Ja ha caigut el darrer full pintat amb vermell d’aquest temps de Nadal , esdevingut de vacances per a molts , entre els que em trobo. Però mentre que per la gran majoria el dia de Reis va marcar punt de final i retorn , aquells que ens va tocar treballar en festes , hem tingut fins aquest diumenge per poder oblidar el neguit de la tasca diària.
Ha arribat dons el moment de recomençar amb aquestes reflexions personals que certament no volia haver abandonat tant, però raons personals i familiars que no venen aquí al cas, han fet deixar de costat aquesta comunicació, i en aquests darrers dies, l’intens treball que m’està significant l’elaboració del programa especial dedicat a l’Eduard Comabella , de títol “Il·luminant el record” que emetrà TVM el proper dimecres 21 a les 21.30 hores, no m’han deixat temps per quasi res més.
Certament aquest programa està essent un treball apassionant. He fet molts anys de Tele però quasi sempre en directe i poques vegades la meva col·laboració havia anat per camins de monogràfics especials. Ara , i per primera vegada de manera molt seriosa , m’enfronto al guió i direcció d’un espai de 30 minuts dedicats monogràficament a un artista , a més desaparegut, i encara que potser no estigui gens bé dir-ho, penso que els resultats actuals “pinten” , - i mai tan ben dit- , prou bé.
Un camí que s’està assolint mercès el gran treball d’en Pep Andreu , - quin gran professional -, i per la col·laboració dels artistes i amics Marta Duran , David Salvadó, Pep Suari , Monreal , J.M. Calleja i Jaume Simon, que son qui amb les seves paraules aniran dibuixant el retrat artístic i íntim d’aquest gran artista que fou Eduard Comabella.
Serveixi avui dons aquestes quatre lletres com a presa de contacte en el retorn a aquest blog , tot aconsellant-vos alhora a visitar la seva exposició a Can Palauet. És magnífica es miri per on es miri i ha de servir no tan sols per refrescar el record i la mirada d’aquells que el vàrem conèixer, ans molt especialment per ser descobert per tots aquells de menys de quaranta anys i escaig que es trobaran amb la sorpresa d’un artista magnífic i d’una absoluta actualitat.
I demà , amb l’esperança de disposar de més temps ,més. Queden exposicions ( com a prèvia us aconsello la d’Obra Gràfica Original del Sant Lluc ) , política local , apuntant als diversos balanços de l’any que ens deixà, i ......això sí tot amb el crit de fons que no ha de ser sord i sí vibrant , intens i constant d’ Aturem la guerra. Gaza ens colpeix a tots el cor i la ment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada