Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palau Martorell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palau Martorell. Mostrar tots els missatges

diumenge, d’octubre 12, 2025

UMANA NATURA. PAOLO DI CAPUA

 



La visita al Palau Martorell per visionar la mostra d’ Antoni Clavé té un insospitat afegitó amb la sorprenent mostra de l’escultor Italià Paolo di Capua, que he de reconèixer desconeixia totalment, en la seva planta soterrània.

L’exposició de l’escultor italià està formada per un bon nombre de peces en fusta que cohabiten amb d’altres que confegeixen una manera moderna i actual del baix relleu. Com diu el comissari de l’exposició Mario de Candia. “ tota ella té a veure amb l’home, la humanitat, amb la natura humana . El “més” de Paolo di Capua escapa malgrat la seva necessària corporeïtat, d’un agafador corpori. Volumen i matèria es disposen en un estat diferent al que estem acostumats  determinat per una concreció d’efectes d’aire i de llum, de tot el que l’envolta, les formes, els cossos i les seves aparences”.





Entrar en la màgica atmosfera de l’exposició, en la ”cova” del Palau Martorell , genera una especial recepció visual del que es presenta que genera ràpidament la necessitat de comprendre el gaudi i cercar l’ocult al darrera de la geometria que genera l’autor amb els seus treballs.

Tot confegeix un joc visual que de diferents formes i maneres estructura un llenguatge plàstic del que un desitjaria conèixer amplament el seu vocabulari.




La perfecció tècnica amb la que es desenvolupen les peces, les simfonies geomètriques rítmicament conjugades amb els seus cromatismes simples però alhora sempre adequats en el conjunt global de la mostra, la converteixen en un absolut plaer que et serena i et tranquil·litza  després de visionar el treball de Clavé.

Una exposició de recomanable visita per temperar ànims i asserenar esperits amb la bellesa i la geometria com a principi i fi de les composicions.

 


Umana Natura: Paolo di Capua

Palau Martorell

Del 5 de setembre al 16 de Novembre de 2025

 



dissabte, d’octubre 11, 2025

CLAVÉ AMB MAJÚSCULES

 




El Palau Martorell ha aconseguit en tan sols els tres anys que han passat des de la seva inauguració amb una exposició de Sorolla, un pes específic en l’àmbit de les exposicions que barregen els noms i l’obra de grans artistes , com per exemple Sorolla, Mucha , Chagall , Botero, o ara mateix Antoni Clavé.

Forma part d’aquest seguit d’empreses que han trobat en l’art l’element de negoci, i mentre unes ho fan amb l’ajut de noves tècniques en la recerca d’una immersió dins de l’obra de l’artista, altres ho fan mitjançant exposicions de caire comercial en el que confegeixen gegantines exposicions amb uns muntatges que en el cas del Palau Martorell, estan molt lluny de l’excel·lència per l’apretat i el bigarrat dels mateixos,  sabedors però que la qualitat de les obres salvarà abastament el global de l’exposat.




I això succeeix un cop més amb l’obra d’Antoni Clavé, que en aquesta ocasió es presenta amb un duet expositiu amb la sala del Reial Cercle Artístic i la galeria Joan Gaspar. Un conjunt d’alta qualitat que paga la pena d’una detinguda visita.

Malgrat la importància de l’obra de Clavé no ha estat pas aquest un dels artistes que s’hagin prodigat més amb exposicions en el nostre país. I si abans de la seva mort la magnífica exposició de La Pedrera del 1996 ens va permetre gaudir de l’amplitut del seu treball, el cert és que Clavé segueix essent a hores d’ara un dels nostres grans artistes més coneguts a priori que no pas per les seves obres i realitzacions.




En aquesta exposició que acull un centenar d’obres, la pintures ocupen el Palau Martorell, mentre que en el Reial Cercle Artístic dominen les escultures i obra més primerenca, per el que caldria recomanar  primer la seva visita per poder gaudir de la seva pintura  a posteriori, però el camí en general és a la inversa.

El Clavé del Reial Cercle Artístic ens ofereix el Clavé més primitivista, per dir-do d’alguna manera, amb els seus conjunts escultòrics en els que la seva capacitat artística genera unes peces vibrants i plenament personalitzades en el seu fer. Obres que van des d’un lirisme intens a uns camins molt més durs i abruptes.

Els personatges  que crea, representen a la perfecció la varietat humana i donen sentit a la seva personalitat artística  que essent crítica, dura i punyent genera alhora un generós bri d’esperança com ho son els conjunts “instrumentals” de compacta bellesa i enorme sensibilitat. Tot ben acompanyat d’una seguit gravats amb ells relacionats , el que genera un gran preludi expositiu , encara que com ja hem dit, per quasi tothom és visita al final de la mostra.





 Com es diu en la presentació de la mostra: “Antoni Clavé és una de les grans figures de l'art català i espanyol del segle XX, i representa l'arquetip de l'artista total, la seva empremta és inqüestionable a la història de l'art. La seva curiositat i talent li van permetre transitar amb el mateix mestratge per disciplines aparentment dispars, però que, en el seu cas, convergeixen en un univers plàstic coherent i profundament personal. Des de la seva formació bàsica adquirida a la seva Barcelona natal, on va aprendre els coneixements de l'ofici i va absorbir les tensions artístiques de la seva època, fins a la seva consagració al París de la postguerra i el seu reconeixement global, Clavé va construir una obra que és alhora testimoni del seu temps i expressió d'una recerca atemporal.





La seva creativitat va trobar diverses vies d'expressió a través de l'escenografia, el gravat, els cartells i l'escultura, sense oblidar mai la pintura com a eix central. La seva producció artística es caracteritza per una experimentació constant amb la matèria, una comprensió profunda de l'espai i una capacitat innata per a la síntesi expressiva”.

I just això és el que se’ns mostrà en la seixantena de peces que acull el Palau Martorell. En ells hi podem trobar principalment les raons principals de les seves diverses èpoques com ho puguin ser l’Espanya al cor, Barcelona i el Barça en la frontera del 80, el renaixement de la influença japonesa després de la seva tornada  el 1986 al país oriental amb qui gestà un enllaç perfectament extrapolat al seu treball, o la redescoberta de Nova York l final de la dècada.




Cadascuna d’aquestes èpoques estan brillantment representades en la mostra, però no assolint quasi mai un paper enormement protagonista per dues raons: La primera, la foscor pròpia del Palau Martorell que trenca el dinamisme que genera la pròpia obra  i enfonsa el lumínic de la mateixa que queda extrapolat per la il·luminació artificial i la segona, l’excés d’obres en cadascuna de les sales que no genera el mínim espai per admirar-les  amb tranquil·litat, serenor, i el que és més important, individualitat. Fets que provoquen no puguem captar perfectament el sentit del treball excels d’aquest gran artista que ha estat sens dubte Antoni Clavé.




Clavé, un magnífic artista que havia caigut en l’oblit i que ara esperem que després d’aquesta exposició recuperi l’espai que es mereix entre els millors artistes del nostre país i de la seva generació.

Exposició d’obligadíssima visita per recuperar el treball d’aquest gran artista


Antoni Clavé amb  majúscules.

Palau Martorell / Reial Cercle  Artístic

Del 5 de setembre al 16 de Novembre de 2025

 

 

dijous, de març 06, 2025

FERNANDO BOTERO. ANTOLÒGICA AL PALAU MARTORELL

 



El Palau Martorell és un Palau que malgrat va ser construït a finals del segle XIX, està a les antípodes de la febre modernista que esclatava a Barcelona per aquells temps. Es troba al carrer Ample , just a la plaça de la Mercè, presidida per la basílica de la patrona de Barcelona i restaurat des de fa poc és un dels nous espais “comercials” que es dedica a les grans exposicions i ara presenta una gran mostra de caire antològic dedicada a Fernado Botero.




La mostra està organitzada per
Arthemisia, empresa italiana dedicada a grans exposicions. Actualment a diferents ciutat italianes te muntades diverses mostres amb el protagonisme de Munch, dAntonio Ligabue, o de Mucha, al costat de mostres dedicades a Egipte o a l’art contemporani. Encara que molt centrada a Italia, actualment a més de la de Botero a Barcelona, presenta una gran exposició d’Escher a Toulouse, un circuit que ens fa creure  que algunes d’elles les podrem gaudir aviat a  Barcelona.De moment , per començar i fins el 20 de juliol,  al Palau Martorell  podem visionar l’antològica  dedicada a Fernando Botero, artista colombià nascut a Medellín l’any 1932 i que va morir a Montecarlo el 2023.




