ECONOMIA I CULTURA

“ Tot Europa sap de la importància de bolcar un esforç addicional per estimular les indústries culturals com instrument per contribuir a recuperar el creixement de l’economia i consolidar antics i nous models de creixement i benestar” . Son frases pronunciades en l’acte inaugural del I Congrés Internacional d’Economia i Cultura que aquests dies s’està celebrant a Barcelona en el que no sé si hi haurà ( ho dubto )algun representant de la ciutat ja sigui com IMPEM o com IMAC.

Llegim que tant el Rei , la Ministra de Cultura , el President de la Generalitat , l’Alcalde de Barcelona i el President de la Cambra de Comerç, és a dir tot l’staff presidencial, varen coincidir en “la necessitat de situar la cultura com un dels eixos fonamentals de la nova economia ja que a més del seu impacte econòmic directe , contribueix a fer les ciutat més atractives per al talent i aporta valor a la resta dels sectors productius”.
En el concepte general de que la cultura s’ha de situar en el centre del debat econòmic, la ministra González-Sinde va puntualitzar: “La cultura ens fa més lliures i ens capacita per emprendre més encara” , afegint “Si avui som el que som, i demà serem el que vulguem ser ,és gràcies a la Cultura”.
Uns conceptes tots ells extrets de la premsa d’avui mateix i que haurien de merèixer la més ample de les reflexions en la nostra ciutat i especialment en el Govern Municipal.

En la campanya electoral surava coma bon atractiu el lligam entre alcaldia, IMPEM i llavors el PMC , per establir “ les corresponents sinergies en la transversalitat" , segons el llenguatge polític de moda de fa dos anys. Un concepte que el PSC matenia com a clau per explicar que poc li importava haver cedir cultura a ERC ja que en el criteri a seguir ells seguirien tenint la paella pel mànec , frases que amb el temps s’han convertit en un bon acudit sense cap mena de gràcia.

Hora és dons de retornar al diàleg , aquell que s’inicià amb tan bon peu en una reunió del Monumental i que la inòpia del PSC va convertir en inútil. Una reunió en la que Baron va establir totes unes premises que s’han incomplert en quasi la seva totalitat i que ara tindrien de tornar a sortir a la palestra però per fer-les realitat.

De totes elles sols vull deturar-me en algunes essencialment entroncades en aquest diàleg economia i cultura:
“Impulsar la creació d’una empresa de gestió cultural que ajudi als artistes que comencen a connectar-se i introduir-se en els circuits comercials de l’art”.

“... La cultura com a forma de promoció de la ciutat. I faig la proposta de crear la marca: Mataró Cultura. La cultura com a forma de promoció de la ciutat i per això implicarem activament l’IMPEM” .

“I dues propostes que em comprometo a liderar :
a) La creació d’una gran ruta de la romanització a Catalunya: La Via Augusta , de Tarragona a Empúries.
b) El barroc del Maresme amb els dos millors conjunts barrocs de la comarca: el retaule d’Arenys i la capella dels Dolors de Santa Maria".

Ja sé que no eren promeses i sí tan sols compromisos però, i si encara que sigui per casualitat en comencem a complir algun?.

Economia i Cultura , un tema per tractar a fons i en el que cal urgentment començar a fer alguna cosa. I per començar bo seria parlar-ho seriosament i entre tots els agents implicats.
S’atreveix l’Ajuntament ?. Tristament penso que no.

CARTELL ALTERNATIU

L’amic Cugat Comas puntualitza el meu comentari al voltant de la iniciativa que du a terme el Tot Mataró per escollir un cartell alternatiu per la Festa de Les Santes , amb unes opinions correctes , atentes i respectables.

Certament existeix una bona llista de cartells alternatius, però que hem de recordar han aparegut quasi sempre tan sols quan el cartell oficial no ha estat del gust del “respectable” . Uns cartells amb més o menys èxit, que han arribat a casos tan extrems i per a mi de poca elegància, com en el cas d’un regidor ( Toni Segarra) amb la samarreta alternativa en el balcó de l’Auntament el dia de la crida , fet que succeí si no vaig errat, en el cas de la polèmica de la bandera espanyola en el bon cartell de Santi Estrany.

L’aparició ara d’aquesta iniciativa del Tot , justament després de la presentació del cartell oficial de Mònica Vilert , ens porta amb facilitat a fer-ne aquesta lectura de crítica i del no agrat, tal i com la he fet jo , i per tant a confondre al personal.

Però vistes les explicacions potser tot rau en la inoportunitat del moment de llençar la proposta. La mateixa , realitzada abans de qualsevol presentació inclosa la descoberta de l’artista protagonista, a bon segur hauria pogut evitar qualsevol mena de malentès.

Un avançament que caldria plantejar-se si és que es vol continuar en la proposta en els propers anys, circumstància que jo no desitjo de cap manera ja que en el meu pensament, defensat de sempre , el modus i manera actuals ( amb més claredat en la confecció del “jurat” i en la manera de l’elecció ) són els millors i els que defenso amb tota força.