3 r. PREMI DE PINTURA

TORRES GARCÍA – CIUTAT DE MATARÓ

El passat dijous es va fer públic el veredicte i s’inaugurà a la sala d'exposicions de la Caixa Laietana ( Pça Sta Anna) l’exposició del Premi de Pintura Torres Garcia- Ciutat de Mataró que assolint la tercera edició comença ja a fiançar en l’àmbit artístic del nostre país on està assolint nivell i prestigi degut en bona part a la bona organització de la mateixa , i en més bona part per la confiança en el criteri ajustat d’un jurat de primera línia, el que valora per si sols el fet d’una elecció , encara que tan sols sigui en plaça de finalista.

Una Biennal que mereixerà molts comentaris , com ja ho està fent , i que a bon segur ens ocuparà uns quants posts. De moment avui , i per començar , valgui el dedicat exclusivament al concepte artístic del presentat.

239 artistes provenint de tot el país i de la resta de l’estat , juntament amb un bon grapat de creadors locals i de rodalies , varen respondre a la convocatòria de la biennal. Després de les pertinents fases eliminatòries , han quedat 40 obres finalistes, presents en l’exposició , i amb les que el jurat qualificador format per Arnau Puig , Pilar Vélez , Francesc Rodon , Julio Vaquero i Daniel Giralt-Miracle varen establir el següent veredicte:

Guanyador : MARC LLACUNA ( Mataró 1973)
“ Cat / 122-09” ( acrílic sobre tela) 120 x 195 cm.

Una obra. aquesta de Marc Llacuna ( Mataró 1973) respon perfectament al que podríem dir “constructivisme” del segle XXI.
En aquesta ocasió el seu tradicional laberint lineal amb el seu enxarxat d’estructura geomètrica canviant, que de manera obsessiva conforma la seva obra , s’ha depurat en la simplicitat a la que ajuda la nova aposta cromàtica plena de sensibilitat que genera una atracció seductora.

Una evolució que havíem pogut anar seguint en les seves puntuals presències mataronines i que es fa avinent tan sols fer record i repassada a les seves anteriors presències en el certamen. Una evolució en la fidelitat a si mateix, el que demostra que ja ha arribat al grau de maduresa artística ben valorable.

L’aparent fredor del seu treball en aquest obsessiu perfeccionisme que parla d’un ordre necessari , ens ofereix aquí una nova visió més dúctil , més en el dubte , en el que assoleix una rica calidesa que atrapa internament a tot espectador sensible. Una calidesa que sorprenentment domina tota l’obra oferint un ric ventall de matisos plàstics i comunicatius.

Una magnífica obra , digna i merescuda guanyadora del certamen.

GUARDONATS
El jurat ha fet aposta per la pintura com un element actual i contemporani, amb el reconeixement dels més diversos procediments tècnics com pot ser el seu ús amb elements tan diversos com la transferència fotogràfica , l’aerògraf sobre metacrilat i alumini.... , en el concepte sempre just de considerar la tècnica com a mitja però mai com a finalitat.

ISABEL FERRER TAPIA ( Palma de Malloraca 1973. Resident a Barcelona )
Sense títol . Acrílic sobre tela 150 x 130 cm

La guanyadora del 1r Guardó , practica el reduccionisme geomètric amb el paisatge urbà limitant-lo a edificis despullats de tota anècdota per a tal de donar força i protagonisme a les estructures sobrepujades en amb un agosarat contrapunt cromàtic.
És aquesta una obra de múltiples lectures de caire humanístic que depassa la teòrica asèpsia del presentat, ja que l’autora encara que a vol ras sols sembli deixar-nos una mirada hieràtica davant l’objecte urbanístic , en l’obra queda surant un munt de sensacions referents a la realitat de la vida quotidiana , la fredor , la solitud , la petitesa de l’home en relació al que l’envolta.

CARMEN MOLINA “ CANTABELLA” ( Murcia 1977 )
“Sin gravedad” . Transferència fotogràfica, acrílic i vernís sobre tauler.
100 x 100 cm

L’autora manté en aquesta obra guanyadora del 2n. Guardó la seva habitual dualitat pintura / fotografia , treballant amb elements contradictoris per provocar una reflexió punyent mitjançant l’impacte d’imatges independents superposades que indefectiblement es codifiquen íntimament lligades en la lectura de tot espectador.
Una obra aquesta , dura , molt dura potser , però d’un alt nivell en el context d’un art essencialment reflexiu i en el que els criteris plàstics queden en un segon pla , però mai descuidats com es pot observar perfectament en una mirada ben propera.

