 |
| Autoretrat |
Viada era cosí germà del meu pare i molt
estimat a casa, el que va fer que la família de l'artista m’encomanés per fer-ne una glosa
en el seu funeral.El que vaig dir és el que ara penjo per primera vegada en el desig de que serveixi per que Mataró no
oblidi a qui va ser un gran artista .
“Les dues grans darreres exposicions d’en Pere Màrtir Viada van ser les de Vilassar de
dalt i Can Palauet. Van tenir per títols “Trajecte” i “Sense filtres”: En
poques ocasions tan escasses paraules
resumeixen de manera tan adient la realitat d’un fer personal i artístic,
com en aquest cas.
Un trajecte sense cap mena de filtres és el perfecte
resum a la trajectòria d’un home, que
per tot i sobre tot, ha estat sempre un ARTISTA,- d’aquells amb majúscules-,
amb tot el que de bé i de dolenta comporta el més ample sentit d’aquesta
paraula. Un artista de gran sensibilitat i riquesa intel·lectual, capaç de
desenvolupar-la mitjançant unes obres personals i inconfusibles , sense cap
referencia clara en l’entorn dels creadors
de l’època, en les que hi abocava a mans plenes les reflexions de totes
aquelles sensacions que rebia amagat
sota la tendre cuirassa de la seva barba, les ulleres, la cervesa i el fum dels Ducados.
Un art, el seu, indefinible. "Uns diuen que soc
expressionista abstracte, altres que soc simbolista, i algun ximple em diu
surrealista". Així em deia tot rient fa un temps en una entrevista:" Jo faig
Viades i prou". Una expressió que no en tenia res de boutade.
Un Viada és una obra rica en icones, signes,
punts, cercles, volums, espais, colors, ritme, moviment, bogeria. Un aparent
caos indomable que en canvi es manté en perfecte equilibri gràcies a la
qualitat pictòrica i al domini d’un savi de l’art, que no ho semblava en l’aparença.
La seva obra és una obra humanista que té a l’home
com etern protagonista. Signes interpretats de mil sensacions expressades en
allò que podríem dir “Univers Viada” aquell que va de l’alegria a l’angoixa, de
la felicitat a la por, de la foscor a l’esperança, tot tenyit en el sedàs d’uns
cromatismes agosarats . vibrants, àcids o poètics, però sempre vitals com ell
mateix. L’obra de Viada és la d’un creedor sincer, capaç de convertir totes les
seves obres en bocins del seu ser.
Ara desapareix, l’artista l’amic, el darrer
exponent de la bohèmia àcrata i intel·lectual. Bohemi en el seu sentit de vida.
Àcrata en portar la bandera de la llibertat per damunt de tot i intel·lectual
per la seva gran capacitat de coneixements: El darrer creedor d’aquella
generació que be podríem definir com la de la revolució, amb obres sempre fruit
de la reflexió i no pas sol de les sensacions.
Amb ell se’n va un artista: però com és ben
veritat que l’art és vida, els artistes no moren mai i perduren per sempre en
les seves obres. I us puc assegurar que és ben cert. Per això en l’adeu a l’amic,
el company i sobre tot a l’artista, res millor que cridar ben fort, com estic
ben convençut faria ell:
“Visca
la llibertat. Visca l’Art”
Ps.- Vull acabar l’escrit explicant un fer de
Viada que mai oblidaré.
Quan es decidí per part municipal que Viada
havia de fer una exposició a Can Palauet, el consistori trià un comunicador
barceloní de prestigi per fer l’escrit del catàleg. Viada es negà i va dir que
volia que la presentació la fes jo i si no era així, no faria l’exposició. Els
del patronat ho van preparar tot seguint el seu projecte pensant que amb la imminència
de la inauguració ja baixaria del burro.
Quedaven deu dies per inaugurar i no havent donant permís Cultura per que la presentació fos escrita per mi, Viada va dir que no hi havia exposició i que faria públiques les causes. Llavors Cultura em va donar vint-i-quatre hores per fer l’escrit, l’únic meu d’ençà que està inaugurat can Palauet encara que no faria la presentació pública a can Palauet, tal i com era habitual.
Un gest que ara més de vint anys més tard
recordo amb gran emoció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada