PUNTS DE LLIBRE

 

Son poques les exposicions de les quals podries fer la crítica comentari de la mateixa, de manera prèvia i sense haver de retocar ni un sols concepte a posteriori de la seva visió, si de cas apuntar algun nom destacat o alguna sorpresa que un hagi pogut detectar i cregui ha de ser remarcat.

Dues d’elles son les exposicions col·lectives que organitza l’Associació Sant Lluc com ho son “15 x 15” i la de “Punts de Llibre” que tradicionalment es celebra pels volts de Sant Jordi i enguany per raons òbvies s’ha retardat una mica el que ha permès l’afegitó  dels treballs artístics al voltant de la llegenda de Sant Jordi preparada per a ser exposada per instagram i que  ara queda materialitzada en el conjunt.

El més valorable de l’exposició és , com diem a cada edició, és l’esforç creatiu dels autors en realitzar una obra amb les limitacions de dimensions pròpies d’un punt de llibre. Un esforç que s’accentua cada any amb l’abandó ara ja quasi general dels tòpics del moment, de la rosa, de Sant Jordi i tota la seva iconografia  i finalment del petit truc de fer una peça de més dimensions i partir-la en diferents porcions individuals., llençant-se desfermats cap a creacions personals , que a voltes ens sorprenen.

Enguany i sense fer esments individuals ja que crec que en aquest cas no pertoca, si cal posar l’accent en el nivell qualitatiu que al meu entendre és superior al d’altres edicions, amb algunes peces d’altíssim interès, el que demostra l’aprofitament dels nostres creedors de la disponibilitat de temps que en certa manera ens ha ofert la pandèmia.

Per tant no ens queda més que, tot felicitant a artistes i organitzadors,  recomanar fermament la visita i si s’escau aprofitar la possibilitat d’adquirir per un preu quasi anecdòtic, una obra petita en dimensions, però que no hem de considerar de cap de les maneres com menor, d’un artista local.

 

PUNTS DE LLIBRE

Si hi ha una exposició a Mataró que permet mesurar de forma molt coherent el nivell artístic, creatiu i fins i tot d’egolatria de la que podríem considerar “mass media” de l’art local, no hi ha dubte que és la mostra que de fa ja uns quants anys organitza l’associació Sant Lluc entre els seus associats. És una mostra que sempre visito amb molta atenció i generalment amb una valoració final ben positiva. Enguany , dedicada a Puig i Cadafalch i de retruc al modernisme, no ha estat menys.

Dic que és la que millor representa  la mass media, - afirmació que no faria amb la col·lectiva de Sant Lluc-, ja que com en el cas de la Sant Lluc no hi ha les primeres firmes de l’art local, però tampoc hi ha l‘afeccionat que quasi sols fa una obra a l’any i per la Sant lluc. Un fet que compacta el nivell en els limitis dels nivell mig-alt i mig-normal i estableix una sintonia sense alts i baixos molt remarcables.

A més a més la mostra comporta un doble repte, tècnic i conceptual, producte de les mides establertes i de la temàtica obligada. Un repte front del qual es precisa una reflexió profunda en l’ideari i una adequació formal a la forma expressiva del propi artista. Una dualitat que no es pot solventar en un tres i nores i que fa que l’obligada reflexió doni pes específic a l’obra presentada.

Igualment és molt interessant xafardejar els preus que els autors han donat als seus treballs. La mirada detinguda permet veure molt clar qui sap en el nivell en el que està i qui , en canvi, es valora molt més de la seva realitat, o en el cas contrari, menys del que la seva vàlua mereix. Detall curiós que paga la pena valorar , fins i tot en la petita trampa de no posar preu a l’obra i considerar-la ja propietat personal.

Enguany diria jo que el nivell és superior a l’habitual , tant per l’esforç dels creedors com per el fet de que la temàtica era artísticament agraïda per aconseguir obres visualment atractives. Com sempre , no faré distincions ja que la mostra és coral però crec que s’ha de dir que el nivell en general està en l’aprovat alt i hi ha unes quantes obres que a un no li faria res tenir penjades a les parets de casa.

PUNTS DE LLIBRE

En arribar el mes d’Abril l’espai Capgròs omple les seves parets amb “Punts de llibre” , una col·laboració amb l’Associació Sant Lluc que enguany assoleix ja la quarta edició en aquest desig de permanència i tradició que comparteix tothom ( espai, associació, artistes i públic), i que enguany agafa especial significat ja que s’ha volgut entroncar amb la celebració de l’any Espriu. Per això tots els participants han hagut de dirigir la seva inspiració vers el “Llibre dels morts” del celebrat poeta.

Vaig tenir el goig de presentar la mostra , conjuntament amb l’amic Antoni Luis , president de la Sant Lluc, i en ella vaig referir-me als tres elements que al meu entendre fan enormement atractiva l’exposició. Dos son artístics i l’altre el podríem definir com gremial.