KLAUS OHNSMANN ( Mannheim . Alemanya . 1962 ). Resident a Becerril de la Sierra. “Furia” . Acrílic ( aerògraf) sobre metacrilat i alumini. 110 x 180 cm.

L’obra guanyadora del 3r. Guardó és perfecta demostració de la nova figuració en la contemporaneïtat. Suports nous per a una nova mirada a un concepte i una reflexió de sempre. L’home com a protagonista en una mirada inquietant i alhora subjugant que obliga a unes íntimes i personals lectures.
De nou l’element tècnic com a suport imprescindible per donar més tensió i força a la comunicació obligada entre creador i espectador.

DOLORS RUSIÑOL MASRAMON ( Vic 1959 . Resident a Olot)
“Into the world” , Tècnica mixta i collage, 146 x 146 cm.

La figuració simbòlica és la protagonista del treball mereixedor del 4rt Guardó. Una figuració estructurada en aquesta recerca inquietant de variades lectures en una obra plena de matisos , textures, petits detalls, en una iconografia personal que equilibren el conjunt i la seva intencionalitat, donant-li força, intensitat i un atractiu global ben especial.
Una obra que obliga a anar a l’espectador més enllà del que veu per obtenir el seu personal concepte de la intencionalitat de l’autora.

PAULO ESCOBAR-ELORZA ( Santiago de Chile 1970. Resident a Barcelona)
“Apoquindo = Mamquehue III”. Oli i acrçilic sobre tela. 130 x 130 cm.

La imatge distorsionada d’una camera de vigilància de tràfic serveix al guanyador de la menció especial per treballar en la reconstrucció d’una imatge vulgar , repetida, comú en molts indrets per personalitzar-la donant-li nivell d’obra d’art en el que té de comunicació i reflexió en la dualitat realitat/ ficció , memòria i/o oblit.
Un treball absolutament contemporani que incideix de nou , com ha estat comú en bona part del palmarès d’aquesta edició, en l’home com a protagonista ocult d’una reflexió estètica i plàstica.

Un veredicte amb el que es pot estar d’acord o amb clar desacord , com succeeix en tots els concursos , però del que és difícil discutir la qualitat de l’escollit.
En el que a mi pertoca és un veredicte que signaria tranquil·lament , i del que em sobra la menció especial que m’interessa més aviat poc , però al que em costaria molt trobar-hi alguna obra mereixedora de premi que s’hagi quedat fora d’un palmarès que al meu entendre és el de més qualitat de les edicions realitzades , fet que curiosament contradiu al nivell mig de les obres finalistes que presenten una lleugera davallada qualitativa en relació a les edicions anteriors.

FINALISTES

Com quasi sempre en aquest tipus de concursos , l’eclecticisme del jurat porta a una selecció variada en la que apareixen tot el ventall de tendències i possibilitats. En general existeix una minvada presència d’arrel figurativa front a una diversitat creativa en el camp contrari.
D’entre els obres escollides és difícil fer distincions ja que en la quasi totalitat el nivell és prou meritori i la seva diversitat fa que qualsevol espectador pugui trobar aquella obra que li és més escaient.

Menció apart mereixen els artistes locals seleccionats amb:

JOSEP M. CODINA ( Memòria ) , amb una obra evolutiva del seu camí habitual en el que comencen a renéixer uns detalls figuratius que comencen a albirar protagonisme en la sempre sensible ductilitat de les seves textures i cromatismes.

MARTA DURAN ( El llenguatge abstracte de les flors del meu jardí ) en una nova recerca d’alliberament de la seva figuració , ben resolta en bona part de l’obra però en que no s’acaba d’aconseguir arrodonir l’equilibri del conjunt.

JORDI PRAT ( Voll - Damm ) segueix fidel als seus idearis plàstics però en un nou camí de recerca que sembla voler defugir de l’estridència cromàtica i compositiva d’altres èpoques per anar per uns camins més personals i intimistes, en la recerca com de la poètica de l’objecte.

PEP SUARI ( Home Medimar) ha apostat per la seva versió més exuberant en el color, en la línia del que va presentar en la seva recent presència a l’Ateneu.
Una obra visualment atractiva però en la que hi trobo a faltar més intensitat anímica.

DOMINGO BELTRAN ( Barca de la Vida V ) , artista argentí resident a Mataró, és la novetat en el conjunt de seleccionats locals . Presenta una obra de caire intimista i conceptes que be podríem definir com a místics , en un treball en el que el grafit adquireix protagonisme per donar la força interior a una treball ben equilibrat i que pot marcar la seva trajectòria.