Botero és un artista de llarga i amplíssima trajectòria , amb nombroses exposicions als millors espais i musues del món i del que ara es presenta expositivament per primera vegada a la capital de Catalunya, i ho fa amb aquesta formula comercial , amb un preu d’entrada car (16 euros) ,amb molts problemes per a la crítica especialitzada, i tot en un embolcall de gran exposició, quan no ho és ja que el muntatge és bastant deficient, el catàleg és car i mal girbat, i l’organització de la mostra és més aviat dolenta.




La mostra, amb un lamentable catàleg de mà, podríem dir que està conformada per cinc àmbits als que podríem donar els noms de “societat”, “narcos”, “natures mortes “,  “escultures” i "varis"en les que es troben les més de 110 obres que conformen l’exposició, que serveix d’antològica del pintor que es defineix , -segons el catàleg de mà-, com  la meva ambició era ser pintor i només pintor . vaig començar a pintar als quinze anys i des de llavors res ha pogut fer-me parar”.




En l’apartat de “societat” ens trobem davant el Botero més reconegut i reconeixible. Retrats socials , establerts sota la seva paramètrica volumètrica, entre els que cal remarcar els de caire socio- polític amb imatges  proporcionals a la responsabilitat que trameten.

Imatges caracteritzades per les seves exagerades volumetries, en les que malgrat la seva perfecció tècnica i compositiva, el fet de l’aïllament que dona als rostres dels seus personatges els converteix en uns sers absents, fantasmagòrics i relatius, el que treu poder a la crítica latent que s’amaga en el subsol  dels mateixos.




A destacar les obres en els que reprodueix ,a la seva manera , treballs històrics de l’art clàssic, com La Gioconda o altre treballs renaixentistes.




En l’apartat que en dic de “narcos”, apareix l’autor més dur i sensible, amb peces de gran intencionalitat comunicativa i política. Agressiu, amb intenció i força, exerceix una dura crítica a l’ambient narco del seu país mitjançant obres que de forma molt directa critica aquest submón, convertit massa vegades en el veritable manaires del país.





“Natures mortes” al meu gust el millor de l’exposició pictòrica. Allà , els bodegons, amb flors i fruites, esclaten en la bogeria del color i de la forma. Uns treballs naturalístics d’alta qualitat i de gran bellesa, que impacten a l’espectador en aquesta rara  relació amb la part més humanística de l’artista.






Finalment ens trobem amb les escultures, per a mi, el millor de l’exposició, que malgrat no ser tan conegudes, tenen una gran potència i el seu realisme, no és tan irreal com el que practica pictòricament l’artista.

Obres de clares intencions, de primeres i segones lectures, que copsen i neguitegen més a l’espectador, però front de les quals estableix ràpidament un vincla comunicatiu.




Amb aquest vímecs és confegeix una exposició més per el públic en general  que no pas per el veritable amant de l’art , ja que a un muntatge de col·locar obre allà on hi càpiga i no fer un muntatge adient a l’espai, que en aquest cas implicaria reduir en un 30 % les obres exposades, la resposta és la de ” ja m’està bé”, fet que implica que interessa més haver vist l’obra de Botero, que haver-la vist bé. Fet que es mostra també amb la inexistència d’un bon catàleg de Botero que no es pas tenir, com aquí,  un simple recull fotogràfic del mostrat. Tenir uns actes complementaris que no tenir-los. Etc.



Resumint , haurem de dir que ens enfrontem a una exposició feta més per el simple afeccionat que no pas per a l’amant de l’art, el que implica una exposició fonamentada bàsicament en un criteri econòmic de guanys que no pas en raó de l’artístic.

Malgrat això , i degut al desconeixement de l’obra de l’artista, recomanem la seva visita tot esperant que aquesta sigui critica i no solament contemplativa.

 

Fernando Botero.

Palau Martorell. Ample 11. Barcelona

Del 14 de febrer al 20 de juliol de 2025