dimarts, de maig 26, 2009

DUALITATS

Una de les coses que més em va sorprendre quan vaig començar a exercir la crítica d’art , i parlo ja de fa més de trenta anys, va ser el gran nombre de pressions que vaig rebre de tots costats , a nivell col·lectiu i individual, per a tal d’intentar portar-me al seu veral. No entenia aquesta dicotomia de contraris, del ets dels meus u estàs contra mi.

Parlant amb el pare , home savi i bon coneixedor de la ciutat, em va dir: “No pateixis, no cal que facis res ja que res aconseguiràs. Mataró és una ciutat mediocre i ho serà mentre mantingui la dualitat com a norma de conducta i no la unió com a norma d’actuació. I si la dualitat fos de contraris es podria entendre , però no, la dualitat és de parells, molt similars , a vegades quasi idèntics, però això sí, sempre rivals i fent-se eternament la punyeta”.
I va començar amb el llistat d’exemple: Santa Maria / Sant Josep , Valldemía / Salesians, Foment / Sala Cabanyes , UEC / Científics , Mataró / Esportva, Layetania / Lluïsos , Casino / Sport , La Pietat / Els Dolors....

M’ha vingut al cap la reflexió paterna al veure coincidir en les noticies més recents dues notícies referents a la nova dualitat mataronina , aquesta de ben recent creació, com és el cas de Televisió de Mataró i Maresme Digital. Per un costat s’anuncia com Televisió de Mataró és líder d’audiència amb 50000 espectadors al mes , mentre que per l’altra s’informa del premi en el camp de les noves tecnologies, aconseguit per Maresme Digital en els premis a la comunicació que atorga la Diputació.

És evident que no soc neutral en la disputa. Jo soc de Televisió de Mataró de sempre . Vaig ser la primera cara masculina de la programació, vaig mantenir programa durant més de vint anys i segueixo col·laborant esporàdicament com ha estat fa ben poc amb l’especial dedicat a Comabella , o ara mateix amb un especial dedicat a la Torres Garcia que s’emetrà el proper dimarts s les deu del vespre.
Però no fa falta cap visió partidista per veure que es tracta de dos conceptes ben diferents. Una , Televisió de Mataró, ha demostrat al llarg dels anys que és una televisió que podríem dir “ privada” però amb una clara i evident intencionalitat de servei públic , mentre que “Maresme Digital” és una televisió pública amb una clara orientació privada , és a dir sotmesa als designis del poder i amb una clar i estricte “comissariat” polític al darrera que vetlla per la puresa de les “informacions” ( ?).

Televisió de Mataró va amb una sabata i una espardenya , mitjans migrats , pressupostos sota mínims però té capacitat , il·lusió, professionalitat i desig de servei. Així surt la seva programació i així és ben rebuda pel pública tant en el que pertoca a nombre d’espectadors com a valoració de la seva informació.
Maresme Digital en canvi té mitjans per un tub , diners sense restriccions , possibilitats i poder quasi omnímodes , però li manca el sentit d’apropament a la realitat , a la ciutat i a la comarca , ja que tot ha de passar pel filtre del que mana que d’una o altra manera li ha de donar el vist i plau.

No he entès mai l’obsessió del govern per dominar la informació. Baron , Bassa , Terradas i ara Fernández volen acotar els canals d’informació i evitar tota mena de crítica i això és un greu error , ja que la crítica no tan sols és real i necessària , ans també serveix de contrapunt perfecte al merescut elogi , que ara queda capdisminuit davant l’absència de la corresponent creu.

La creació de Maresme Digital ha estat un dels grans errors de Baron i pot acabar tranquil·lament , per un cantó ofegant a Televisió de Mataró, una televisió de proximitat i ben apreciada , i per l’altra amb un canal públic buit de sentiments , escàs en el contacte real amb la població i mediatitzat per l’homogeneïtat de la seva productora Lavinia que hom sap de quin peu calça i quina és la seva estricta funció.

Per això si un té públic i no mitjans , i l’altra malgrat els grans mitjans no té cap mena d’audiència , potser algú podria pensar que amb una fusió d’aquests dos conceptes i esperits tot podria anar millor, i tindríem a Mataró i el Maresme una bona televisió local i comarcal.

Que soc un utòpic?. A bon segur , però em recargolo quan veig l’entossudiment d’un govern que sempre està en el “sostenello” i mai en “l’enmendallo”. Potser una rectificació d’uns principis que semblaven immutables fins fa poc i que ara sembla aniran enrera pugui ser el primer senyal de que algun dia les coses podrien canviar.

PS.- En aquest temps diverses han estat les vegades que els mitjans públics de comunicació ( Mataró Ràdio i Maresme Digital) han demanat la meva opinió al voltant de l’activitat artística més diversa.
De fa un temps he decidit no fer cap mena de col·laboració si aquesta no és remunerada. La raó és fàcil d’entendre. L’Ajuntament ja fa temps que ha decidit que si vull certs catàlegs he de passar per caixa , trencant el que és costum en tot arreu en que els catàlegs son lliurats als periodistes per facilitar la seva tasca. Res a dir , si haig de pagar , quan em convé pago i ja està.
Però si llavors aquest mateix govern vol aprofitar en els seus mitjans públics , els meus coneixements per cobrir el desconeixement d’uns actes , o el fet de no haver-hi assistit com vergonyosament va succeir en el cas d’ Emilia de Torres, lògic és que també es rasqui la seva butxaca i pagui.
O sigui que públiques son les causes de les meves negatives a qualsevol tipus de declaracions en els mitjans públics locals.