MADRID

Visito de nou l’exposició de l’Alberto Romero. Ho faig acompanyat de la meva dona que també n’és fan i em trobo visitant la mostra a Manuel Mas amb la seva dona. Es confessa també seguidor de l’Alberto d’ençà que li regalaren una obra seva, que justament està en l’exposició.
Amb aquest punt d’unió comença una grata conversa , sorprenentment amb l’art com a protagonista. Coincidim en alguna de les meves opinions d’aquest blog del que n’és lector, fet que m’enorgulleix i m’honora, i m’explica mig rient que “ ja veus , jo sempre amb les pedres i ara m’han fet de la comissió de Cultura de les Corts” , un fet que ves a saber si en algun moment caldrà aprofitar.

El salt en la conversa vers la potència artística de Madrid és obligat i d’aquí a fer repassada de les grans exposicions que hi ha n’hi ha tan sols un pas , i més quan per fer-me morir d’enveja m’anuncia una imminent visita a l’exposició del Prado, fora d’hores i en petit comitè. Li confesso la meva adoració artística per Madrid.

Aquest és un fet que ho dic em tota franquesa : Madrid ens passa la mà per la cara en això de l’art. És cert que hi ha els grans Museus “Nacionals” amb el Prado i el reina Sofia al cap , el que comporta una gran avantatge , però existeix un esperit que convida més a la visita , tant en les mostres “oficials” com en les galeries privades , més lliures i obertes a tothom que no pas les barcelonines tan disposades sols a mirar-se el melic , i així ens va amb grans artistes que mai o molt rarament acaben exposant a Barcelona.

Però ara és un moment àlgid, Ara que s’acosten les vacances bo és reservar-ne un parell de dies per acostar-se a la capital i fer passejada , encara que sigui sols pel “Passeig d’or dels Museus “ i omplir el pap de sensacions que segur que perduraran molt de temps.

Així al Prado i fins el 6 de Setembre presenta una gran exposició de Sorolla ,que complerta l’èxit de la de Visions d’Espanya que ha estat l’exposició més vista a l’Estat en molts anys.
Una exposició per la que inclòs s’accepten reserves anticipades i que és parella en el mateix Prado de la mostra de Pintura Victoriana del Museo de Ponce ( Puerto Rico).


Al Reina Sofia , una nova mirada a la col·lecció en la que la nova direcció trenca la dinàmica del narració lineal per presentar a “La Colección Reescrita” amb un nou discurs “història / temps” amb la integració d’obres pont que ens ofereixen possibilitats de relectures diferents.
A més segueix fins el 31 d’agost la retrospectiva de Juan Muñoz , sempre inquietant amb les seves personals escultures , en aquest camí evolutiu que s’estroncà de sobte amb la seva mort , i una curiosa exposició com és “Los esquizos de Madrid. La figuración madrileña de los años 70”.


Al Thyssen i fins el 20 de setembre Matisse , però aquest Matisse més personal, menys agraït i alhora més desconegut del públic però més ell i més artista que mai. Una exposició de culte que a més diuen que és de les millors que mai s'han fet d'un artista tan conegut com ell.


Finalment a Caixafòrum ,“Los mundos del islam” de la col·lecció del MuseuAga Khan.Un repàs per la cultura artística de les dinasties islàmiques abastant des de Egipte (mamelucs) , Tuquia ( otomans) , Iran ( safavies) , India ( moguls) i com no els Omeyas de Al-Andalus. Amb una peça tan extraordinària com un astrolabi amb inscripcions en àrab , hebreu i llatí.

Quatre exposicions que una a una ja valen una visita . Quan hi ha poker , llavors la visita sembla més recomanable i quasi obligada. Encara que sigui maleint la nostra sort i morint-nos d’enveja.