Llegeixo a la xarxa que divendres hi ha la inauguració de la Biennal Torres- Garcia que assoleix la seva onzena edició. Fa doncs més de vint anys de quan l’hispà cubà Gustavo Díaz Sosa guanyà entre els 289 participants, allà el ja llunyà any 2005.
Dic llegeixo a la xarxa, ja que la municipal
Fundació Iluro que ha agafat el relleu de l’Associació Sant Lluc en l’organització
de la mostra, per causes i raons que desconec però que siguin les que siguin ,
no puc entendre i per tant acceptar, no ha cregut convenient convidar-me a l’acte
inaugural, fet que em dol profundament ja que em considero pare in pectore d’aquest
concurs.
Recordo perfectament quan la Teresa Roig em
convidà a acudir a casa seva per que volia preguntar-me unes coses artístiques .
Vaig acceptar la convidada i en arribar em vaig trobar a la Junta de l’Associació
Sant Lluc preparada per crivellar-me a preguntes al respecte de començar a treballar per el projecte d’una
Biennal.
Recordo perfectament des del nom, Biennal
Torres García, - artista dels que la majoria no sabien tenia relació amb la
ciutat-, que era heretat del projecte
que el meu pare havia presentat anys enrere a l’Ajuntament i que desprès d’haver
estat acceptat no es va dur a terme . Recordo perfectament totes les passes que
vaig expressar en aquella primera reunió i en les següents ,en les que l’Associació
Sant Lluc va confiar cegament en els meus criteris per bastir els fonaments d’una
gran biennal. El reglament de la mateixa, l’elecció de Jurats que havien de ser
de primera divisió si es volia que el premi assolís en importància malgrat no
ser dels ben pagats. Les passes a seguir i el ritme de les mateixes, etc .
Com amb l’ajut de Paco Rodón és va aconseguir un jurat de primeríssim nivell
conformat per ell mateix al costat de Josep Mª Cadena, Daniel Giralt Miracle, Arnau
Puig i Pilar Vélez, amb l’afegitó de Ramon Manent com representant de l’Ajuntament
i l’Antoni Luis com representant de l’entitat. Un jurat de Champions que havia
de ser l’esquer per atreure als
participants.
Recordo l’alegria resplendent de l’organització quan es van trobar amb 279 participants , alhora de recordar els problemes que va provocar la renúncia de qui havia de fer de sponsor del premi. També recordo perfectament l’espant dels membres del Sant Lluc, pel poc que els hi agaradava, quan ràpidament s’intuí que seria l’obra de Gustavo Díaz Sosa la que s’enduria el premi. També recordo com aquell esgarip de fracàs es convertí en alegria de triomf en veure la resposta del món de l’art i de la ciutat.
Han passat molts anys i el meu paper que en
les primeres edicions va tenir la seva importància, va anar, tal i com tocava,
perdent rellevància, i ja fa unes quantes edicions que no se’m permetia assistir
a les deliberacions, i ni tan sols veure a priori l’exposició. Fins l’anterior edició
vaig rebre, al menys , el targetó d’invitació a l’acte inaugural, però aquest
any ja han esborrat el meu nom del mapa, i he estat eliminat del llistat de convidats.
Però aquesta espúria actuació no m’impedirà
que cagant-me amb la mare que va parir a la gent de la Fundació Iluro i de
retop a l’Ajuntament, acudeixi a l’acte i gaudeixi de l’exposició, però m’acabo
de trobar amb el darrer problema. He cercat
l’hora del mateix i mentre que en el web municipal m’indica que la inauguració
és a les 20.00 hores, a la pàgina de la Fundació Iluro diu que serà a les 19.00
hores, però en la nota informativa ens diu que el premi arriba a la seva desena
edició quan en realitat és l’onzena .Vist el desgavell potser el millor que
podrien fer ambdós organitzadors és plegar i retornar l’organització a qui mai
l’hauria d’haver abandonat, l’Associació Sant Lluc.
Esperem i desitgem que arribin a un acord horari i que la resta de l’organització sigui el més normal possible i que el guanyador sigui una obra d’altíssima qualitat. Sigui com sigui en parlarem en un proper post.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada