ALBERTO ROMERO GIL.

“LA LUZ REVELADA”

La sala del Col·legi d’Aparelladors serveix d’excel·lent marc per a la primera exposició individual de l’Alberto Romero a la seva ciutat , en la que fa senzilla demostració de la seva vàlua i la seva capacitat de dur el seu concepte d’art als més darrers límits.

Fa temps que segueixo el treball d’Alberto Romero. No és la primera vegada , i a bon segur no serà tampoc la darrera , que explico que vaig quedar encisat del seu treball quan em va seduir en un Sant Lluc de fa forces anys, tot presentant un petit dibuix d’una pipa de gira-sol.
En una mostra tan variada com el Sant Lluc, on hom presenta el més espectacular del seu treball per intentar destacar en mig de la disbauxa, apostar per un petit dibuix a grafit pur i d’un realisme absolut , sols es pot fer quan el creador confia cegament en les seves possibilitats i alhora està absolutament convençut de que aquell és el seu camí, és la seva veritat.

En els anys que han passat he pogut comprovar que no anava gens errat i ara en aquesta primera individual, la per a mi confirmació total de la seva vàlua coincidirà amb el joiós descobriment per a molts dels visitants de la mostra.


Formalment Alberto Romero és un apassionat de l’ofici. És dels que entén que aquest és fonamental per bastir l’estructura bàsica de la seva expressió plàstica. Dibuix i pintura son les seves eines , unes eines per les que té cura amorosament i en les que intenta perfeccionar-se dia a dia mitjançant els constants reptes als que ell mateix s’enfronta, com pot ser la reducció del pannell cromàtic per intentar trobar la més ampla gamma de tonalitats en una zona de pantone molt limitada.

Un perfeccionisme tècnic dedicat a expressar la seva figuració conceptual , estructurada en aparença en realisme fregadís en moltes vegades amb l’hiper – realisme , però que en el fons va molt més enllà.


Dic això ja que soc dels convençuts que la pintura de Romero és una pintura absolutament humanista. L’aparença es queda en el paisatge , proper o llunyà , real o imaginat , però sempre erm i orfe de personatges que no es veuen però se senten en la seva vibració interior . L’aparença es queda en els objectes , les plantes , els detalls, sempre propers , quotidians , dels que tots tenim ben a prop. Els presenta sols, nusos , despullats de tot suport com en les composicions del segle d’or. Allà hi deixa l’acaronament de la pinzellada , l’amagada intensitat de la llum , la força de la vibració de l’home , mai representat i alhora sempre present.

I la llum , la llum revelada , expressió amb la que titula l’exposició. Una llum esdevinguda element clau per casar definitivament fons i forma. Una llum , magnetisme d’atracció sense límits , que xucla a l’espectador fins sentir-se dintre de la pell de l’artista i copsar , com si ell en fos l’autor , la força d’una obra de primera qualitat que el sedueix tot fagocitant-lo.
Alberto Romero és del millor que tenim a la ciutat. És a més un dels artistes amb més futur que treballa per els nostres verals, com ho demostra en aquesta exposició que mereix tota mena d’aplaudiments i que hauria de servir de llarg tastet per a una mostra més important, on les dimensions de la sala permetessin les obres de mida més gran , dimensions en les que es mou amb igual clarividència i eficàcia.

Una exposició que cal visitar de totes totes , en la seguretat de que la visita serà tan sorprenentment plaent que el nom d’Alberto Romero Gil quedarà per sempre en el seu imaginari artístic , tal i com em va passar a mi, tan sols amb el simple dibuix d’una pipa de gira-sol.

Felicitats!