VAGA

 

Obra de Rosa Codina-Esteve

Des d’ahir  i durant una setmana les galeries d’art de tot l’estat tindran les persianes baixades i no tindran activitat. La causa , més que justa, és que mentre a Espanya s’aplica a les vendes un IVA d’un  21%, a la resta de països es manté un IVA cultural reduït, un 7% a Alemanya, un 5.5% a França o un 5% a italià, per posar exemples de països propers i alhora importants en el tema artístic.

El greuge és més gran en la comparança amb altres fets culturals. Així el cinema o els concerts tenen un IVA d’un !0% ,mentre que aquest IVA es més que duplica si del que es tracta és de la creació artística. Segons diuen els galeristes, és per que es veu l’art com un article de luxe, cosa que és absolutament falsa, ja que la gran majoria de vendes es produeixen amb un client que respon al nivell d’un comprador petit i mitjà. Però el pitjor de tot és que els primers que es veuen afectats  per això son els artistes professionals que tenen com a font més gran  d’ingressos el que venen a les galeries.

Com no que recolzem totalment aquesta vaga, encara que per Mataró i comarca l’absència de galeries d’art comercials fa que no tingui cap mena de transcendència, encara que agrairíem com a  mínim el suport, encara que tan sols fos mitjançant una nota informativa, de la Cultura oficial i de l’Associació Sant Lluc que son els que disposen dels únics espais oberts a l’art que tenim a casa nostre.

Encara que potser el problema més greu és l’abandonament oficial de recolzament als artistes per part de l’oficialitat i entitats capdavanteres del país que sols aposten per el fàcil aparador dels artistes consagrats però en canvi han abandonat el petit espai expositiu que abans dedicaven als artistes i que servia per donar les primeres oportunitats a aquells que tenien en l’art el seu vehicle d’expressió més personal.

A Mataró per exemple el Museu havia estat sempre un lloc on hi havia grans exposicions  al costat de l’oportunitat per exposar dels artistes locals.  Amb el temps el Museu està vedat per l’art, amb col·leccions com les planxes de Goya, ben amagades i ben lluny de la mirada del poble.

Per altre part Can Palauet ha estat cedit a l’Arxiu Municipal i per tant hem perdut l’espai en el que es podien fer exposicions de nivell, tan de caire privat com especialment públic i a on podien arribar les exposicions itinerants de Cultura de la Diputació i Generalitat que en altres anys ens havien permès veure exposicions de Chillida, Guinovart, Cuixart i molts d’altres.

Finalment Ca l’Arenas és l’escopida a la cara més gran que hagi rebut l’art local, amb l’oblit generalitzat dels artistes de casa i amb tan sols dues exposicions a l’any, alguna d’elles tan insultant per l’artista i el seu record, com l’actual del malauradament desaparegut Diego Guirao, a qui com a darrera mostra de respecte, no han presentat el catàleg de la mostra que segons sembla ja està a disposició del públic. Serà per estalviar-se el lliurament gratuït a les poques persones que s’acostaven a l’acte .

Amb actituds com aquestes, que any rere any denunciem públicament, amb el tant se m’enfotisme oficial com resposta, l’art s’està morint en el públic, que no en el creatiu, en aquesta ciutat de Mataró, amb la tranquil·litat del propis creadors que lamentablement ja han perdut les ganes de lluita.

Esperem que l’empesa de la vaga de els galeries tingui per a elles un excel·lent resultat i serveixi per animar a la crida dels creadors locals, contra una cultura municipal absurda , estúpida i alhora altament insultant per aquells que creuen que l’Art és imprescindible per a la formació i desenvolupament intel·lectual i emocional de els persones, és a dir dels ciutadans.

Espero ansiós les notes de suport als vaguistes.