Fa justament un mes que abaixàvem
persianes d’aquest blog a la recerca d’unes , crec que merescudes vacances. Va
ser després de gandulejar en un mes en que la calor ens apretava i el cansament
del curs va fer anar espaiant aquells post que cada vegada costava més
escriure.
Ara tornem i ho fem amb les
mateixes , i renovades , ganes de sempre. Han estat unes magnífiques vacances
en el personal que ens han permet desconnectar del tot i alhora carregar al
màxim les piles per aquesta nova i difícil temporada que s’acosta. Però a més
han estat unes magnífiques vacances en el que pertoca al camp artístic ja que
hem pogut fer-nos un tip de bones exposicions per saciar en el possible , la
gana passada i la que vindrà.
I dic això ja que al munt de
bellesa natural i patrimonial del que hem gaudit per aquests camps de Teruel, Castelló,
Castella, La Manxa i Aquitània, hem d’afegir un bon grapat d’exposicions “normals”
de caire comercial ( ja sabeu que l’art ferit entra com impulsat per una molla,
a qualsevol espai on es realitzi una exposició ) i hem pogut visitar exposicions
exuberants com les de Dalí (CARS), Giacometti (Fudación Mapfre) , Pissaro ( Thyssen)
, “La belleza encerrada" (Prado) , Tàpies (MNAC i Fundació Tàpies), “El
japonisme” (Caixa Fòrum), “Art dos punts” ( Caixa Fòrum i MACBA) , “Autoretrats”
(Museu Picasso), o fer passejada per el MEAM.
I per acabar d’arrodonir-ho tot , gaudir de les escultures de Jaume Plensa en
el paisatge urbà de la magnífica i ben desconeguda Bordeus. Com veieu uns
condiments de primera per a un menjar artístic que hem de qualificar com
pantagruèlic.
Però tornem també impel·lits per
una actualitat que no descansa i que justament demà passat dijous inicia ja la
nova temporada amb dues exposicions que caldrà visitar sens falta. Una temporada que de moment comença com cada
any . I dic això ja que comencem ja amb coincidència en les inauguracions,
convertint en un somni impossible el repartir els actes per aconseguir una
màxima audiència per a tots , però...
Així aquest dijous a les 19.30
hores , l’espai Capgròs inaugura la temporada pictòrica amb la mostra “Obra
trobada” , de l’argentoní Josep Serra, que retorna a l’activitat expositiva després
del marató expositiu de fa un any amb el que va voler celebrar els seus trenta
anys de vida expositiva. Ara a l’espai capgròs es reinventa a si mateix amb un
seguit de peces realitzades sobre cartó , en les que segueix el seu camí de
depuració expressionista , accentuant en canvi el seu sentit gestual i
remarcant la seva obertura vers uns cromatismes més sensibles a l’entorn d’una
nova poètica.
A partir de les 19.00 hores és
Begemot qui obre les seves portes amb una mostra dual en el que cohabiten
dibuixos infantils del projecte solidari “Por una infància feliz” , iniciat a Bolivia
, amb una mostra de fotografies del fotògraf francés Guy Rémion ( Metz 1937),
obra del qual podeu visionar en aquest vídeo que hem tret de la xarxa social de
la pròpia galeria.
Qui em segueix mitjançant les
xarxes socials ha pogut veure l’impacte artístic que m’ha produït la visió de
les escultures de Plensa a Bordeus. Per això , i per fer-vos venir ganes d’anar-hi,
aprofitant un cap de setmana de setembre ( Bordeus no és tan lluny i paga molt
la pena) que us deixo aquest vídeo al voltant de les mateixes.
Tots els premis son sempre
discutits. Des del simple concurs escolar fins el més important , sempre
existeix aquella petita diferència que fa pensar que ves a saber, que potser
aquell altre era millor , o si més no... Però en poques ocasions crec que hi
haurà menys discrepància que en aquest Premi Velázquez, el reconeixement més
important de les arts plàstiques, atorgat a Jaume Plensa.
