EL PRADO

Ahir ja en parlava en Ramon Bassas en el seu post , tot guanyant-me la mà . Es tracta del nou invent del Google Earth , dedicat ara a la qüestió artística , i fent de 15 obres que es troben a “El Prado” objectiu de l’anàlisi visual més exhaustiu que es pugui fer actualment .

No en vaig parlar ja que malgrat els meus nombrosos esforços no vaig poder contactar de cap manera , suposo que davant la curiositat general causada per la noticia en tots els mitjans de comunicació. Avui, després de forces intents , he aconseguit l’objectiu i el cert és que el resultat deixa del tot bocabadat , mai havia tingut tan “ a prop” la tela de 15 obres de tots admirades.
El sistema permet arribar al detall milimètric d’aquestes peces i observar tota la seva realitat , el detall de la pinzellada , el color, el detall intuït i mai vist..... En resum , una passada, en la que caldrà aprofundir i gaudir amb tota intensitat. Això sí, d’aquí a uns dies en que penso que entrar en el weeb serà molt més ràpid que no pas actualment.

I com exemple en deixo aquí una imatge. En aquest cas he escollit el “Jardí de les Delícies” del Bosco. Ho faig ja que aquesta obra va ser far i guia de la que un va batejar com “Escola de Mataró” ( Alcoy , Rovira , Jordà , Novellas , Perecoll....) que tenia en el realisme màgic i en aquest sentiment fantàstic el seu eix de pensament.

RESUM DE L’ANY

Sempre m’han agradat els resums de l’any. Dels generals en tinc un bon gruix d’anuaris , però cada vegada més interessat per la política local , em deleixo llegint les opinions de tots els polítics , - del poder i l’oposició – fent repàs del que han significat els darrers 365 dies. Igual atenció presto a comentaristes , columnistes , periodistes de tota mena , i després ho ajunto tot amb la meva opinió per aconseguir el combinat definitiu.

En aquest cas el resultat no ha estat ni bo , ni dolent , i sí més aviat tot el contrari. El Govern ha aprovat superant per poc la nota raspadeta , però amb uns resultats amb els que no es poden pas tirar coets. Una nota que s’aguanta mercès el PSC ja que Teixidó per si sol no pot aguantar ERC amb la rèmora de Penedès que no aixeca cap ni amb tots els regals que li van caient del cel , i en el que pertoca a IC que voleu que us digui. Guirao no mereix ni la benevolència del periodistes que la qualificaven de “feliç” i Calvo està molt lluny de la vàlua de Comas , el seu antecessor.

En quant a l’oposició, poc a dir. La CUP és la demostració de que l’actual sistema electoral permet que assoleixin unes petites dosis de protagonista uns grups marginals que res tenen a oferir. CiU no acaba de tenir gens clar que és el que vol i com ho vol i així els hi va com a partit i com oposició, i en el que pertoca al PP , el fet d’un Mojedano que cada vegada està més lluny del que ara és el seu partit encara que no veig a on pot anar , és la llum en el desert de vàlua que l’acompanya.

Ara bé , de tots els resums el que permet un anàlisi més curiós és el debat de periodistes locals a TVM. Fora del piloteig a Baron ( molta por es va notar) , un detall a analitzar. Fins ahir mateix el mitjà oficialista per excel·lència era “El Punt” , dipositari de totes les confidències i font de tots els elogis. Dons bé, ara en Lluís Martínez en va ser el crític més dur i contundent. En canvi , Joan Salicrú , sempre àgil i certer en la crítica , s’ha convertit en el portaveu més elogiós i acomodatici del govern , amb expressions tan sorprenents com el parlar de la “ potència de la llista del PSC”.
Les lectures d’aquestes actituds? . Dons les deixo per vostès encara que un les té molt , potser massa , clares. I el cert és que no m’agraden gens. Tan clar com que un no enten de cap manera el cofoïsme general. El del Govern dient que tot son flors i violes, i l'oposició dient que l'apocalipsi s'acosta.

Algú té sentit d'allò que es diu autocrítica?.