Fer un punt de llibre sembla tasca fàcil, però no és així. Com quasi sempre , sintetitzar és difícil. Una dificultat que s’accentua encara més quan a més s’ha de fer en unes dimensions reduïdes , el que comporta una variació absoluta del modus operandi del creador, que generalment es mou sempre en altres paramètriques. Unes dificultats afrontades a pel ( ningú ha jugat a fer una obra més gran i retallar-la en altres de la mida corresponent ) , essent absolutament fidels al seu estil personal i per tant convertint en identificables totes les peces que esdevenen així en obres d’autor en escala reduïda.

Enguany , a més a més , hi ha hagut la dificultat afegida de la temàtica obligada. Si en altres anys el tema era més llaminer , per no dir fàcil ( la rosa, Sant Jordi ...) , en aquesta ocasió l’obligada referència als versos d’Espriu ha comportat un treball més intel·lectual , més reflexiu el que ha conformat una exposició més dispersa , en la que clarament han sortit victorioses las peces més denses , més conceptuals, front d’aquelles més estructurades en l’anècdota , si és que podem considerar que n’hi hagi en la poètica d’Espriu.

Fora d’aquestes raons creatives , la mostra de punts de llibre sempre ha tingut per a mi la importància de la força del col·lectiu. Generalment el

col·lectiu plàstic és un col·lectiu individualista , al meu entendre en excés. És cert que el creador precisa del seu reducte creatiu, però peca d’una manca de corporativisme que a bon segur és positiu per realçar el treball, tant individual com conjunt.

L’esforç que fan aquells artistes que prenen part en aquesta mostra és un punt que cal valorar i molt, per això en aquesta edició un, ha quedat en certa manera decebut de l’absència d’un gruix de creadors que amb la seva qualitat hauria donat més brillantor a la col·lectiva, fet que s’hauria agraït , i molt, donada l’especificitat de l’edició actual.

Una mostra que cal visitar amb deteniment amb la certesa de que en la cinquantena de peces exposades qualsevol afeccionat hi trobarà aquell treball que el seduirà , que a més respondrà perfectament al bon fer de l’artista signant.

PS.- Cal agrair l’assistència de membres de l’Organització de l’any Espriu  a l’acte inaugural, mentre que en la vesant política tan sols va tenir presència mitjançant diversos regidors socialistes.

MIQUEL POBLET

Avui ha mort Miquel Poblet, el gran sprinter de Montcada , reconeixible per la seva brillant calba que de manera coqueta va amagar a posteriori amb un “glamurós” perruquí.

Com bon afeccionat al ciclisme , que he estat i soc, vull retre-li el petit homenatge de les fotos que acompanyen aquesta petita referència. Una d’elles està realitazada al velòdrom de Mataró i Poblet és el de l’equip Faema. L’altre és el diploma commemoratiu dels 50 anys de la Volta amb la foto de tots els guanyadors. Poblet és el que es troba damunt de l’escut de Girona , al vèrtex inferior dret.

PUNTS DE LLIBRE

Quan una cosa es va repetint acaba essent un costum i amb el temps esdevé una tradició. M’agrada pensar que encara que tan sols començant , sembla haver-se establert un camí  en aquesta direcció amb l’exposició de Punts de Llibre que començà l’Associació Sant Lluc en la seva seu social i que de fa ja tres anys es duplica mitjançant la col·laboració de l’Espai Capgròs . Una duplicitat formal però no conceptual ja que en aquest darrer cas la temàtica és obligada , mentre que en la seu social  la temàtica és lliure.

Una llarga trentena d’autors han respost a la proposta de la gent del Sant Lluc, alguns amb una sola peça i d’altres multiplicant la seva col·laboració, confegint una magnífica exposició en la que “el drac” com a temàtica obligada , senyoreja per la sala de l’espai capgròs.

Uns autors que es nota han fet aposta de valent per el repte que significa no tan sols la temàtica unitària , ans el que és més complex , com son les reduïdes mides en que ha de desenvolupar el seu treball. Un treball que la gran majoria s’ha pres com un seriós divertimento, concepte que no és pas contradictori. Divertimento sí, ja que la aposta creativa intenta depassar els marges habitual del concepte creatiu de l’artista , i seriós també, ja que el treball és executat amb primor i rigor per a tal d’aconseguir unes obres absolutament dignes per aquell que les signe.

I a bon segur que aquí rau la gràcia i l’èxit de l’exposició. Com ja vaig dia en el moment de la inauguració, fen passada per l’obra exposada he de reconèixer que van ser forces les peces de les que vaig haver de mirar la signatura ja que l’aparença no les feia identificables amb l’autor.

Una exposició que podria quedar simplement amb el qualificatiu de distreta , però que és un quelcom més , és la demostració de l’ ambivalència dels nostres creadors que saben sortir ben  airosos d’aquests petits però interessants reptes . Una exposició que cal observar amb detall a la recerca de la peça atractiva ( que hi és ) que sigui més del gust del visitant.

