CABUTS

Sempre és difícil l’exacta traducció del que vol dir ser “capgrossos” . El seu significat va per uns camins parells però diferents a la tossuderia més pròpia del tòpic aragonès , que res té a veure amb el tòpic local. .Ara però sembla que ves a saber si per la globalitat o per l’alt grau d’espanyolitat que ha envaït al nostre govern , que es vol potenciar , potser en homenatge a Paco Martínez Soria ben proper a la ciutat i recuperat de nou en l’etern “Cine de barrio”, que el “ mantenello i no enmendallo” i el “xifla, xifla que como no te apartes tú...” semblen voler formar part de l’essència del nostre consistori.

Baron en va donar les primeres lliçons del “don erre que erre” amb la Nau Gaudí , lloc en el que hi ha posat la banya i d’allà no el treure’m, i ara Carlos Fernández , -sens dubte el més indicat-, ha fet lliçó magistral amb la defensa dels mitjans d’informació públics que després de la gran desfeta de resultats en l’enquesta encarregada pel mateix consistori , resulta que segons l’ínclit Fernández , obtenen un resultat espectacular.

El fet agafa ja to de l’humorisme caspós i barroer que tant va dominar fa ja uns quants anys. El cert és que Carlos Fernández sigui el responsable del mitjans de comunicació públics i tingui responsabilitats polítiques i reals en el Consorci de Normalització Lingüística és de per se un acudit d’humor negre , però que molt negre , però que en el desenvolupament de les seves funcions arribi a fer les valoracions que ha fet haurien d’obligar a qui mana a fer-lo dimitir immediatament , si és que encara queda una mica de seny en la casa Gran, cosa que un cada vegada ho dubta més.

Davant els resultats de l’enquesta , l’única valoració possible era reconèixer que pitjor impossible i explicar quins serien les mesures a prendre per a tal de que aquests mitjans assolissin els seus objectius, i procedir inclòs si s’escau al tancament d’algun d’ells ( maresme digital per exemple ) per la inutilitat del projecte.

Respondre com es va fer és demostració de dues coses: la intel·ligència del govern en aquest tema , i del fet de pensar que els ciutadans som del tot tontos.

Davant d’això és obvi que caldria actuacions contundents entre elles la destitució immediata de Carlos Fernández. És clar que un entén els dubtes de l’alcalde ja que , a on el poso ?.

Son les conseqüències d’una llista dèbil i absolutament impresentable per a la ciutat, amb individus amb incapacitat absoluta per a unes tasques d’aquesta responsabilitat.

Però potser pensant-ho bé , és que un li té una mica de mania a Carlos Fernández. El cert és que no tan sols no va mentir en les seves declaracions , ans el contrari va explicitar la realitat de la manera més exacta. Els resultats dels mitjans d’informació públics son certament “espectaculars”. La llàstima és que va oblidar afegir el qualificatiu de negatius.

Però que hi farem , un oblit el té tothom.

PATRIMONI I PANCARTES

He de comunicar que joiosament la pancarta d’aturem la guerra ja no està enganxada amb cinta adhesiva de l’escultura “Intolerància” de Perecoll. El trist és que qui l’ha hagut de retirar ha estat el propi artista davant l’incompliment del membres de la plataforma que es van comprometre a fer-ho en menys de vint-i-quatre hores.

Si tenim en compte que qui remenaven les cireres era gent tan responsable com el President de les AAVV de la ciutat , en Jesús Nieto, no fa falta ser molt desconfiat per pensar que a les AAVV poc els importa el tema patrimoni malgrat les postures davant el cas de can Fàbregas.

Ah , que en aquest cas es tracta d’una qüestió política i no de patrimoni?.
En que estaria pensant.