EL CANALETAS

La propera desaparició de la botiga que ha ocupat en els darrers vint anys l’espai del mític Bar Canaletas ha engegat el record popular i ha aparegut un grup al facebook reclamant el seu retorn.

Com aliment per la nostàlgia la proposta no queda malament , encara que com he dit en diverses ocasions em quedo amb la frase que canta Sabina que explicita “ que al lugar donde has sido feliz no debieras tratar de volver” i és que a bon segur , i en fets com aquest segur del tot , que les segones parts mai son bones.

El que cal fer és evitar que els espais emblemàtics desapareguin com han fet a Barcelona amb el Zurich , el Boadas , el Dry Martini , el Velódromo, el Bauma.... que a la clientela de sempre afegeixen l’atracció del misticisme del sentit històric com succeeix en el A Brasileira de Lisboa , o el cafè de la Paix o el Procòpe a Paris., ja que està ben clar que una vegada esvaït l’esperit és impossible la recuperació ( ex. el Navarra del Passeig de Gràcia).

A Mataró no ho hem sabut fer. Així no tenim el Canaletas , amb tot el seu especial garbuix que variava segons les hores: La barreija a matinada , els cafès abans del treball ,l’esmorzar dels oficinistes , el vermouth del migdia , la partida de la tarda , el berenar , els joves al capvespre , i els progres conforme avançava la foscor. Però tampoc tenim el Canigó amb en Goyo al davant per intentar que els pijos prenguessin alguna cosa més que una Coca-Cola entre quatre , o el Novoa , el primer snack-bar de la ciutat , amb el seu ritme més europeu , més de gauche divine on a bon segur es varen servir els primers Gin-Tònics de la ciutat , i on el whisky tenia ja nom i cognoms.

De l’impossible retorn del Canaletas n’he parlat aquests dies amb en Joaquim Graupera , fill dels seus propietaris. Ell , historiador de categoria i a bon segur el millor coneixedor del romànic que tenim per els nostres verals , en va fer també exercici de nostàlgia.

I és que com deia el Marqués de Villalonga , la nostàlgia no és un error , el que és un error és intentar que l’objecte de la nostàlgia esdevingui de nou realitat.

( La fotografia correspon a la portada de “El Mataró d’avui i de sempre” editat per CapGròs de la mà de Manuel Cusachs en la part antiga i de fotografies de Sergio Ruiz en la visió més actual.)