" BASSATS DAY "

Així , en anglès per donar el toc internacional que li cal, el passat divendres va ser el gran dia de Lluís Bassat a Mataró , convertint-lo en el veritable tret de sortida , que crec, espero i desitjo ja és sense retorn , per un Museu que acollint la seva col·lecció , portarà intrínsec el seu nom.

A les cinc de la tarda , roda de premsa a l’Ajuntament per anunciar oficialment allò que més o menys hom sabia , que de moment i a l’espera de la construcció de l’edifici del museu a la Farinera , la col·lecció Bassat i les exposicions que pugui comportar aniran fent tastets a la Nau Gaudí, que reconvertirà el seu espai mitjançant una curosa , i el menys costosa possible, remodelació interior , “sense clavar ni un clau a les parets” , tal i com ha dit el mateix Bassat.

Encara que a un no li agrada molt això de penjar-se medalles, ho farem avui a l’estil Màgic Andreu , ja que els lectors habituals d’aquest post han estat sempre informats de que les coses anirien així.

Si fem mirada enrera , en el post del dijous 11 de desembre , és a dir fa cinc mesos i mig , i amb titular de “El Bassat a la Nau Gaudí” , explicàvem una història que quasi podem dir s’ha acomplert fil per randa , amb un petit decalatge en la data d’inauguració final per el tema de l’adequació. Un post que ara cal rellegir per veure com a bon segur ha estat la història.
Una afirmació , aquesta del trasllat, que òbviament va ser desmentida per Baron en totes les entrevistes de fi d’any i per la qual vaig haver-me de sentir-les de tots colors , en especial per part de la gent del Govern i del PSC més relacionats amb el tema cultural. Estaria bé , que ara vista la realitat , al menys en fessin autocrítica , tot veient que en realitat ni s’assabenten del que passa per casa seva.

Baron dons ha hagut de fer marxa enrera. Ho ha fet a contracor i per que no tenia cap altra opció, ja que és absolutament cert que el “Bassat” si no s’acceptava aquesta opció hauria volat de Mataró. Ho ha fet reconeixent l’error , cosa que l’honora, i to dient el sabut de que és de savis el rectificar , però sense entendre que encara és més de savis escoltar al munt de gent amb criteri que li deia per activa i per passiva que un telecentre a la Nau Gaudí no tan sols era un error, ans era quasi una aberració, una actitud contra natura.

Ho ha fet i li ha costat molt. El cert és que estem en condicions de dir que la decisió definitiva va arribar en un dinar en el que a més dels implicats hi va assistir Giralt Miracle , que justament havia lloat la Nau Gaudí en la seva funció actual. Les seves paraules i reflexions , curiosament defensant en privat el contrari del que havia defensat en públic , van ser definitives per tirar endavant allò que ja s’havia embastat amb totes les mides ja preses, feia ja uns quants messos.

L’únic que mancava era fer-ho públic. Difícil era trobar el moment en un ambient de crisi i amb altres problemes afegits a la ciutat , però la presència de Bassat en l’acte de Capgròs obligava a avançar-se no fos cas que Bassat , hàbil publicista de si mateix , ho deixes anar com aquell que no vol , en mig de la conversa. Així en hora tan torera com la de les cinc de la tarda es donava la bona nova i Baron i Penedès podien lluir a la foto.

Però Baron que malgrat ser el gran defensor del Museu ,per el que hi ha posat el coll quan ha calgut , s’ha trobat massa sol en un projecte que tots els grups defensaven. La seva soledat fruit de la debilitat qualitativa del seu govern , no l’ha deixat actuar amb alçada de mires ni al final. I diem això ja que els grups de l’oposició , el mateix divendres al migdia poc en savien del que succeiria poques hores després. Millor dit , Joan Mora si que en sabia tan sols cinc cèntims , explicats a corre cuites i en un apart en acabar el divendres al matí la reunió de portaveus. La resta res de res.

Qui a bon segur si que ja ho tenien clar eren els lectors d’aquest blog , on feia dies ja anunciàvem que el divendres es faria públic per on “navegaria” el futur Museu Bassat. I que millor per navegar que la Nau Gaudi?.

Deixem per demà la segona part del Bassats Day , amb l’entrevista amb públic celebrada a l’Ateneu Caixa Laietana, en l’acte central del 25 aniversari de Capgròs.

Un acte i una entrevista que també caldrà valorar com es mereix pel fet d'haver-se desvetllat en públic el projecte arquitectònic que Bassat ha preparat per el seu Museu. Un projecte que vàrem tenir ocasió de veure i palpar ( idea , plànols , maqueta ) el dimecres 6 de maig en la pròpia seu de la Fundació Bassat i del que hem mantingut rigurós silenci , per la confidencialitat obligada a la deferència que es va tenir amb els afortunats davant tal primicia. Un projecte que no s'havia pogut presentar en la roda de premsa ja que és a iniciativa de Bassat i d'ell mai s'ha parlat oficialment ni en el Govern ni amb l'oposició.

Per això aquella nit i després del gol agònic d'Iniesta , escriviem això.

"Però aquesta emoció ha estat tan sols la cirereta d’altres emocions , igualment intenses però per a mi més interiors i captivadores . Unes emocions fruit d’uns fets per els que un hauria pagat per assistir i que a l’hora de la veritat ha pogut veure en directe ,de convidat a primera fila i fins i tot amb petites frases en el repartiment.Uns fets que m’han omplert d’il·lusió i dels que ja en tindrem ocasió de parlar , i molt, ja que estic convençut que aquesta il·lusió serà tan contagiosa com la de la Champions i la d’aquest Barça que a tots ens enamora."

Molt, però que molt , n'haurem de parlar d'aquest Museu Bassat que ha iniciat ja la seva "navegació"