FORJANT L’ESPAI

Sant Celoni té un espai magnífic que és “La rectoria Vella”.   Situat al bell mig d’un magnífic parc , la Rectoria vella és un vell casalot que exercí de casa rectoral en el segle de XV de l’antiga parròquia de Sant Martí de Pertegàs. Amb el pas del temps ha patit un sense fi d’històries fins que a començaments del segle passat va ser convertida en casa d’estiueig per a benestants , posteriorment passà com a casa de colònies dels Germans de La Salle i finalment fou adquirida per el consistori en l’època democràtica i ara és seu de la regidoria de cultura i té en la planta baixa la sala d’exposicions municipal.  Indret on en aquest dies l’escultor mataroní Llucià González presenta una de les seves millors exposicions.

Ho diem així ja que els espais condicionen sempre l’exposat , i més encara quan d’escultura tractem. El magnífic espai de la rectoria vella s’estructura amb un espai central, a modus de pati cobert , al voltant dels qual es troben les diverses estances. Aquesta distribució convida més a la intimitat que no pas a la grandiloqüència.

Tots sabem que en Llucià tendeix a ella. En els gestos , en el parlar, en el ser i com a no, en l’escultura. Gaudeix amb la peça gran , aquella que li ofereix un repte d’ofici més important , i amb la qual sembla poder demostrar un nivell d’escultor que per altres queda en segon terme , subjugat per el poder de l’ofici. Però curiosament succeeix que en Llucià assoleix el millor nivell  en l’obra petita, quasi minimalista . on la sensibilitat domina per damunt de l’ofici. On el fons i la forma es conjuguen en plena harmonia. I justament son aquestes les obres que omplen de qualitat l’exposició.

Juli González el veritable pare de l’escultura en ferro parlava de la possibilitat de dibuixar a l’aire.  És en aquest concepte espaial, en aquesta escultura que oblidant-se del “ple” es llença desfermada a marcar límits amb les seves línies , concentrant en el buit de l’espai tota la força que surt de l’acoblament entre fons i forma, entre tècnica i concepte , entre el gest i l’espai.

Llucià aposta per el chillidià concepte del pla revirat. Amb ell, i amb la seva habilitat tècnica , estructura unes peces ben valorables que subjuguen en una finada i sensible simfonia que ens demostra el seu nivell que va molt més enllà quan es mou en la sempre dificil sensibilitat de la poètica de butxaca , que no pas en la fàcil grandiloqüència de la pesant càrrega de l’obra de mides més grans.

Una magnífica exposició que us recomano amb tot plaer, en un magnífic espaique bé farien els artistes mataronis de descobrir com un punt per anar més enllà.

“Forjant l’espai”. Llucià González

Rectori vella. Sant Celoni.

Del 13 d’abril al 26 de Maig de 2013

L’ENLLAÇ

A molts ens agrada xafardejar, artísticament parlant ,  per la xarxa. Però res millor en aquest aspecte que la possibilitat per endinsar-nos en els secrets de les obres dels millors museus i col·leccions del món, el que és possible gràcies a Google art project.

Al voltant d’aquest projecte en parla amb profunditat El país, en un article molt interessant i que us pot sevir de palanca per saltar a visionar el millor de l’art que hi ah escampat per arreu.

(L’enllaç que porta la publicació us relaciona amb un enllaç italià. Si voleu conservar-lo com a “preferit “ ( favorito) , el millor és canviar a  l’ idioma a espanyol clicant a la part inferior esquerra de l’enllaç , en la sageta al costat de “italiano”)