“ BASSATS DAY “ ( 2 )


Difícil és parlar d’un acte com l’organitzat per Capgròs en la seu de l’Ateneu Laietana , amb conversa pública amb Lluís Bassat, quan un hi ha tingut una directa implicació i participació personal. Llavors la lectura sols es pot realitzar sota uns criteris rigorosament subjectius.
Amb aquesta paramètrica pel davant , valgui dir que un va sortir satisfet de l’acte , tant en el global, - que és el que valia - , com en el que podríem dir, la seva “actuació “ personal. Clar que Lluís Bassat és un home que amb la seva saviesa comunicadora ho fa fàcil , alhora que sap copsar de tal manera l’atenció de tothom , que el dos conductors hauríem pogut desaparèixer per darrera i a bon segur que ningú hauria notat la nostra falta.


Però l’important de tota la conversa estava evidentment en tot el tema del Museu, i és aquí on Caprgròs va conseguir un veritable scoop , ja que per primera vegada es va poder veure la realitat d’una petita part de les peces que conformen la col·lecció , però especialment va ser molt important el poder ensenyar , en una absoluta exclusiva , el projecte que Bassat mitjançant l’estudi d’Arquitectura B720 ( autor de projectes tan importants com la Ciutat de la Justícia , l'aeroport de Lleida o el projecte de nova ubicació dels Encants ) ha realitzat per a la seu definitiva del Museu a la Farinera Ylla i Aliberch.

Cal dir ja de vell antuvi que personalment m’agrada molt aquest projecte. Aquell dia 6 de Maig , quan a la sala de maquetes de B720 , ens ensenyaven el projecte i el seu concepte , ( silenciats fins avui per un mateix , això sí mossegant-se les ungles , per l’obligada demanada de confidencialitat per part de Bassat ) , i em varen preguntar el que em semblava , vaig dir sols una paraula: Emocionant. Paraula que ara segueixo repetint.


No m’estic de dir que aquest és un excel·lent projecte que solventa la conservació de les naus bàsiques de la farinera i els seus arcs , amb l’afegitó d’aquesta segona planta a l’aire , recolzada en els dos edificis pilars laterals, que converteixen el conjunt en un cub àgil i en certa manera dinàmic. A més, l’estructura compartimentada de la planta baixa permet la modulació de la col·lecció, mentre que els 1400 m2 de la planta superior, diàfana i amb llum zenital, crea un espai apte per a qualsevol experiència. Tot això conjuntat amb la cirereta final d’una façana de leds , amb les possibilitats cromàtiques i de variació que comporta aquesta capacitat tècnica.

Bassat va ser molt hàbil presentant així de cop i volta el projecte “personal”. Era aquest un projecte que no el podia presentar el Govern ja que cal començar reglamentàriament amb el desenvolupament del Consorci , abans d’endinsar-se pels camins del projecte final. Però Bassat tenia ven clar que aquesta era la seva oportunitat.
Ensenyar un caramel d’aquest tipus és tan llaminer que és impossible de rebutjar , el que condiciona cap ell tota la dinàmica a seguir. Tan sols calia veure la cara de Baron , a qui tenia a poc més d’un metre, que encara que tenia coneixença de les intencions de Bassat , es va adonar massa tard que amb tota la intenció, el publicista li havia passat la patata calenta. “Jo us ofereixo aquest projecte , si no es du a terme , no serà pas per culpa meva”.

Ara dons les cartes ja estan marcades. Tenim seu temporal , ens ensenyen un magnífic projecte per a la seu definitiva i ens han mostrat una petita part de les peces de la col·lecció que així en vol planer pot ser de prou interès. La direcció està en les millors mans possibles ( Núria Poch) , quedant encara en l’aire el tema cabdal , i sempre complex , de la financiació, encara que l’activa presència del Conseller Tresserras en l’acte es pot llegir com un suport institucional previ, fet prou important.
Ara dons comença el futur ,que de totes totes ,donarà un alt valor afegit a la ciutat. Una aposta cultural , la primera en tota la democràcia , en la que cal jugar a límits. Mataró en aquest cas no pot fallar. Seria perdre el tren d’un futur en una oportunitat a bon segur irrepetible.

PS.- Aquest matí he rebut un correu de to insultant, d’aquells d’impossible identificació personal, on se m’acusava de voler atacar amb mentides l’acció del Govern , ja que no era cert el que ahir explicàvem del desconeixement per part dels grups de l’oposició de tot el projecte de la Nau Gaudí.
Dons bé , avui en les valoracions de l’oposició , Safont Tria repeteix fil per randa els conceptes que ahir explicitàvem , inclòs l’apart de Baron amb Joan Mora.

Valgui això per dir , que un pot encertar o errar en el tema de les opinions , però quan diem coses amb noms per davant ,vol dir que son fets que estan degudament contrastats. Al menys aquest és i ha estat sempre el nostre camí.