La Múndia és un espai artístic ben particular.
Em recorda una mica a les sales de cine “d’art i assaig” que existien en temps de la transició. Cercant
la seva definició he trobat aquesta: “categoria
cinematogràfica que prioritza l’expressió
artística, la visió autoral i l’exploració temàtica profunda en relació a l’entreteniment
de masses i l’èxit comercial, cercant provocar reflexió i emoció en l’espectador
mitjançant narratives i estètiques que
sovint no son convencionals”. Per a mi La Múndia correspon a aquest concepte en relació amb l’art
dels nostres dies.
Així ho hem pogut veure en la majoria d’exposicions que han dut a terme i ara s’ajusta perfectament a la mostra de ceràmiques que presenta Mia Llauder, que per a més inri té una filosòfica, però magnífica, presentació a càrrec de Lolita Bosch que obliga a una detinguda, i repetida lectura, dels magnífics raonaments que defensa i que esdevenen , sense que sigui aquesta la pretensió, una magnífic anàlisi crític del treball de la ceramista.
Un, apassionat per la ceràmica des de petit, i
rodejat des de jove de la ceràmica del Càntir i els seus concursos , sempre ha tingut un gran problema amb els ceramistes. No m’agrada gens que per
ells considerar-se ceramista sigui més important que considerar-se artista.
Per a mi la ceràmica és sols el material que s’empra
per crear . I així com cap escultor de fusta es fa dir fuster o ebenista, i el mateix
passa amb els altres materials, el que fa que els creadors es consideren essencialment
escultors, i com a màxim adjunten la tècnica com un cognom. No entenc el per què de la mania dels
ceramistes, d’identificar-se amb el material en comptes de fer-ho amb la creació
que en aquest cas , com en la majoria de ceramistes, és el treball del volum (escultura)
amb material ceràmic i amb les tècniques pertinents.
Mia Llauder és per a mi una escultora que empra
els materials i les tècniques ceràmiques per expressar de manera ben palpable
les seves emocions personals que a través de la singularitat dels elements
materials emprats per desenvolupar les seves idees plàstiques és capaç de
generar un univers de peces amb volum que generen un petit univers ple de
sensibilitats.
Ara en aquesta ocasió Llauder sembla fer un
mostroari de les seves “habilitats”. L’entramat
que confegeix al damunt de molts dels seus treballs
ceràmics ens transporta vers uns projectes arquitectònics , unes carpes o unes
formes espaials capaces d’esdevenir uns
envelats que ens dirigeixen a uns espais màgics i superiors on el pensament i
l’ànima dominin sobre un cos ja desaparegut.
El conjunt dialogant entre els elements
formals i l’esperit que apleguen una vegada han estat manipulats per l’artista,
juntament amb la bellesa absoluta que desprenen en la seva perfecció , converteix
la passejada per l’exposició en un nirvana , un plaer absolut que ens transporta
al concepte més proper a l’art, la sensibilitat i la bellesa , el que ens fa aplaudir
plenament el perfecte tast de l'excel·lent i bell fer de la seva autora, Mia
Llauder.
Exposició d’obligada visita per tot aquell
amant de l’art.
Línia: Successió de punts. Mia Llauder
Del 6 al 26 de març
La Múndia. Mataró
