una paramètrica clara i transparent en el que pertoca als criteris d’elecció de qui ha de ser el protagonista del cartell més important de l’any. Potser així estalviaríem errades tan grans com al d’aquets any.