Vaig conèixer a Carme Porta
a través del seu company d’ofici i d’ensenyament universitari Rafael
Romero i vaig quedar absolutament subjugat per la seva pintura. He de dir que
em va aclaparar la seva valentia d’haver deixat el món de la Química , és
llicenciada en Química per l’IQS, per llençar-se desfermada al món de l’art
havent assolit plaça de docent investigadora en la facultat de Belles Arts de
la Universitat de Barcelona.
Quan va exposar al Museu Arxiu de Llavaneres, a l’abril del
2022, li vaig fer una crítica que ella va reproduir com a text en el llibre
“Plurivers” en el que feia mostroari del seu fer i que ara segueix essent
plenament vàlida per a l’exposició que avui presenta al Museu del Càntir
d’Argentona, sota el títol d’ “Alternança”.
En ella, Porta es reafirma
en la seva dualitat pictòrica , aquella que té com a base la figuració
però que com a forma d’expressió precisa
de l’alliberació de les formes i l’ajut d’un cromatisme de tons pujats amb el
que accedir a un nou ordre mental , essencialment abstractiu, que a un el
retrotrau al record essencial de zones de les ninfées de Monet, assolides en el
punt més intens.
L’exposició de Carme Porta té un petit racó que és alhora, per a mi , l’explicació de la mateixa. Son quatre petites , i excepcionals
obres , amb les que explicita la gestació i el pensament del seu treball.
Copsant-les un entén amb molta més facilitat, tot el llenguatge pictòric que s’extén
en l’exposició.
L’obra de Porta esdevé un conjunt melòdic en la que el gest,
el color i el ritme confegeixen una harmonia plàstica que sedueix no en una
poètica del silent, ans el contrari. Enamorada del color , i d’un color calent com
aquell que sentia i sent quan s’acosta a la seva terra nadiua, Porta ens
presenta avui la seva pintura més radical, submergida en un ritme harmònic en
la que el color és destrament tractat, confegit i combinat per establir una
comunicació plaent i intensa amb l’espectador . Un color viscut que sembla vulgui oferir-nos un bri d’esperança
cap al futur, davant la foscor ambiental del món que avui ens toca viure.
Un color que conforma unes amalgames plàstiques en les que
com ja havíem dit, sembla dominar el
caos, quan en realitat ens porten a un potent ordre llunyà al cartesianisme i
proper a l’ordre vital, aquell que surt del cor i l’ànima i no de la
racionalitat.
Carme Porta segueix el seu caminar plàstic pels corriols que
li genera la seva ment oberta i activa, plena d’un art curull de giragonses cromàtiques que estableixen “un ordre que ens permeti
accedir a noves formes de pensar i sentir una realitat espai temporal limitada”,
frases amb les que acaba la seva presentació en el catàleg de mà de l’exposició.
Una exposició d’obligada visita que ens permetrà descobrir a una massa amagada
i massa poc coneguda autora, capaç de generar una pintura enormement seductora i de gran
qualitat. Felicitats.
Alternança. Carme Porta
Museu del Càntir d’Argentona.
Del 16 de Novembre de 2024 al 5 de gener de 2025,
