SET HORES
Fa set hores que el meu esperit no deixa de rebre sensacions positives una rera l’altra.
Encès encara de l’emoció de la justícia d’un arribar a la final de la Champions , del tot merescut en la trajectòria , encara que d’un caire més dubtós en la jornada d’avui. El triomf però de la generositat front la gasiveria ens manté en aquest festeig permanent amb aquest Barça que enamora i que ha aconseguit amb ben pocs mesos allò que jo no havia aconseguit amb molt anys: que la meva dona vibri i segueixi un partit de futbol amb una intensitat fora de mides.
Content i exultant , somiant ja amb una final que serà de traca i mocador i que haurà de fer canviar diversos actes culturals , d’entre elles alguna que altra inauguració, si no és que volen que la solitud plani en l’acte.
Però aquesta emoció ha estat tan sols la cirereta d’altres emocions , igualment intenses però per a mi més interiors i captivadores . Unes emocions fruit d’uns fets per els que un hauria pagat per assistir i que a l’hora de la veritat ha pogut veure en directe ,de convidat a primera fila i fins i tot amb petites frases en el repartiment.
Uns fets que m’han omplert d’Il·lusió i dels que ja en tindrem ocasió de parlar , i molt, ja que estic convençut que aquesta il·lusió serà tan contagiosa com la de la Champions i la d’aquest Barça que a tots ens enamora.
ARTISTES
Si en el darrer post parlàvem dels artistes locals presents a Can Framis , bo és fer ara esment de diversos creadors que estan essent actualitat en diversos indrets.
Fa dies que calia dir la notícia , però mancats de la informació gràfica hem volgut esperar per fer-la avinent.
Així , en el passat dia de Sant Jordi , el suplement cultural de l’ABC apareixia amb una portada realitzada especialment pel cas pel bon amic Pere Màrtir Brasó el que potser pot ser una sorpresa per a molts , coneixedors de les seves tendències polítiques, gens sospitoses de ser dretanes . Però és obvi que no està el temps per perdre oportunitats de promoció i econòmiques , i més quan en l’interior apareixia un comentari explicatiu de la seva trajectòria artística .
Una magnífica portada, en l'entorn ideològic de la seva sèrie de "El bosc cremat" , que espero de tot cor hagi sigut també una bona dosi d’il·lusió i de moral per mantenir-se ferm en els complicats moments d’ara mateix.
També avui i en el suplement cultural de La Vanguardia, Martí Anson ocupa la plana central amb la reproducció de la seva cronologia atípica de Mataró que presenta en la seva exposició al voltant de la seva experiència americana de la translació de can Fàbregas, exposada actualment a Can Palauet. Una cronologia que tindrà segona part en la propera setmana , tot presentant la de Santa Fé.
Una cronologia en la que de l’època més actual en surt remarcat un rejovenit Perecoll ( en realitat va néixer en el 1948) ,com artista que té més escultures públiques de Mataró ( Ocellot, Sant Sebastià , Àngel M. , Intolerància ) , encara que igualat amb Manuel Cusachs ( Les Santes , Mataró, L’esperit de Figuera Major , Homenatge a Puig i Cadafalch).
L’altra acte artístic remarcat està en l’acord entre Ajuntament i Lluís Bassat per acollir el Museu Bassat. El curiós està en que la foto il·lustrativa correspon a un moment de l’entrevista amb públic amb J.m. Codina i els que apareixen en ella son el Sr Basst i qui això escriu.
Avui a la feina , encara se’n foten del meu “amagat treball” en l’Ajuntament mataroní,.
I ja que parlem de Bassat hem de dir que les obres de Codina-Esteve que va adquirir recentment en la col·lectiva benèfica de Creamòn , i que aniran a la col·lecció del Museu , actualment llueixen penjades en la sala de reunions de la Fundació Bassat , el que indica l’interès del col·leccionista per aquestes peces. Així m’ha arribat la notícia ben fiable ja que és provinent de gent que ho ha vist amb els seus propis ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada