CARTELL DE SANTES 2013. POL CODINA

Si la primavera comença quan ho decideix el Corte Inglés, les Santes comencen quan es presenta el cartell, és a dir avui mateix. Així aquest vespre, a Can Palauet i com a primer punt del plenari de Santes s’ha destapat l’obra que oficialment ens convidarà a festes per allà finals de juliol. El seu autor Pol Codina.

Com que primer crec que cal fer el veredicte i després fer-ne les consideracions , val la pena començar curt , ras i al pal per dir que, malgrat estar plenament convençut de que aquest serà un cartell del gust de la majoria i que gaudirà d’un bon èxit, artísticament parlant , que és del que es tracta, hem de dir que és un cartell fluix , força fluix , i que no arriba ni de lluny al nivell habitual dels cartells de Santes mataronins.

El cartell s’estavella en els tres àmbits fonamentals: El conceptual, el tècnic i el de funcionalitat.

Conceptualment Pol Codina ha fet aposta per el populisme més estimat entre la gent que no és altre que l’ús de les figures de la festa, sabedor que aquesta era carta guanyadora. Però a més ho ha fet amb un populisme fàcil, gens trencador, sense anar a cercar una mirada més enllà , o intentant donar-li la volta per escriure nous camins. Figures simples i identificables , i coneixedor a més de les rivalitats existents , intentant acontentar al màxim de colles possibles.

Amb tot això ha confegit un cartell que jo definiria com a”pessebrista”, per a la seva distribució espaial, molt en concordança amb la seva ànima volumètrica i de tres dimensions. Molt ple de tot, sense aire entre les diferents parts que el composen,  el pastís queda enfarfegat  i precisa d’un esponjament forçós que no aconsegueix. 
Cartell sense punts i aparts i quasi sense punts i seguits, amb una figuració entre infantiloide i caricaturesca, el conjunt no aconsegueix el moviment que pretén per la seva distorsió i encara que es veu treballat en la individualitat , aquest treball no queda reeixit en la globalitat per una evident descompensació entre els elements protagonistes.

(Els remakes son sempre molt perillosos i intentar aconseguir fer contrapunt al mític Parés era i és quasi un suïcidi)

Tècnicament Pol Codina ha optat per el baix relleu el que és lògic ja que com escultor que és la seva raó creativa està en el volum. Però Codina és home d’ el·lipsis , de buits , de contrast entre la lleugeresa del ser i el pes del material, uns conceptes que aquí no pot aplicar de cap manera.

Però és clar , aquest volum real que ara veiem en l’originaL presentat , difícilment podrà ser traslladat a la bidimensional estricta del paper , ja que no creiem pas que hi hagi suficient pressupost com per fer-ho possible. Llavors l’obligada redimensió dels personatges , en una canvi de perspectiva visual en un to molt més pla, que hauria de ser solucionat amb tècnica pictòrica , a bon segur perjudicarà al conjunt i li farà perdre el punt més agraït del mateix.

Un cartell , a més , amb funcionalitat dubtosa ja que en la distància, que és com de moment el podem jutjar mitjançant les diverses reproduccions fotogràfiques, i que és com s’observa quan està penjat en els més diversos indrets , no existeix una clara definició del bigarrat conjunt d’elements el que li fa perdre la clau del seu ser com ho és la comunicació.

Però tots aquets elements tècnics i conceptuals son evidentment  discutibles ja que responen tan sols a la meva opinió personal. A bon segur que l’autor en discreparà de totes totes i en tindrà una altra mirada , però el pitjor del cartell no està en ells i sí en la traïció artística que s’ha fet a si mateix l’autor.

Si el cartell de Santes té un element diferenciador i important aquest no és altra que el fet de que es tracta d’un cartell d’artista. És a dir, que es tria a un artista en raó del seu fer i se li demana que en base a ell , i amb tota llibertat, faci el cartell que honorant a la ciutat l’honori també a ell.

Pol Codina , amb la raó indiscutible de la seva llibertat , ha apostat per una obra que en res l’identifica. En la repassada als cartells de Santes sempre podrem veure la trajectòria de l’artista rere el cartell que signa i lliura a la ciutat. Ningú que vegi el cartell d’enguany endevinarà el nom de Pol Codina com autor.

I això és una llàstima. Per ell per que així perd la gran ocasió de mostrar el seu veritable art als ciutadans que no el coneixen. Però hi perd la ciutat ja que es queda sense tenir en la col·lecció de cartells de Santes , l’obra d’un artista tan interessant i prometedor com ho és en Pol Codina.

I potser al final de tot apareix com sempre el dubte de si es va per bon camí amb aquest comitè de selecció  , esdevingut vedat privat d’alguns en raó de ves a saber quins estranys privilegis. Però d’això ja en parlarem en els propers dies.