OBRA GRÀFICA ORIGINAL.

No puc negar el meu interès per l’obra gràfica. El gravat en totes les vesants , la serigrafia , la litografia, etc tenen per a mi un gran interès i segueixo pensant que no mereixen de cap de les maneres aquesta mena de maledicció en forma de menysteniment que fa que aquest sigui un treball sols apreciats per veritables art ferits.
















A bon segur que la meva afecció prové del gran impacte que em produïren els gravats de Rafael Estrany , gran artista i prohom cultural de la ciutat , que curiosament mentre aquí sols s’admira la seva pintura , manté un reconeixement mundial coma gran gravador, fet per el que no estaria gens malament que celebrant-se en aquest any el 125 aniversari dels seu naixement , algú pensés en una mostra d’alt nivell en el que els seus gravats ocupessin lloc de privilegi.

He mantingut el meu idil·li amb la gràfica mercès al Taller de Gravat municipal, ja sigui de la ma original de Raul Capitani , com ara mateix en les mans dels impagables Jordi Rosés i Pilar Lloret , que estan duent a terme una tasca magnífica , però sempre a l’ombra del reconeixement popular. Potser per tot això sempre entro amb il·lusió a la mostra d’obra gràfica original que de fa tres temporades presenta la gent del Sant Lluc.

Enguany , i a la seva sala del Casal , E. Aliu , L.Arnau , I. Cabezudo, M.J. Carrasco, P. Díaz-Mariblanca , M. Feixas, D. Llin , C.Manera , J. Novellas, C. Peris , M.Prieto i D. Vergés ens en fan un agradable tast aconseguint una mostra variada , de notable correcció tècnica , amb envejables resultats en la valoració individual que donen com a resultat un notable a la mostra.


Les variacions tècniques i temàtiques es donen la mà el que permet obrir el ventall de la mostra en la que sense rebutjar a cap dels seus components, ens quedem amb el concepte d’Aliu , la frescor de Cabezudo , - molt millor en el concepte plàstic que quan fa juguesques contemporànies en les que sovint s’estavella - , la poètica de Díaz-Mariblanca , el vitalisme de Novellas , l’acurat concepte gràfic de Prieto i el toc minimalista de Vergés.

Tot en un conjunt que un comença mirant amb curiositat i acaba observant amb tota atenció , ja que el treball dels artistes s’ho mereix i així el resultat general és el suficientment estimable com per recomanar ferventment la se va visita.

Col·lectiva Obra Gràfica Original
Sala d’Exposicions del Sant Lluc. Casal Aliança
Fins el 31 de Gener de 2009

(Les primeres obres son gravats de Rafael Estrany ,- "Riera d'Argentona" i "Brugge" -, i les altres son de la mostra de gravat , realitzades per M. Teixidó)

IGNASI GUARDANS

CiU ha decidit fer canvi de cromos per les properes eleccions europees. I ha pensat , en ares de la seva estratègia política que el sobiranista Tremosa seria molt millor que Ignasi Guardans , nacionalista més moderat , que en aquesta legislatura ha representat de manera magnífica al seu partit ,realitzant una tasca constant de preocupació pel ciutadà de carrer , lluitant amb lògica i a vegades amb desmesura apassionada per fets , drets i circumstàncies que potser no afecten a la gran política , però si als ciutadans als que representa.

Un paper realitzat amb força, empenta, elegància , i el més important amb bons resultats de les seves creuades i de retop amb un important efecte publicitari boomerang del que n’ha sortit altament beneficiat el seu partit.

Ara , Artur Mas , en una passa més de la seva inutilitat política, ha decidit que els problemes dels ciutadans no toquen i que el que toca és la casa gran del catalanisme, jugar a ser sobiranista per esgarrapar uns vots a ERC , que vots son diners i poder , i que per tant cal guardar en l’armari dels trastos vells disposat ser pujats a les golfes a Ignasi Guardans , encara que fins ara ens ha estat ben útil, i substituir-lo per la joguina Tremosa , que encara que està ben lluny del nostre real ideari polític , ens pot servir per maquillar el nostre soberanisme de pa sucat en oli, amb el petit cost d’un càrrec polític a Europa , cementiri d’elefants acomodaticis , que sols estan disposats a cercar benefici i un molt devaluat prestigi.

Guardans ha respost al desafecte amb estirabots contundents i ben definitoris, i ha aconseguit amb la seva postura fer-nos veure a tots d’una manera més clara encara, que això de la política cada vegada és més una filfa i un engany per el ciutadà dea peu. Que el que val és la quota de poder, el servilisme a l’aparell , i que als ciutadans ni tan sols es dona l’oportunitat de ser usufructuaris del treball d’aquell a qui hem votat.

Si durant aquesta legislatura el combat de Guardans per mil foteses ah estat ben productiu i ha merescut un bon aplaudiment , el seu cabreig final l’enlaira com a home de respecte alhora que remarca l’egolatria d’un Mas que sempre serà la pitjor opció per ser president de Catalunya , sols superada per l’histriònic personatge de l’Oriol “Curro” Pujol , a bon segur el trepa polític més important dels darrers quaranta anys.