El passat divendres en els espais de la
Fundació Iluro es lliurà el premi de la 11 edició del Premi de Pintura Torres-
García Ciutat de Mataró. Amb 279 obres presentades, forces més que les 190 de
l’anterior i un pel inferior a les 289 de l’edició inaugural, el jurat composat
per Juan Manuel Bonet. Anna Capella, Emmanuel Guigon, Julio Vaquero i Marga
Viza , van proclamar guanyador del concurs a Antoni Forcada, mentre que els
cinc guardons foren per a Benet Dalmau, Jordi Lafon, Neus Martín, Silvia
Martínez i Guillermo Peñalver.
Com és habitual, en la mostra s’exposen les 40
obres finalistes entre les que hi ha les de Gloria Badosa, Marta Duran, Carme
Fageda, Jordi Prat Pons i Roser Vallamajor que son els 5 artistes mataronins
que ha assolit el lloc de finalistes.
El guanyador del Premi ha estat l’artista del
Vendrell , Antoni Forcada (n. 1950) amb l’acrílic “Camí de Comellans” una
composició de caire arquitectònic , que no essent figurativa en té un rere fons
. Una pintura molt ben estructurada i combinada amb unes cromatismes que criden
a la reflexió . Textures, esvorancs i camins es donen la mà per executar un
treball que et sembla distant quan el veus per primera vegada però del que poc
a poc te’n enamores i et sadolla en la tranquil·litat que genera.
Benet Dalmau (n. 1982) i Silvia Martínez Palou (n. 1961) amb “Pujada del Cinto” i “Renaudie Quadrat” han aconseguit dos dels accèssits amb unes obres parelles a les que presentaren en l’anterior edició. Em costa d’entendre que amb un jurat idèntic en la majoria del mateix de la darrera biennal, el que ahir no valia, avui s’endugui un premi. M’agrada el treball de Silvia Martínez que és una evolució positiva de l’ahir, però no m’interessa la repetició temàtica i formal de Benet Dalmau que sembla apostar més per un trompe l’oeil que no pas per un treball fresc i dinàmic.
Jordi
Lafon (n.1967) ens presenta un treball íntim amb un seguit d’elements i noms
que difícilment aconsegueixen entrar en l’atenció de l’espectador que abandona
aviat la contemplació davant la impossibilitat de penetrar en l’idioma plàstic
de l’artista. No hauria tingut el meu vot per passar a la classificació
expositiva.
Neus Martín Royo (n.1968), artista que té en
el Poble Nou barceloní el seu eix creatiu .Ha dedicat una part destacada de la
seva obra als canvis que ha aquest barri ha viscut al llarg dels darrers anys i
aquí es presenta amb una obra del 2020, on sedueix tant per el tractament
global de la composició com per el desenvolupament tècnic de la mateixa. Sense
l’ús del color i com si d’un grafit gegant es tractes, Martin Royo gesta el seu
univers , aquell que l’apasiona en una hàbil barreja d’espai urbà i d’extra
radi, amb una caapcitat tècnica molt alta que crida l’atenció i sedueix en la
mirada.
Guillermo Peñalver (n.1982)presenta una obra amb papers retallats, llapis de color i
grafit, que és visualment seductora i atractiva,
essent un treball d’àmplia i complexa lectura,
visualment cridanera en la seva simplicitat i en la que per a mi hi sobren les
dues figures que cridant l’atenció
trenquen l’harmonia general i la lectura complexa del conjunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada