Demà passat , divendres 12 d’abril, l’Albert Alís inaugura exposició a Suïssa, justament a Basilea i a la galeria Bau Art Basel ,una de les més importants de la ciutat.
Ja fa anys que l’Albert Alís va
deixant per arreu espurnes del seu art, i de pas del seu mataronisme. Ara
potser és aquesta la seva exposició més important ja que alhora coincideix amb Art
Basel, una de les fires d’art contemporani més importants d’Europa, si no és la
més important , i alhora coincideix amb un seguit d’activitats musicals lligades
amb l’art que justament comencen amb la seva exposició i amb el protagonisme de
la seva filla Cristina en l’entorn del Quartet Hamelin Consort que interpretarà
cançons d’amor de l’edat mitjana i el Renaixement. Es tracta doncs d’un nivell
important que és el que se li escau a l’Albert Alís, artista reconegut per
arreu , però que en canvi no ha tingut cap reconeixement públic en aquesta , la
seva ciutat.
Ja fa uns quants anys que , amb tan
sols divuit anys d’edat, l’Albert exposava al Museu de Mataró seguint l’aposta
que per un llavors dominava que no era altra que anar donant , de tant en tant,
oportunitat als joves creadors. Han passat anys i Albert Alís ha estat com un
fantasma per el poder cultural públic. Mai li han ofert una exposició amb cara
i ulls i per tant les seves obres no han penjat ni de Can Palauet , ni del
Museu , ni de Ca l’Arenas. Mai ha rebut l’encàrrec d’un cartell( ja no parlem
del de les Santes ), ni cap encàrrec institucional de cap mena. Albert Alís ha
estat , i és , una veritable ombra fantasmal per el poder.
Ara realitza una exposició molt
important i seguirà essent un fantasma per la cultura noeística oficial. Recordo que fa uns anys , a la malauradament
desapareguda sala “Espai 28” exposava una paisatgística menorquina. El cert és
que era molt fluixa. No recordo de quina ciutat era però el cert és que a mitja
tarda del dia inaugural rebia un fax de l’alcalde de la població desitjant-li
tota mena de sort , i pocs minuts abans d’inaugurar arribava la telefonada del
regidror de cultura en el mateix camí.
Aquest suport emocional, molt
important per altre part , per aquí no s’estila gens. I que voleu que us digui
, a mi m’agradaria que no fos així. M’agradaria
que aquest divendres algú de l’Ajuntament s’adrecés a Alís i , tot desitjant-li
sort, li donés el suport institucional de la seva ciutat.
M’agradaria però ser que és difícil
que sigui així. En primer lloc per que essent el artistes plàstics com uns empestats
per part del poder cultural municipal, el normal és que segueixin passant d’ell.
I el segon , molt més preocupant encara
, és que a bon segur no tenen ni el tfn ni la direcció electrònica de l’artista.
Si és així, no ho dubtin , una trucada i els hi faig a mans.
PS.- En no haver col·laborat mai
amb l’Ajuntament , succeix que la presència d’obres d’Alís en la col·leccio
municipal és quasi inexistent. Alguna obra d’aquelles exposicions iniciàtiques
del museu i alguna peça de la col·lecció Ubach. Poca cosa , i molt poc
representativa, per a un artista que porta el nom de Mataró per arreu. Per
reflexionar.
L’ENLLAÇ
He de dir molt clar que no soc gran
fan del MEAM ( Museo Europeo de Arte Moderno) . Una desafecció que existeix més
en el polític i social que no pas en l’artístic, per més que em sembli
absolutament erroni el plantejament del museu, elaborat més per anar contra l’abstracció
que no per defensar uns aires més realistes i tradicionals.
Però una cosa son els meus gustos i
tendències , i altre la realitat asèptica del presentat. Per això vagi l’enllaç
amb la notícia de l’exposició acabada d’inaugurar , amb un repàs a la història
de l’escultura figurativa del segle XX i també l’enllaç al web del mateix museu.
1 comentari:
Estic molt d'acord amb la manca de ressò que aquest artista té a la ciutat.
No soc cap entès amb la critica artística però crec que Alís, es un dels millors pintors de Mataró. I no parlo dels actuals, sinó, de tots.
He estat alumne seu i tot va venir d'una exposició que em va enlluernar. L'atracció cap a la seva forma de pintar, em va empenya a anar a les seves classes.
Mataró o qualsevol ciutat que se'n enorgulleixi de la seva cultura, se'n hauria de adonar que Alís es i ha de ser, un pilar artístic que representi a la ciutat.
Publica un comentari a l'entrada