( Les fotografies han estat manllevades del capgros.com i del blog de l’Associació Sant Lluc)  

La Setmana Santa sempre va bé per descansar del generalment llarg primer trimestre de l’any . Un descans que serveixi alhora per carregar piles per el darrer trimestre de la temporada i per començar a ensumar el flaire d’un estiu que ja comencem a veure a prop.

Uns dies aquests que, al•lèrgic com soc a les processons i demés actes litúrgics públics que em posen així com una mica de mala llet, em serveixen per dormir una mica , llegir, escoltar música i aprofitar un dia , generalment el dissabte , per fer alguna passejada d’aquelles que recuperen l’ànim.

Enguany amb visita matinera a Cadaqués , - feia ja massa que no m'hi acostava-, dinar amb magnífica paella a Roses i passejada per la tarda per la sempre magnífica i envejable Girona. I en ella oportuna visita a la Fontana d’Or , amb dues exposicions que us recomano amb tota intensitat. Per un costat Chillida amb una bona col•lecció de dibuixos i escultures , en aquesta mirada del volum que malgrat tens tan vista , sempre et sorprèn i t’ofereix un nou angle. Per l’altra un magnífic recull del Fons de la Caixa de Girona. Unes exposicions de les que en caldrà oportú comentari.

Però per començar la setmana hem tingut una magnífica doble exposició que també mereix tota recomanació , com ho és la mostra de

PUNTS DE LLIBRE

Ja fa uns quants anys que amb motiu de la Diada de Sant Jordi , l’Associació Sant Lluc fa una crida als seus artistes per presentar, tot aprofitant l’avinentesa, una petita col•lecció de peces de petit forma a modus i manera de “punts de llibre”.

L’experiència que va començar al carrer i va continuar a la sala de l’entitat , agafa enguany més volada amb una mostra conjunta amb la gent del Capgròs, que aplega a una seixantena d’artistes i quasi tres-centes obres que omplen a vessar la pròpia sala de l’entitat al Casal Aliança i la de l’Espai Capgròs , i que van ser inaugurades els passats dimecres i dimarts , respectivament. Unes exposicions , ambdues que us recomano amb tot de gust.

Son aquestes unes exposicions de triple lectura : individual, col•lectiva i ciutadana.
Individualment cal començar per remarcar el magnífic nivell assolit en el conjunt de l’exposició, amb obres que responen al nivell de l’artista tant en el que pertoca a qualitat com a ser representatives del seu tarannà creatiu.

Fer una peça de petit format no és pas senzill. Obliga tant a un exercici de síntesi creativa com a un esforç suplementari en el que pertoca a l’apartat tècnic , ja que la petitesa de les mides obliga a ser més acurat encara en aquest aspecte.

Dos elements que han tingut en compte tots els participants en un esforç de lluir-se, que es nota i s’agraeix. Un esforç resolt de manera diferent , però igualment encertada. Alguns han apostat per la individualització, altres per l’obra seriada i encara uns altres , per la segmentació equilibrada d’una obra. Però sigui com sigui, el resultat és plaent en el visual i atractiu en el creatiu, qualitats a la que s’ha d’afegir uns preus tan raonables que és ben fàcil caure en la temptació de fer-ne adquisició, fet que també us aconsellem.

Col•lectivament l’exposició ens demostra una vegada més el bon sentit de participació comunitària que tenen els artistes mataronins. Sense distincions de nivells , qualitats , estils i coneixences els artistes mataronins han respost de manera magnífica a la crida . Ho han fet , a més a més , de manera seriosa i professional, presentant obres especialment treballades pel concepte que es demanava i sense considerar-ho com una obra menor, ans el contrari amb una especificitat i dedicació altament remarcable.

Com en altres ocasions ( Mirades , 09 09 09 ,El Casament...) , la resposta ha estat contundent com refusant l’etiqueta d’individualistes que sempre acompanya al món dels artistes.

Finalment aquesta exposició té també una lectura ciutadana. Com és de tots sabut , i hem repetit infinitat de vegades , els artistes plàstics estan ambsolutament menystinguts per part del Govern de la ciutat. I no cal de nou repetir el rosari de menyspreus als que darrerament s’ha afegit la disbauxa de Can Minguell.

Malgrat ser considerats creadors de segona , ells segueixen treballant de manera admirable, i amb exposicions com aquesta fan crit silent de protesta , per exigir el que els hi pertoca. Una exigència ressaltada per la qualitat del nivell que presenten i ofereixen.Un crit silent que algun dia , i ja toca , hauria de ser escoltat.

Mentre ens quedarem amb el bon regust d’aquesta especial i específica mostra que us recomanem amb tot plaer.

Exposició conjunta
PUNTS de LLIBRE
Espai Capgròs I Sala Sant Lluc Casal Aliança
Del 30 de març fins al 28 d’Abril de 2010