CA L’ARENAS

Quan en les reunions del Consell de l’IMAC , - per cert reunions en les que lamentablement hi ha moltes absències -, algú realitza una pregunta davant la qual Penedès no en té resposta de manual, tot defugint del tema el regidor respon “d’aquest tema en farem un monogràfic” . Estan pendents ja el monogràfic del compliment del PAM 2008 , de les propostes del PAM 2009 , de la programació de Can Palauet , del futur del Museu i de Can Marfà , de..., i urgentment caldria afegir a la llista el parlar de Ca l’Arenas que si ja ens proposava una trista temporada , el cert és que els resultats son tan penosos que depassen en molt el pitjor dels pronòstics.
I si algú en té dubtes que s’acosti a veure les tres exposicions darrerament inaugurades

INTERIORS FAMILIARS



Manuel Cusachs completa la més que aconsellable mostra retrospectiva que presenta en el Museu amb un petit bouquet d’obres personals que sota el títol “Interiors familiars” ens ofereix un recull d’escultures i apunts en que reflecteix el seu entorn més proper .

Son aquestes unes dolces i ben triades peces que van més enllà de la discussió artística. Son notes , apunts, petites escultures, dibuixos en les que es fa present l’agilitat i qualitat en “la mà” de l’artista que a més hi diposita aquella espurna personal de la familiaritat , de l’afecte, de l’amor , el que dona una especialitat sensibilitat i bellesa als treballs presentats.

Altra cosa però, és creure que aquests apunts íntims i personals han d’ocupar durant més de dos mesos una sala de Ca l’Arenas, que no hem d’oblidar mai que hauria de ser un important centre d’Art.
I davant d’aquesta pregunta la resposta ha de ser clara i contundent : No, de cap manera.

Interiors Familiars. Sala 1
Del 17 de desembre de 2008 al 22 de febrer de 2009

CA L’ARENAS. EL TALLER



A bon segur que l’espai essencialment important de Ca l’Arenas va ser sempre el taller. Ho va ser en el sentit creatiu propi dels dos germans i en sentit d’espai d’ensenyament , de transmissió de coneixements , en el que diversos centenars de mataronins varen tenir ocasió d’apropar-se a l’art , al seu coneixement i a intentar desenvolupar-lo com eina d’expressió pròpia. Potser per això el tractament expositiu d’aquest espai precisava d’un mimus i un respecte especial que no apareix ni de trascantó en el recull que ara s’ofereix.

Quatre peces mal escollides, exposades i explicades , amb el ridícul acompanyament d’unes reproduccions serveixen per embastar un capítol més d’aquest menjador de la casa , amb uns resultats tristos , minsos i decebedors que en res fan justícia a la realitat vital que significà sempre el taller de la casa , veritable anima de tot l’entorn.

Un tast del tot fallit que no mereix cap mena d’atenció.

Ca l’Arenas. El taller. Menjador
Del 19 de desembre de 2008 al 29 de Març de 2009

TRAZAS

Segueix la gent de Can Xalant ocupant l’espai “contemporani” , per definir-lo d’alguna manera , tot demostrant el baix nivell de les seves realizacions.
Si el sentit crític de Roncero tenia el seu punt d’atracció, el fer d’Arena Tarrés ens portava a la crua realitat de la vulgaritat creativa que ara s’accentua en el cas de l’artista colombiana afincada a Barcelona . Margarita Pineda.

Ella mateixa es defineix com a portadora d’una “ .. proposta artística que reprèn la meva experiència particular , i la d’altres , com a eix al voltant del qual s’organitza l’experiènci pròpia d’habitar emmarcada en l’ordre contextual i vivencial, amb tècniques i material bàsics aportats i condicionats per l’entorn ” (sic).

Per això en aquesta ocasió presenta unes bosses d’enderrocs en les que escriu frases , - relats en diu ella -, ja que “les bosses d’enderrocs ja formen part del mobiliari urbà del paisatge en els qual estem acostumats a moure’ns , amb certa conseqüència d’assumir el fet que el que contenen ja no és , ni tornarà a ser. A través de relats intento recuperar el que tenen d’intangible i el que en sogeix: simbolismes, reminiscències i desitjos.” ( sic).
Òbviament per aquest viatge no feien falta aquestes alforges.

FONTS D’INFORMACIÓ

Curiosament no he vist , o no he sabut veure , en cap dels blogs de gent del Govern o de la gent propera , cap comentari als resultats de l’enquesta de satisfacció i hàbits , encarregada per l’Ajuntament de Mataró per conèixer quins son els mitjans d’informació dels que fan ús els mataronins per assabentar-se d’allò que passa.

Poden llegir la notícia al “Capgròs.com” en la seva carpeta de Comunicació, però per fer-ne un resum cal dir que els resultats finals han estat que els mataronins s’informen bàsicament amb el Capgròs ( 38.6 % ), Televisió de Mataró ( 29.6 % ) i el Tot Mataró ( 27.6 % ) .Amb menors resultats apareixen el butlletí municipal, El Punt i el weeb de l’Ajuntament. Ni tan sols apareixen Mataró Ràdio i Maresme Digital TV , que per cert té pregunta específica amb els desoladors resultats de que un 42% ni la coneix i un 39.8 % no l’ha vista mai.

Uns resultats del que jo estic molt content ja que els mitjans en els que col·laboro en son els guanyadors i alhora per què demostren allò que tots sabem i diem en activa i per passiva , que és el pèssim exercici comunicatiu de la partidista aposta comunicativa municipal , en el que queda ben clar que la gent no vol sentir versions oficialistes i sí vol saber la veritat , o al menys intuir-la.
Uns resultats que haurien de fer reflexionar a l’executiu i haurien de donar un tomb a la seva política. Però estic convençut que no tan sols no ho faran , ans al contrari , els nefastos resultats serviran per abocar més diners públics ( és a dir de tots) en uns mitjans que ningú se sent seus , en aquest estrany enrocament de Baron que sembla tenir por de qualsevol veu que sigui ni tan sols , ínfimament crítica a la seva política.

El cas de Maresme Digital és de pura vergonya. Diners per un tub per a un producte que a ningú interessa i que alhora ens haurem de menjar tots amb patates ja que el seu recolzament comporta alhora un afany d’asfixiar a TVM , la veritable televisió local , a la que es vol esborrar del mapa sigui com sigui . I si algú en vol exemple proper tan sols cal demanar que s’expliqui el que va passar amb la retransmissió de la Cavalcada dels Reis , amb dictatorial decisió a ben poques hores del seu començament.

També cal valorar el fet de la no aparició de Mataró Ràdio. I ho dic així ja que els seus bons informatius , de la mà de Joan Salicrú , trenquen l’angoixa d’una programació que no s’aguanta per enlloc i amb una linealitat plana de pensament que caldria revisar.

Ho sento per ell, bon amic , i del que parlava l’altra dia amb algun comentari que es podria entendre de manera confosa. Penso que en Joan Salicrú segueix essent adequat per treure punta al govern , però potser coneixedor d’elements que els demés desconeixem , darrerament està aplanant la seva mirada que en general és molt més crítica i afilada.

Una suavitat que els que l’apreciem i l’escoltem voldríem fos substituïda per la seva habitual capacitat d’anàlisi , aquella que li ha permès descobrir que , segons ell, per primera vegada el govern de la ciutat mira cap al Maresme i ho fa com a capital, un apunt que bé caldria analitzar amb més profunditat i del que ell ha estat qui primer l’ha ensumat.