MIRATGE

Si algú que desconegui la realitat artística de Mataró fes passejada per les sales d’exposició de la ciutat be creuria que es troba davant una de les capitals expositives del país. Així ho sembla si en fem repassada amb l’exposició de Josep Cusachs a l’Ateneu , la d’en Manuel Cusachs al Museu , la de Comabella a Can Palauet , la mostra de gravats al Casal i ara amb la magnífica exposició de Rosa Mª Codina Esteve que s’inaugurà el passat divendres a l’espai del Col·legi d’Aparelladors i.. ( Can Xammar) , totes elles de gran qualitat i que exigeixen un consell de repetida i recomanable visita.


Rosa Mª Codina és la darrera que s’afegeix a la llista amb una reduïda però alhora magnífica mostra que serveix per tancar el vergonyós espai de silenci expositiu en la seva pròpia ciutat , que s’apropava als disset anys tot tenint en compte que la seva darrera presència individual va ser en la petita sala d’exposicions municipals que es trobava a l’entrada ( a mà esquerra) de l’Ajuntament allà el 1992.

Codina-Esteve és creadora densa , de treball lent i reflexiu en el que cada pinzellada és justa i mesurada . En la seva trajectòria ha assolit el sempre difícil equilibri entre fons i forma per anar conjugant sense presses, però com es diu, sense pauses , un idioma pictòric personal i personalista que destil·la també suaument , com si de pluja fina es tractés , les seves reflexions personals que s’embranquen en una filosofia personal que cada vegada té en l’espiritualitat com eix motriu. Un equilibri entre fons i forma en el que disposa a la pintura com entramat i bastida per després deixar anar dipositant en el mateix , els seus sentiments.

La seva vida professional com a professora universitària en tècniques i procediments pictòrics sembla que es resumeix lliçó a lliçó en cada una de les seves pintures que tenen intens olor a pintura i a procediment, a ofici amorós quasi artesanal , en aquest concepte ja quasi oblidat de la tècnica i el fons com a condició ineludible per intentar oferir un treball que volem considerar com artístic.

I en aquest sentiment quasi renaixentista , Codina-Esteve segueix desenvolupant el seu leit-motiv etern , el d’aquesta espiritualitat pont entre passat i futur , que va de les seves peces anteriors , carregades de cargols, baules i elements de metallisteria en la remembrança de l’esperit familiar , ha seguit per una treballs misticistes en son a gregorià i ara cada vegada més sembla decantar-se vers una espiritualitat més orientalista , tot recolzat en aquests basaments , columnes , que no sols suporten ans també donen pes i seguretat , en aquest cas a uns conceptes difícilment discutibles , ataquem pel cantó que sigui. Tot en aquest equilibri, del yin i el yan que diran uns , del blanc i el negre que diran altres , o del ser o el no ser, que diran els demés.

Rosa Codina-Esteve ens apropa en aquesta exposició a un interior ben ric , i ho fa amb poques però intenses peces que destil·len mirada interior , màgia del mai entès , esperit d’ample i càlida volada , i exhalen aromes de bon art a portes obertes.

L’empremta de l’encens , és el títol escollit per l’autora. L’encens servia en l’edat mitjana com element purificador. El seu olor , l a densitat del mateix , emmascarava tot matant-la la ferum dels peregrins . Avui l’aroma de l’encens artístic que ens serveix Codina-Esteve serveix igualment per eliminar la ferum de tanta mala pintura , i de tan mala praxis artística , que lamentablement tantes vegades apareix en la sempre complexa temporada artística.

Una exposició magnífica que hauria de servir com a tast d’una important exposició que donés per tancat l’important deute que la ciutat té amb l’artista.

Rosa Mª Codina-Esteve. L’empremta de l’encens.
Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics.
Fins el 23 de febrer de 2009

EDUARD COMABELLA

Dissabte a la tarda es va dur a terme a la sala de conferències de Can Palauet una distreta taula rodona al voltant de la seva figura i obra , amb la veu de molts dels seus amics.
Suposo que el temps , que en res acompanyava , va limitar la presència del públic que no va ser el nombrós que un hauria desitjat , ja que la xerrada s’ho mereixia. Una xerrada que ens va apropar més a tots a la figura d’un artista que esperem estigui ja definitivament recuperat per a la sempre migrada història artística local.

PRESÈNCIES

Dos importants actes artístics en aquest cap de setmana que debien merèixer l’atenció d’aquells que ens manen. Acostumats a criticar les seves absències , bé caldrà destacar que en el cas de Rosa Mª Codina-Esteve van assistir els regidors del Govern Quico Melero i Alícia Romero , juntament amb la ja habitual presència de Masriera (CiU) a bon segur el regidor amb presència més constant en actes d’aquest tipus.
En el que pertoca a la xerrada de Comabella , era Ramon Bassas qui en va fer acte de presència.
Unes presències que estic convençut van ser profitoses per a ells vist el nivell dels conceptes artístics dels que van poder gaudir.


I parlant de presències se’ns havia passat per alt remarcar l’exposició que Anna Garcia ha realitzat fins avui mateix a la Galeria Nolde de Navacerrada , una galeria de bona anomenada a la zona , amb el que això comporta en l’entorn de nivell de Madrid i dels seus col·leccionistes.

Una exposició que ha estat un èxit per l’artista , amb un bon reconeixement de públic i crítica i amb alguna que altra important punt vermell , destinat a alguna col·lecció d’aquells que comencen a agafar pes i volada. Felicitats.