SETMANA GRAN

Així com aquell que no vol ja fa dos anys que l’Antoni Perna s’endugué el Premi de la Biennal Torres García – Ciutat de Mataró en la seva segona edició. Si han passat dos anys vol dir que ja es hora d’una nova edició, la tercera , ja del tot afermada en l’àmbit dels importants concursos de pintura del nostre país.

Serà aquest dijous , - desitgem que amb la ressaca a sobre després de la festa per celebra el triomf del Barça - , a les set de la tarda i a la sala d’actes de la Caixa Laietana, on es desvetllarà quin és l’artista dels 239 participants que ha estat escollit pel jurat format per Arnau Puig , Paco Rodon, Daniel Giralt-Miracle, Pilar Vélez i Julio Vaquero com a guanyador d’aquesta edició, per donar pas a la inauguració de la mostra amb les 40 obres finalistes.

La Biennal Torres García és sens dubte la festa gran de l’art mataroní i un magnífic mitjà per saber l’estat de la qüestió , a nivell general , i l’estat particular de cada artista amb aquesta prova de foc que sempre significa enfrontar-se a l’opinió d’un jurat tan valuós. Tot per conformar una mostra variada , eclèctica , amb tota diversitat d’estils, conceptes i tendències que sempre és important de visitar.

Per això aquest dijous la convidada és general i estic convençut que de nou les instal·lacions de la Caixa Laietana quedaran petites per la presència de tots aquells que creiem que la Torres Garcia és un dels actes culturals més importants de l’any a la nostra ciutat.

Una mostra que quedarà envoltada per tres altres inauguracions que donen pes al conjunt de l’activitat artística local. Totes elles presenten el suficient interès com per copsar l’atenció dels afeccionats.

Per un costat a l’Àmbit Zero de l’Ateneu , el dimecres s’inaugura la mostra de joves seleccionats en la darrera edició del Sant Lluc. Pol Codina , Beth Fornas , Àlex López , Núria Hurtado i Alexandre Valls tindran ocasió de mostrar-nos el seu bon fer amb un petit tastet de la seva obra que ens permetrà disposar de més elements de judici per poder esbrinar el seu futur. Una mostra sempre interessant i a la que cal prestar acurada atenció.
( La mostra avança la seva inauguració a les 7 de la tarda per causes esportives evidents).

Una atenció que s’ha de multiplicar el divendres a la sala del Col·legi d’Arquitectes Tècnics ,,,,,, ( també a les 7 de la tarda) ja que inaugura exposició l’Alberto Romero Gil , a bon segur l’artista figuratiu amb més futur dels que tenim a la ciutat.

Parlem d’una atenció més accentuada ja que aquesta és la seva primera exposició individual a la nostra ( la seva ) ciutat , cosa que és del tot incomprensible i denota la manca de capacitat de propostes per part dels que gestionen les temporades artístiques a casa nostra ( IMAC i Caixa Laietana ) a un artista que arrossega ja un currículum important i amb una evident vàlua en el seu treball.

Desconec a hores d’ara per on anirà l’exposat , però sigui com sigui , estic convençut que aquesta serà una d’aquelles exposicions de les que n’haurem de parlar , i molt , ja que no tinc el més mínim dubte de que serà una de les exposicions de la temporada.

Finalment a l’Espai Capgròs , el mateix divendres ( a dos quarts de vuit ) Marisa Blasco ens presentarà els seus avenços en aquesta aferrissada lluita per sortir airosa dels reptes que per un costat li llença la pintura i per l’altra és llença a si mateixa.
Una exposició que pot ser d’aquelles que serveix per dignificar l’art afeccionat que cada vegada es mou en un llistó més alt i molt llunyà al simplisme d’altres èpoques.

REFLEXIONS AL VOLTANT DE L’ACTUALITAT POLÍTICA

El garbuix polític general dona per a moltes reflexions a aquells que ens agrada seguir els esdeveniments de cada dia. Unes reflexions que van des de la realitat local a l’europea , passant per les realitats nacional i estatal . Avui amb quedo amb els dos extrems del filat:

Europees.-

Penso votar i ho faré als socialistes que segueixo pensant és la millor opció, I ho faré malgrat que no m’agrada gens ni mica la seva campanya electoral fonamentada en el factor “ negatiu” sense explicar ni un borrall del fet positiu que significa el seu programa. Em recorda massa a aquella dreta dels començaments de la democràcia que titllava de dimonis als socialistes i amenaçava en que amb la seva arribada al poder quasi s’acabaria la propietat privada. Una publicitat d’aquest tipus crec que titlla de “tontos” als electors als que no veu capaços de discernir entre el bé i el mal.

Però també em preocupa l’enorme distanciament que significa el fet “ política europea” per a nosaltres i el desconeixement quasi absolut del que es cou en aquell parlament.

Ara , quan s’acosta l’hora de la veritat i hom es tem el pitjor , - penso que no s’assolirà ni una participació d’una tercera part -, tots els polítics es queixen d’aquest desconeixement , però una vegada acabades les eleccions i aconseguits els escons corresponents , de nou el silenci informatiu planarà sobre els ciutadans i fins d’aquí quatre anys.

O és que algú ha tingut noticies de les reflexions que tots els partits polítics havien promès fer per esbrinar les causes del gran nivell d’abstenció en les darrers eleccions ?.

MATARÓ.
Em sorprèn Baron i el PSC local amb l’estranya campanya : “Fes la teva proposta a l’alcalde Baron per als propers dos anys” , que no acabo d’entendre per cap cantó.

Si no vaig errat , un va votar Baron en base a un programa electoral que explicitava quin seria els seu caminar en el mandat i quines eren les seves intencions , projectes i especialment, prioritats. Amb aquest programa Baron va guanyar i per tant es va comprometre , perdó va adquirir el compromís, amb la ciutadania , de dedicar els seus esforços a dur-lo a terme.

Certament les condicions econòmiques han canviat , - i molt -, i bona part dels desitjos son ara d’impossible realització , però ha de ser tasca de Govern , i únicament d’ell , el prioritzar en base als seus coneixements reals de la situació social i econòmica quins son els camins als que cal dedicar tots els esforços i quins son els projectes que obligatòriament han de quedar aparcats.

La proposta del PSC em sembla un desistiment de funcions alhora que empra demagògicament el concepte de participació ja que pregunta a aquells que no tenim coneixement suficient de la realitat , tot sabent que la resposta estarà més en el desig particular que no pas en l’obligat concepte de ciutat.

Altra cosa seria que el Govern fes el que ha de fer i marqués com objectius prioritaris un seguit de realitzacions necessàries per a la ciutat i demanés opinió als ciutadans sobre quin creia que hauria de ser l’ordre d’execució.
Però és clar que aquesta focalització d’objectius sols pot partir de les diferents regidories , i han de ser aquests, els regidors, coneixedors de pros i contres , qui comencin per establir aquest ordre de prioritats.

Però tots sabem que bona part del consistori és de tan baix nivell que potser sí que tota la meva reflexió és errònia i l’aposta del PSC per la col·laboració ciutadana en forma de consulta és la més adient.
Segur que les seves propostes seran molt millors que no pas les que ens podrien oferir molts regidors inclòs en el dia que tenen més inspirat. Això si és que en tenen algun.